Mil dies. Aquest és el temps que fa la presidenta del Parlament Carme Forcadell que està entre reixes. El seu calvari es va iniciar el 9 de novembre del 2017, quan el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llanera va decretar presó preventiva sota fiança de 150.000 euros. L'endemà, Forcadell, investigada pels delictes de rebel·lió i sedició, va sortir de la presó. Ara bé, finalment, el 23 de març del 2018 el magistrat va dictaminar presó preventiva per a Forcadell en considerar que existia risc de fugida, així com reiteració dels delictes.

"Avui fa 1.000 dies que estic empresonada injustament per haver defensat el lliure debat democràtic al Parlament", ha escrit Forcadell en el seu compte de Twitter, a qui el Tribunal Suprem va condemnar el 14 d'octubre del 2019 a onze anys i mig de presó pels delictes de sedició i malversació de fons, principalment, per haver permès que la cambra catalana debatés i aprovés en un ple la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, que determinava el camí que havia de seguir Catalunya per convertir-se en un estat independent. 

Ferma en les seves conviccions

Tot i fer mil jornades que està entre reixes, Forcadell es manté ferma en els seus ideals i diu que això no ha fet canviar la seva opinió. "Els dies i les nits de presó no canviaran la nostra consciència ni el nostre convenciment de construir un país més just i lliure", ha manifestat a Twitter.

En el seu cas, com els altres presos polítics, els jutges penitenciaris li van concedir el tercer grau, un règim de semillibertat que a mitjans de juliol els va permetre sortir dels seus centres penitenciaris. Ara bé, la Fiscalia va recórrer aquesta resolució al Tribunal Suprem. En aquest context, pels presos polítics que estan a Lledoners es va decretar mesures cautelars perquè no poguessin sortir de la presó fins que no hi hagués una resolució ferma de la cort sentenciadora.

En canvi, en el cas de la consellera Dolors Bassa i de Carme Forcadell, a finals de juliol, el jutjat penitenciari número 1 de Barcelona va estimar pertinent mantenir-los aquest règim de semillibertat fins que es pronunciés el TS. Aquest, finalment, va resoldre en contra dels presos polítics i els va revocar el tercer grau en considerar que aquest s'havia atorgat de manera prematura, ja que cap dels condemnats havia complert la meitat de la pena i molt d'ells ni la quarta part. Això va provocar que tant Bassa com Forcadell retornessin de forma permanent a la presó, que en el cas de la presidenta del Parlament va ingressar a Wad-Ras el 4 de desembre, pocs minuts abans de les nou del vespre, l'hora límit que tenia per entrar al centre. 

Suport a les xarxes

Forcadell ha rebut suport a les xarxes socials com el de l'eurodiputada d'ERC Diana Riba. "Mil dies de presó per haver defensat la llibertat d'expressió al Parlament de Catalunya. Mil dies d'injustícia i d'ignomínia. Mil dies de vergonya democràtica. Sempre amb tu". 

El reclam per la seva llibertat també ha arribat al Parlament de Catalunya, on la diputada Irene Fornos ha tingut un record per a ella. "Avui porta 1.000 dies injustament empresonada. Presidenta, t'estimem i et volem lliure", ha ressaltat Fornos.

També ha mostrat la seva solidaritat Núria Gispert, qui també va presidir aquesta cambra. "Avui fa 1.000 dies que la presidenta Forcadell roman a la presó. Exigim la seva llibertat!", ha declarat a Twitter.

Manifestació

Per la seva part, l'Assemblea Nacional Catalana, entitat que Forcadell va presidir entre el 2012 i 2015, ha convocat una concentració a les vuit del vespre a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona i a les set a la plaça de la Paeria de Lleida per exigir la seva llibertat, així com denunciar que és presa política de l'estat espanyol.

En relació amb els seus companys, Forcadell és la que porta menys temps a la presó. En el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa 1.157 nits que estan entre reixes; Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.140; Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, 1.031 nits.