El germà de Pedro Sánchez, David Sánchez, ha estat condemnat a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació per la seva contractació a la Diputació de Badajoz el 2017 com a coordinador de les activitats dels conservatoris —un mes i mig després que comencés el judici. Concretament, la sentència de l'Audiència Provincial coneguda aquest dimarts considera que Sánchez és autor per cooperació necessària d'un delicte de prevaricació administrativa, motiu pel qual és condemnat a la pena d'inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de nou anys.
Ara bé, ha estat absolt del delicte de tràfic d'influències i, per tant, l'Audiència Provincial de Badajoz ha descartat la petició de presó de fins a sis anys que demanaven les acusacions populars —entre les quals hi ha el PP, Vox, Manos Limpias, Abogados Cristianos, Hazte Oír, Iustitia Europa i Liberum. Per la seva banda, la Fiscalia demanava l'absolució tant del germà del president del govern espanyol com de la resta d'encausats, com l'expresident de la Diputació i ex secretari regional del PSOE, Miguel Ángel Gallardo. Precisament, Gallardo ha estat condemnat a divuit anys d'inhabilitació per dos delictes de prevaricació administrativa: un per la contractació de Sánchez i un altre per la de Luis Carrero, amic del germà del president. L'Audiència ha imposat la mateixa pena als nou acusats restants.
La plaça de Sánchez i "l'interès particular"
La sentència, de 377 pàgines, confirma de manera unànime el delicte de prevaricació. Hi llegim que la seva plaça de "coordinador dels conservatoris" de Badajoz, a la qual Sánchez va accedir el juliol del 2017, va passar a denominar-se "Cap de l'Oficina d'Arts Escèniques" el 2022, cosa que va suposar "una transformació substancial del suposat adjudicat com a personal d'Alta Direcció" i es va suprimir "la incompatibilitat del mateix" amb "el propòsit d'adaptar-la a les apetències personals de David Sánchez". El text també recull que la creació de la plaça de coordinador dels conservatoris "no s'estima ni necessària ni urgent" i que "la gènesi de la qual va obeir a l'interès particular del seu adjudicatari i no a l'interès general".
Aleshores, el jutge estableix que "són múltiples els indicis acreditats mitjançant prova directa" que permeten inferir "amb arranjament a les regles de la lògica i de la raó" que cap dels acusats era aliè al pla delictiu "ideat per les més altes instàncies de la Diputació" per a la creació de la plaça. I assenyala que els onze acusats van actuar "en execució d'un pla preconcebut, amb unitat d'acció" per "engiponar els actes arbitraris" amb l'objectiu d'"afavorir" el germà del president. De fet, una arbitrarietat "que es va manifestar en la urgent creació d'una plaça" que considera "innecessària i buida de contingut", i que es va crear establint unes condicions laborals i retributives pròpies del personal d'alta direcció. La plaça va ser concedida a Sánchez "conculcant els principis de mèrit i capacitat", com també amb "opacitat i irregularitat en la tramitació dels corresponents procediments administratius".
Descartat el tràfic d'influències
Pel que fa a la plaça de Carrero com a "cap de Programes d'Activitats Transfrontereres", a la sentència llegim que tenia "l'exclusiu afany d'adjudicar-la en comissió de serveis a l'antic col·laborador i amic" de Sánchez. Tot, amb l'objectiu que "continués ajudant a aquell en les seves tasques operístiques, malgrat que havien estat nomenats per prestar serveis en llocs administratius que no guardaven relació entre ells".
En canvi, s'assenyala que "no ha quedat provat (...) que persona o persones determinades exercissin pressió o influència sobre els acusats" per dissenyar el càrrec que finalment va ocupar el president del govern espanyol. Encara més, s'assenyala que no ha quedat acreditat si la decisió es va prendre "amb el designi d'afavorir el senyor Sánchez Pérez-Castejón per la seva relació de parentesc amb qui era una figura política senyera i futur Secretari General del PSOE, per reelecció en el càrrec, Pedro Sánchez". En qualsevol cas, els acusats eviten la pena de presó, però sí que perdran de manera definitiva la feina o el càrrec que tinguessin, i no podran accedir a una altra de similar durant el temps fixat, tot i que la sentència és recurrible davant del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura (TSJE).