El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha presentat avui una queixa davant la Defensora del Poble de la Unió Europea per denunciar el suposat bloqueig de pàgines web els dies previs i durant el referèndum de l'1-O.

Puigneró ha entrat una a la seu de la mediadora europea a Brussel·les, en la qual el Govern català denuncia la "repressió digital i censura il·legals per part del Govern d'Espanya" de cara al referèndum.

Apunten que es va produir el "bloqueig i censura no només de pàgines web oficials del referèndum, sinó també d'altres pàgines relacionades amb la causa independentista" tinguessin relació o no amb la consulta i afirmen que això vulnera tant directives europees com a normes internacionals de drets humans.

Puigneró ha explicat que la presentació d'una queixa davant la Defensora del Poble arriba després que el vicepresident de la Comissió Europea de Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, no hagi respost a la missiva que li va enviar al setembre del 2017 -quan exercia com a secretari general de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital- per denunciar aquests mateixos fets.

"Fets molt greus"

"Demanem a la UE que es posicioni sobre uns fets molt greus", ha manifestat el conseller, que ha confiat que la carta "tingui efecte" i permeti que hagi "un posicionament formal sobre el que ha significat la repressió digital al nostre país".

Puigneró es reunirà avui amb un grup d'eurodiputats per explicar-los "més detalls del que ha passat abans i durant el referèndum" i quines normatives europees consideren que es van violar. L'objectiu és que els eurodiputats introdueixin també una pregunta parlamentària dirigida a Ansip perquè, amb la Defensora del Poble, "obliguin" la Comissió Europea a posicionar-se.

"La repressió digital és inadmissible a Europa al segle XXI i per tant no es pot repetir en un país de la UE", ha insistit.

El Govern català considera que el tancament de pàgines web i aplicacions en les dates al voltant al referèndum viola articles de la Declaració Universal de Drets Humans i de la convenció Europea de Drets Humans, així com parts de les normes comunitàries relatives a l'accés a internet i al marc regulador de les comunicacions electròniques.