L'advocat de la família Franco, Antonio Gil, ha traslladat, que els seus clients estarien oberts a la possibilitat de permetre que els béns del Pazo de Meirás es quedin a l'immoble mitjançant un acord previ i "el pagament d'un preu raonable, encara que sigui simbòlic". Aquest dimecres, s'ha celebrat una vista sobre les mesures cautelars decretades pel Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya, en relació amb el Pazo, en les quals es demana un inventari i es prohibeix el trasllat de tots els béns que allà es troben, fins a nou avís.

L'advocat ha expressat la possibilitat de deixar els béns dins del palau davant de l'execució provisional de la sentència per la qual la família del dictador va ser condemnada a lliurar l'immoble a l'Estat, un lliurament fixat per al 10 de desembre i després del seu escrit d'oposició a l'inventari dels béns acordat pel jutjat. També van demanar que se'ls doni més termini per al lliurament provisional de l'immoble, una petició que rebutgen els demandants.

Els Franco van demanar destruir l'inventari

Als escrits de la família Franco, s'ha sumat una altra petició de l'Estat reclamant el dipòsit judicial dels béns mobles fins que no hi hagi una sentència definitiva, argument rebutjat pels hereus del dictador. Per a aquesta petició, a la qual s'han adherit la Xunta, els ajuntaments de Sada i la Corunya i la Diputació corunyesa, ha argumentat l'advocat de l'Estat, Javier Suárez, l'"alarma" generada per l'anunci que anaven a retirar els béns de l'immoble. 

Vista sobre les mesures cautelars relacionades amb els béns del Pazo de Meirás / Europa Press

"Hi havia dades que ens feien aventurar que hi anava a haver un buidatge complet", ha exposat. A més, els demandants l'han relacionat amb la necessitat de dirimir, en el seu moment, que béns estarien vinculats a la declaració de l'immoble com Bé d'Interès Cultural (BIC).

El lletrat ha optat per desvincular els béns de l'immoble, "no van ser objecte de la sentència". I ha afegit que "la major part de les coses les van posar ells", després del rebuig de les administracions a la seva petició de destruir l'inventari. Recordem que, fa tres anys, la família Franco va ser declarada persona "non grata" per l'ajuntament del Pazo de Meirás.

Què hi ha al Pazo?

El Pazo de Meirás va ser robat per les autoritats franquistes a la família de la cèlebre escriptora Emilia Pardo Bazán, la seva propietària original i qui va manar construir-lo el 1893. La família de Franco va adquirir el palau i el va utilitzar durant 80 anys com la seva residència d'estiu.

Quan després d'un judici, es va forçar els hereus de Franco a tornar la propietat, no es va concretar que havia de fer-se amb tots els béns, peces d'un alt valor històric i artístic, que es van espoliar durant la dictadura. De fet, recentment s'ha donat a conèixer que els Franco, preparant-se per abandonar l'habitatge, havien contractat una empresa de transport especial per traslladar totes aquestes peces de valor incalculable: estàtues, cristalleria, tapissos, mobles, quadres d'Álvarez de Sotomayor i Zuloaga... Tot aquest patrimoni pertany encara dels hereus del dictador.