Des de la signatura del ja anomenat pacte d'El Abrazo, tant el PSOE com Ciutadans (C's) havien pres el protagonisme en la investidura. No s'entenien en la formulació del govern, però el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, havia estat el candidat indiscutible tant per la formació d'Albert Rivera com per a Podemos. Era la persona amb el mandat constitucional del Rei, i quan va deixar de tenir-lo, l'aritmètica i la possibilitat de pactar "a dreta i esquerra" el mantenia com a presidenciable.

Tanmateix, amb el fracàs de la taula a tres entre el PSOE, C's i el secretari general de la formació morada, Pablo Iglesias, la sort de Sánchez, i de la investidura en general, passarà per les bases de Podemos, o per un gest d'últim minut del Partit Popular (PP) en els 21 dies que queden per a la dissolució de les Corts.

Podemos, referèndum

En un gest per esgotar l'última via possible amb el partit de Pablo Iglesias, i sense voler tirar la tovallola, l'equip negociador socialista va contestar ahir la proposta de 20 punts que la formació morada havia presentat a la reunió dels tres partits de dijous. Les mesures econòmiques eren les més nombroses, per bé que no s'incloïen dues demandes essencials per a Podemos: el govern d'esquerres i el referèndum.

"A la reunió va quedar acreditat que C's només permetria retocs al pacte, que el PSOE renunciava a explorar la via d'un govern progressista i que C's mai acceptaria un govern que inclogués representants de Podemos", va ser la resposta dels podemistes. És a dir, que segons els de Pablo Iglesias, fer "el paper" no consta entre els seus plans. "Només hi ha dues opcions, i seguir el paperot no està entre elles: o una gran coalició del PSOE amb el PP o que el PSOE explori amb nosaltres la via d'un govern progressista", afegien en la missiva. 

En aquest escenari, la consulta sobre si facilitar un govern de Sánchez i Rivera es produirà aquesta setmana, els dies 14, 15 i 16, i en les mans dels inscrits restarà la posició final de la posició morada. El previsible veredicte de la consulta serà 'no': la militància d'un partit acostuma a ser més intensa en preferències i a donar suport a la posició de la formació. Iglesias i el número dos, Íñigo Errejón, votaran 'no', el mateix que s'espera de les bases. 

Davant d'aquesta situació, accions com la del cap de setmana, de viatjar un a Catalunya i l'altre al País Basc, comencen a sonar a precampanya, on els podemistes hauran de jugar la carta d'unes confluències sòlides i uns cercles més participatius. La formació ha decidit emprendre la reconfiguració del partit, com ja van anunciar, i veuen en la convocatòria d'eleccions un risc, alhora que cap altra alternativa: si deixen governar PSOE i C's, podrien quedar escorats a l'esquerra, i no és el que volen, en el seu intent de construir "poble" i "transversalitat".

"No es tracta de sumar esforços, sinó de multiplicar i generar una identitat pròpia", així és com Errejón acostuma a respondre sobre la possibilitat de sumar a Izquierda Unida, a qui consideren a l'esquerra del PSOE i alguns no volen incorporar.

PP, govern constitucional

El PP espera l'adveniment d'unes noves eleccions, on podria sortir ben parat i governar amb suport actiu o passiu de C's. Tanmateix, els populars temen que Podemos acabi cedint per investir Sánchez, de manera que intentaran apropar-se al PSOE en els propers dies, mirant de desfer-se del seu líder, Sánchez. "Si no sap estar a l'altura, que s'aparti", deia la secretaria d'estudis i programes del PP, Andrea Levy. 

En la mateixa trobada van oferir als socialistes un govern constitucional, o una gran coalició entre ambdós. El PP insisteix en col·locar C's com una força que no li cal per arribar a l'executiu i comptar amb el suport del PSOE des del minut 1 ha estat la seva primera opció, "com a la majoria de països europeus", argument que acostumen a expressar. Sánchez no pot facilitar que els de Génova arribin al govern, perquè li ho va negar el comitè federal.

L'única opció seria que els de Rajoy s'abstinguessin, difícil de pensar a hores d'ara, en tant que ni la corrupció, ni el bloqueig institucional l'han empès a moure fitxa en més de 100 dies. La notícia d'una gran coalició seria ben rebuda a Podemos. Fa dies estaven convençuts que el PSOE cediria i governaria amb els populars. El fet hauria permès els podemistes ocupar tot l'espai de l'esquerra, i seguir creixent.

Ara bé, amb el fracàs de Sánchez i els 21 dies que queden per dissoldre les Corts, les mirades ja no estan posades en els únics que tenen una proposta de govern: el pacte d'El Abrazo o el Gran Centre. Paradoxalment, estan posades en qui fins ara havien sigut els actors secundaris de la investidura: les ofertes del PP i les bases de Podemos.