El Govern de la Generalitat ha volgut transmetre un missatge de calma després que el Tribunal Europeu dels Drets Humans hagi avalat el 25% del castellà a l'escola catalana, inadmetent una demanda d'Òmnium contra la sentència que obliga a fer una assignatura més en castellà a una escola de Canet de Mar. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha assegurat que la decisió d'Estrasburg no té "cap impacte" sobre el sistema educatiu del país ni sobre la seva normativa, en una declaració sense preguntes. Així, segons el responsable del Departament, el Govern "continua fermament compromès" amb el model d'escola catalana que té la llengua, ha manifestat, "com a centre de gravetat". A finals de març, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenés executar la sentència que trinxava el decret aprovat pel Parlament per brindar el català a l'escola, la resposta del Govern va ser molt semblant. Manifestar el seu compromís amb la llengua i afirmar que la decisió del TSJC no suposava "cap canvi operatiu" i que els Documents per a l'Organització i la Gestió de Centres continuaven vigents, també pel que fa als criteris d'usos lingüístics.
La del conseller Vila no ha estat l'única reacció a una decisió del TEDH que la Intersindical ha titllat d'"imposició política". El sindicat, que també té presència en l'àmbit educatiu, ha lamentat que la resolució feta pública a Estrasburg suposa una "nova cobertura judicial a una ofensiva política" que té com a objectiu debilitar el català com a llengua vehicular a l'escola. Per això, exigeixen "determinació" al Govern i que el català quedi blindat com a llengua vehicular "real" a tots els centres del país. En aquest sentit, reclamen, en ple pols amb l'Executiu de Salvador Illa i la conselleria liderada per Esther Niubó, que s'aportin més recursos i que es posi en marxa la inspecció per garantir que els projectes lingüístics siguin "efectius".
La decisió del TEDH
La decisió de la Cort Europea de Drets Humans (TEDH) s'ha fet pública aquest matí i argumenta, entre altres qüestions, que "la decisió judicial impugnada no va derogar la política lingüística de l'escola, sinó que simplement va augmentar l'ús del castellà en una o més assignatures, sense modificar l'ús preponderant del català com a llengua d'instrucció". Així, d'una banda, consideren que prohibir l'ús del castellà com a llengua d'instrucció suposaria privar els "ciutadans espanyols del seu dret a ser educats en la llengua nacional". "Rebre una educació en la llengua estatal és crucial per facilitar la igualtat d'accés dels alumnes al sistema educatiu estatal i per preservar el principi d'unitat del sistema educatiu". I, anant més enllà, afegeix que "la pràctica consolidada de l'escola d'ensenyar exclusivament en català va perjudicar significativament les famílies espanyoles que residien temporalment o permanentment a Catalunya, ja que impedia que els seus fills complissin el seu doble dret i deure constitucional d'aprendre el castellà".