"Tenim un mes llarg per al debat d'esmenes a la totalitat... i per a la normalització del nostre país", deia dimarts el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, després d'aprovar el projecte de pressupostos generals. El govern espanyol fa mesos que els posposa davant la negativa del PNB de negociar-los si no s'aixecava el 155 a la Generalitat. Aquesta setmana, però, Montoro s'ha arriscat, enmig d'un l'horitzó imprevisible i agreujat pels empresonaments i la detenció de Carles Puigdemont, que ja amenaça de bloquejar la legislatura a Mariano Rajoy en un any preelectoral.

I és que el partit jeltzale es manté enrocat per la intervenció de l'administració catalana. "Legitimar el 155 posa en risc l'autogovern basc", era el titular corrosiu que llançava la direcció del PNB després de la roda de premsa del ministre. La crisi es va accentuar més tard, quan el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, va qualificar "d'amenaça" el fet que Rajoy els dugués a la Comissió Bilateral —pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional— per debatre "discrepàncies" competencials sobre la llei basca de pressupostos de 2018, segons van indicar fonts de la Moncloa.

L'argument del 155, però, no era nou, i tot i així algunes fonts d'Hisenda han manifestat darrerament un inesperat optimisme. Es podria deure, en primer lloc, al fet que part de les infraestructures previstes per a Euskadi són pluriannuals, cosa que oferiria incentius per al sí; en segon lloc, per la "nova situació" a Catalunya, segons va dir Montoro. L'esperança, manifestada per alguns col·laboradors de Rajoy, és que la investidura fallida de Jordi Turull acota el termini de dos mesos per a noves eleccions, assumint que ERC i JxCat preferiran evitar-les o que el compte enrere els sirvarà per culpar-los de la situació i convèncer el PNB.

L'argument del 155, però, no era nou, i tot i així algunes fonts d'Hisenda han manifestat darrerament un inesperat optimisme en privat

Tanmateix, el calendari continuaria estrenyent-se. Si el Parlament es disolgués el 26 de maig, els comicis serien al juliol. I segons el titular ministerial, els comptes es presentaran el dimarts 3 d'abril al Congrés, i seguidament vindran les compareixences dels experts en les comissions. Aquest procés culminarà a finals d'abril o principis de maig per a la primera votació, quan, un cop assolit l'acord amb Ciutadans, serien necessaris els vots del PNB —també s'espera el de Coalició Canària i Nueva Canarias— per tombar les esmenes contra l'oposició i tancar el tràmit al juliol.

Per això, Rajoy té previst d'involucrar-se personalment amb els bascos, amb l'horitzó de les eleccions autonòmiques i locals del 2019 i les generals del 2020. Aquí, els comptes del 2018 i posteriors són essencials per la batalla acarnissada amb Cs, ja que, com recorden algunes fonts del PP, l'executiu té els diners, és a dir, el poder d'impulsar polítiques que satisfacin electors clau com els funcionaris o els pensionistes —una partida que Montoro ha incrementat en un 3%, deixant en evidència l'acord amb Albert Rivera, que era d'un 2%.

El fet és que si la Moncloa no aconsegueix els pressupostos, es preveuen dues situacions adverses a l'horitzó. La primera, que el PSOE torni a insistir en el fet que Rajoy convoqui eleccions, assumint que la paràlisi dels comptes seria una derrota —cosa que es descarta, perquè el president espanyol vol esgotar la legislatura—. I la segona, que de cara a les autonòmiques agafi força el discurs de Rivera sobre les "cessions" als nacionalistes, dels quals diu que ja haurien cobrat el "cuponasso" (la quota basca), culpant el tàndem PP-PNB de la paràlisi enmig del fracàs de la reforma del finançament autonòmic general.

En aquest cas no quedaria més remei que prorrogar els comptes i governar per decret. Segons fonts properes al president espanyol, aquest seria un mal menor per a la Unió Europea, a qui li importa el sostre de despesa i el dèficit, en què s'espera el suport del PSOE per a les comunitats. Tanmateix, limitaria la capacitat de maniobra de la Moncloa i exhibiria un fracàs que tant Cs com l'oposició aprofitarien. "Nosaltres treballem perquè tirin endavant", tancava optimista una font propera a Rajoy sobre la temeritat d'endegar els PGE sense els suports tancats. Almenys, públicament.