El govern brasiler ha notificat a l'espanyol que procedirà a extradir en un termini màxim de 60 dies Carlos García Juliá, l'ultra condemnat per participar en la matança terrorista d'uns advocats laboralistes comesa a Madrid el 1977 i pres al Brasil des de fa un any, segons van assegurar aquest divendres fonts diplomàtiques.

L'ambaixada d'Espanya a Brasília va rebre la notificació de la concessió de l'extradició del govern brasiler dijous a la tarda, va informar a Efe un portaveu de la delegació diplomàtica. A partir de la notificació i, d'acord amb el tractat d'extradició entre ambdós països, el Brasil té un termini màxim de 60 dies per lliurar el condemnat. Durant aquest període ambdues parts han d'acordar la data i el lloc del lliurament, així com les condicions en què es realitzarà el trasllat. García Juliá ja ha esgotat totes les possibles apel·lacions al Brasil.

L'extradició de l'ultradretà espanyol, que s'integrava a l'anomenada Fuerza Nueva, havia estat autoritzada pel Tribunal Suprem del Brasil l'agost passat, per la qual cosa tan sols depenia que l'Executiu la confirmés.

L'ultradretà va ser condemnat a Espanya el 1980 per haver estat un dels autors materials de la matança en la qual van ser assassinats a trets tres advocats laboralistes, un estudiant de Dret i un administratiu a Madrid. Van ser executats a sang freda per la seva vinculació amb Comissions Obreres. Es creu que aquesta matança pretenia fer descarrilar la Transició.

matança advocats atoche garcía julia Benjamín Núñez González viquipèdia

Monument a les víctimes de la matança d'Atocha. Foto: Benjamín Núñez González.

García Juliá, que va complir 14 dels 193 anys de presó a què va ser condemnat el 1980, es trobava pròfug i va ser arrestat el desembre del 2018 a São Paulo, on vivia sota una identitat veneçolana falsa.

Després de conèixer-se el parador del condemnat, l'Audiència Nacional d'Espanya va requerir la seva extradició perquè considera que la condemna que li va ser imposada no ha prescrit i li queden per complir 3.855 dies de presó.

L'antic militant de Fuerza Nueva, que tenia 24 anys quan va cometre la matança, va ser condemnat per cinc assassinats i quatre intents d'homicidi al despatx laboralista de Comissions Obreres, en el número 55 del carrer Atocha de Madrid.

La seva condemna va ser limitada al màxim de trenta anys previst llavors per les lleis espanyoles i el 1991 se li va concedir la llibertat condicional. Va obtenir després l'autorització per viatjar a Asunción i treballar allà, amb la condició de presentar-se mensualment a l'Ambaixada d'Espanya al Paraguai, però va incomplir el previst (es va especular amb complicitats amb la ultradreta dels jutges que li van atorgar el permís).

El condemnat va desaparèixer i va iniciar llavors un periple de fugues per Llatinoamèrica. La seva última pista abans de ser arrestat al Brasil es va perdre a Bolívia, on va viure un temps.

Després de dues dècades en parador desconegut, va ser detingut el desembre del 2018 a São Paulo gràcies a les investigacions de les policies nacional espanyola i federal brasilera i el suport d'Interpol.

Segons les autoritats, García Juliá vivia al Brasil des de feia gairebé dues dècades i treballava com a conductor d'Uber, fent-se passar per ciutadà veneçolà.

L'ultradretà venia d'una família d'extrema dreta, i pel que sembla se sentia molt orgullós dels seus crims. Es diu que García Juliá celebrava, cada any, mentre estava a la presó, l'aniversari dels assassinats. Malgrat tot, va ser detingut a Bolívia per narcotràfic, encara que va escapar després que Espanya en sol·licités l'extradició al país andí.