Josu Erkoreka, vicelehendakari i conseller basc de Seguretat, ha anunciat que es tornaran totes les multes pagades en el primer estat d'alarma per l'incompliment de mesures establertes per frenar la pandèmia que després van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional, amb l'objectiu d'evitar situacions de discriminació. En total, estima que ascendirien a uns 1,6 milions.

En una entrevista publicada pel diari Deia, el conseller reconeix que la resolució del Constitucional, que va anul·lar algunes de les mesures de l'estat d'alarma, amb la corresponent paralització dels expedients de sancions pel seu incompliment, "té un efecte desmotivador immens per als qui estem gestionant la responsabilitat de la salut pública".

Va ser a mitjans de juliol quan, per sis vots contra cinc, un tribunal fracturat i després de setmanes sense acord, va declarar inconstitucional el confinament general de la població del primer estat d'alarma de Pedro Sánchez. Així, els magistrats van acceptar parcialment el recurs presentat per l'extrema dreta de Vox, argumentant que l'executiu central va suspendre drets fonamentals amb un instrument legal que tan sols permetia limitar-les.

Molt esforç per no res

Al llarg del primer estat d'alarma, explica, entre Policies locals i Ertzaintza van posar 22.900 denúncies que "requereixen un esforç tramitador importantíssim" i que no van ser "un caprici, perquè del compliment de la normativa depenien la salut i la vida de moltes persones". Tanmateix, "la feina no ha servit per a res".

També adverteix que la sentència contenia "un mandat confús", de manera que "es van suspendre els expedients en tramitació, però hi havia altres casos". En concret, n'hi havia uns 5.200 de pagats per pagament immediat, mentre que "altres persones havien fet les seves al·legacions, s'havien resistit, i havien esperat a la resolució final sancionadora. Les sancionadores van ser unes 2.900", explica.

Efectes en els responsables

Després d'"una anàlisi jurídica contrastada", el govern basc ha arribat a la conclusió que "la sentència exigeix desfer pràcticament tot el marc sancionador". Per això, s'ha decidit "no només paralitzar els expedients, sinó tornar el que ja s'ha pagat". Segons lamenta, "això està penjant en l'ànim dels responsables de Seguretat" perquè ara "han de sortir al carrer a complir les seves funcions i garantir el compliment de la normativa, i no se sap fins a quin punt l'actuació quedarà en foc d'encenalls perquè vindrà per darrere un tribunal que ho llançarà tot per terra". "És un factor de desànim importantíssim", adverteix.

"Complet fracàs"

Després de la decisió del TC, el Partit Popular, malgrat votar a favor de les tres primeres pròrrogues, aprofito l'ocasió per criticar el president Pedro Sánchez. En el seu moment, el secretari general del partit, Teodoro García Egea, va qualificar de "complet fracàs" la resposta jurídica de l'executiu espanyol a la pandèmia: "L'estat d'alarma va ser inconstitucional i les comunitats autònomes no saben què han d'aplicar ara per lluitar contra el virus".

Dos mesos després, al setembre, la justícia va clavar un nou cop a l'Executiu de Sánchez: el segon estat d'alarma, també inconstitucional. El magistrat ponent de la causa, Antonio Narváez, va considerar que la mesura es trobava fora del marc constitucional.

Un nen i la seva mare passegen pel carrer buit en ple estat d'alarma / Efe