Enfadat. El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha dictat una resolució, en la qual respon a les autoritats de Suïssa que els tractats internacionals subscrits per tots dos països "prohibeixen" rebutjar la sol·licitud d'assistència judicial en delictes de terrorisme apel·lant a motius polítics, tal com han fet en la causa de Tsunami Democràtic. En aquest cas, el jutge sosté que hi ha indicis per imputar el delicte de terrorisme al president Carles Puigdemont —al qual fa líder de la plataforma, com la majoria de fiscals del Tribunal Suprem—; la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, i altres deu persones, segons ha informat el tribunal aquest dimecres.
El magistrat també qualifica d'"incongruent" que els tribunals helvètics li preguntin per l'amnistia pels fets del Procés, quan —indica— que aquesta llei encara està en tramitació, i que "els jutges només apliquen les lleis i no fan valoracions". Això no obstant, s'ha acusat García-Castellón de lawfare per voler torpedinar amb resolucions judicials l'acord sobre l'amnistia. A més, el magistrat demana una reunió urgent a les autoritats suïsses "sense el Ministeri de Justícia" per aclarir dubtes.
No és terrorisme
En la seva resposta, Suïssa explica al jutge García-Castellón que el 2020 ja li va comunicar que els fets imputats a Tsunami no es poden encaixar en el delicte de terrorisme —per tant, no incompleix cap norma en negar-se a col·laborar— i que considerava que s'emmarcaven en un conflicte polític, motiu pel qual la seva legislació li prohibeix col·laborar. Hi afegia que en aquesta segona petició només li donava més detalls de les protestes massives als aeroports del Prat i Barajas (aquest darrer no es va fer), i que li demanava la localització de Rovira, petició que també criticava perquè la podia fer a través del sistema policial, que és més àgil.
Investigació de la filtració
Paral·lelament, el titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional ha obert una investigació "reservada" per aclarir si "funcionaris o autoritats" van cometre el delicte de revelació de secrets, quan es va difondre, aquest dimarts, la resposta de les autoritats helvètiques a la comissió rogatòria internacional, que el jutge va enviar-los el novembre passat. La resposta d'aquestes peticions sempre passen abans pel Ministeri de Justícia, que encapçala Félix Bolaños, que en realitza la traducció. La resposta de Suïssa va ser rebuda al ministeri el 29 de desembre passat i s'ha comunicat i difós dos mesos després.
Sense resposta
En la interlocutòria, el jutge critica que, des del novembre passat, data en la qual es va cursar la comissió rogatòria al país helvètic, es va sol·licitar també una reunió de coordinació en el marc d'Eurojust amb caràcter urgent amb "la voluntat d'aclarir les qüestions relatives d'auxili judicial de l'Audiència Nacional, sense haver obtingut resposta per part de les autoritats suïsses".
El magistrat García-Castellón qualifica aquesta situació de "particularment estranya", ja que sosté que hi ha "una confiança recíproca" en la cooperació entre tots dos estats. “Es desconeix la raó per la qual no s'ha efectuat fins al moment la reunió sol·licitada per aquest instructor, però ha de recordar-se que l'experiència demostra que la millor manera d'obviar comunicacions reiteratives, referències a notícies de premsa o equívocs és la comunicació directa entre les autoritats competents”, rebla el jutge per mostrar el seu enuig, i recorda que ha estat molts anys jutge d'enllaç amb Itàlia i França.
L'amnistia
En l'escrit, el jutge considera que és “cridanera” la sol·licitud d'explicació que figura en la comunicació suïssa sobre les possibles conseqüències d'una llei d'amnistia en relació amb els 12 encausats i considerats impulsors de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, quan el seu argument és que no pot col·laborar perquè és una causa política, de l'independentisme català front l'estat espanyol. García-Castellón recorda que "en el Regne d'Espanya, així com en les democràcies de la UE la funció dels jutges és jutjar i fer executar el jutjat”, i afegeix que "el Poder Judicial és un poder separat i independent al legislatiu i a l'executiu i que, per tant, no és funció dels jutges ni elaborar lleis ni participar en la seva redacció, com tampoc ho és del legislador o de l'executiu immiscir-se en la funció de jutjar, qualificar o sentenciar".
"Menyspreu" de Rovira
Pel que fa a la localització de Marta Rovira, García-Castellón contesta que ha demanat l'auxili judicial en lloc del sistema policial per garantir millor els seus drets. Amb tot, el jutge critica la líder republicana perquè sosté que no ha indicat el seu domicili a Suïssa, sinó la seu d'ERC a Barcelona, fet que qualifica de "menyspreu" al sistema processal. Això no obstant, el magistrat no informa que Iñigo Iruín es va personar al jutjat com a advocat de Rovira, quan el jutge va imputar-la, el 6 de novembre passat, l'endemà de l'acord per l'amnistia entre el PSOE i Junts i ERC.
I sobre la reclamació d'informació d'un compte corrent fins al juny de 2020, el magistrat sosté que en aquelles dates Tsunami també volia "perpetrar" actuacions, sense concretar-ne cap.