No van rebre cap instrucció de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ni dels altres querellats per sancionar la immobiliària Vauras per no haver ofert habitatge social. Tampoc ningú els va demanar que afavorissin als ocupants del Bloc Llavors. És el que han contestat aquest dilluns el gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Javier Burón; el director de serveis socials jurídics, i una responsable de l’àrea social, en la seva declaració, com a testimonis, a la magistrada de Barcelona que investiga Colau, els regidors Marc Serra i Lucia Martín i una funcionària de coaccions i prevaricació. Martín ha anat al jutjat per acompanyar a la cap de gabinet de la regidoria d’Habitatge que dirigeix, que també ha estat interrogada perquè va assistir a la reunió, on suposadament els responsables de Vauras es van sentir coaccionats pels responsables municipals.

Colau ja va declarar el març passat a la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona que no va ordenar cap sanció contra l’empresa ni mai es va reunir amb cap dels seus responsables. La instrucció d’aquest cas ja està gairebé acabada i la magistrada haurà de decidir ara si torna a decretar l’arxivament o envia alguns dels investigats a judici.

En l’interrogatori, la magistrada Carmen Garcia Martínez i el fiscal Anticorrupció Luís Garcia Canton han preguntat als funcionaris com es van tramitar els dos expedients per sancionar a Vauras, dels quals només va prosperar un, amb una multa, per no haver ofert habitatge social als veïns que van ser desallotjats del bloc del carrer Lleida el 2019, segons fonts judicials. Han detallat que el decret llei 17/2019 instava a les immobiliàries a consultar la situació dels ocupants dels pisos i en cas d’exclusió, oferir-los una alternativa de lloguer social.

La família no es pot investigar

Els tècnics també han aclarit que la llei els obliga a esbrinar la situació econòmica de la persona ocupant, però no de la seva família. Precisament, en un dels casos, un jove del Bloc Llavors és de família benestant, segons una resolució d’un jutjat contenciós que va anul·lar la multa a Vauras perquè entenia que la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC), posava en dubte el requisit del decret llei, que ara s’ha inclòs en la nova llei d’habitatge espanyola.

L'enregistrament de Vauras

Els advocats defensors de Colau i els regidors, Olga Tubau i Àlex Solà, i de la funcionària d’Habitatge, Dèbora Quintero, també han demanat als funcionaris que expliquessin el procediment per obrir un expedient d’exclusió residencial, que és més competència de l’àrea Social que la d’Habitatge. “Es regeixen amb el que marca i exigeix la llei”, han assegurat els càrrecs públics, segons fonts jurídiques. És a dir, hi ha uns informes models, que els facilita la Generalitat, on s’han de comprovar uns requisits per classificar una persona o unitat familiar en exclusió residencial, com ara mirar al cadastre que no tinguin propietats i consultar a la policia que no hi hagi antecedents de conflictivitat. En els casos de més vulnerabilitat, com famílies amb menors, s’inclouen en un altre procediment.

Per la seva part, l’acusació de Vauras sosté que té un enregistrament d’una de les dues reunions, on suposadament van ser coaccionats, i la magistrada li ha demanat que ho aporti a la causa, ja que encara no ho ha fet.  

La titular d'instrucció 18 de Barcelona  no va prorrogar la investigació, així que ja no es poden demanar noves proves ni declaracions, i segurament les defenses i el mateix fiscal, com va fer el primer cop, demanin aviat l’arxivament de la causa, de la qual l’Audiència de Barcelona va fer reobrir per dos delictes concrets: coaccions i prevaricació.