El jutge Manuel García-Castellón amplia a la Fiscalia el seu enfrontament obert amb el govern del PSOE i els partits independentistes catalans. El magistrat ha demanat a la Fiscalia del Tribunal Suprem que aporti al jutjat l'informe redactat pel fiscal de sala del Suprem, Fidel Cadena, i subscrit per la majoria de fiscals, que sosté que hi ha indicis per investigar el president a l'exili Carles Puigdemont, pel delicte de terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. Per què? "Per enviar-lo a les autoritats de Suïssa", segons una providència dictada aquest dimecres, i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat.

Aquest no és l'informe definitiu que la Fiscalia elevarà al Tribunal Suprem, i per això s'interpreta la petició del magistrat com a excepcional i enfrontada a la Fiscalia General de l'Estat, ja que s'albira que no subscriurà la tesi del terrorisme del jutge, com ja va rebutjar-la el fiscal de l'Audiència Nacional i responsable del cas, Miguel Ángel Carballo, que tampoc veia indicis delictius en Puigdemont, ni en la majoria d'investigats, com la secretària d'ERC, Marta Rovira.

 

Indicis

Precisament, aquest dimecres s'ha difós el polèmic informe que argumenta que en el delicte de terrorisme, reformat el 2015, no cal que hi hagi una organització jeràrquica i amagada, i que l'objectiu de Tsunami amb les manifestacions era subvertir l'ordre constitucional i la pau pública. Els indicis contra Puigdemont: una conversa genèrica amb un dels investigats i una reunió a Ginebra, on s'hauria donat el vistiplau a activar aquesta plataforma anònima per convocar grans protestes contra la sentència del Suprem als líders del Procés, l'octubre de 2019. El president Puigdemont ha qualificat de "delirants" els arguments dels fiscals.

Sense col·laboració

A més, aquest dimecres, el jutge García-Castellón també ha comunicat la resposta que dona a les autoritats de Suïssa per haver-li denegat la col·laboració internacional i localitzar a Marta Rovira. El magistrat insisteix que no s'hi poden negar perquè els tractats internacionals ho prohibeixen en els delictes de terrorisme, si s'al·lega motius polítics. El titular del jutjat central d'instrucció oblida que les autoritats helvètiques van dir-li el 2020 i el desembre passat que els fets investigats en el cas de Tsunami no encaixen en el delicte de terrorisme, com a molt en el delicte de desordres greus, i són en l'àmbit del conflicte polític. També li exigeix més proves contra Rovira.

El magistrat també ha dictat, aquest dimecres, una resolució en la qual obre una peça separada per aclarir qui hauria filtrat la resposta de Suïssa, aquest dimarts, a la comissió rogatòria internacional dictada pel jutge, el novembre passat.

Terrorisme

La tinent fiscal del Tribunal Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, elabora l'informe final que la Fiscalia elevarà al Tribunal Suprem, després que els dos fiscals de sala mantenen criteris oposats, i que la majoria d'integrants (11 fiscals de 15) va tombar la proposta del seu company Álvaro Redondo, que defensava que no hi ha indicis suficients per fonamentar el delicte de terrorisme i menys atribuir-lo a Puigdemont. Aquesta causa va provocar una crisi en el ministeri fiscal, perquè, a més, es va fer públic un esborrany on Redondo apostava per investigar el president català, un fet criticat pel fiscal general, Álvaro García Ortiz, a qui els més conservadors de la carrera fiscal mantenen un pols que res té a veure amb arguments jurídics.

El canvi de parer de Redondo, segons fonts fiscals, es basa en el fet que va comprovar que els controladors aeris del Prat no van quedar segrestats, com s'apunta, sinó que van patir dificultats de moviment com la resta de persones i emmarcable en una manifestació massiva. L'informe final de la Fiscalia no és vinculant i la sala penal del Suprem, que dirigeix Manuel Marchena, té la darrera paraula sobre Puigdemont. Per ara.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!