Carme Forcadell denuncia la manca de garanties de defensa en el seu escrit de conclusions del cas de l'1-O al Tribunal Suprem. Reclama que s'incorpori informació que no hi ha al sumari i es revoqui la interlocutòria de conclusions del sumari de Llarena. I, com a part final, i en el cas que no es recullin les seves peticions, que s'arxivi el cas.
Entre les consideracions que fa la defensa de Carme Forcadell hi ha que falta tota la documentació relativa a les querelles que es van presentar i començar a tramitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que finalment es van unir al cas del Suprem, i la vulneració que això representa del dret de defensa.
Per argumentar l'arxivament del cas, l'advocada Olga Arderiu explica que no hi hagut delicte de rebel·lió, ja que la interlocutòria de processament no descriu cap acte d'alçament violent i públic, requisit bàsic per al delicte més greu del Codi Penal espanyol. També invoca la llibertat de pensament polític, d'expressió i de participació en actes i manifestacions pacífics.
L'escrit fa una crítica de les càrregues policials de l'1 d'octubre i les presenta com l'única violència que hi hagut en el procés independentista: "Sobren les imatges i vídeos d'aquest dia, en els
quals es pot veure clarament que són els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil els que agredeixen les persones que esperen pacíficament per votar als col·legis electorals, motiu pel qual consten a la causa unes poques desenes d'informes mèdics per lesions lleus en correlació amb més de mil ciutadans ferits per aquests cossos de seguretat de l'Estat".
Cita també la resolució del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein sobre l'ordre europea de detenció i lliurament emesa contra Carles Puigdemon, que descarta la rebel·lió.
En l'escrit s'explica detalladament també com funciona el Parlament i les funcions que tenen els grups, els membres de la Mesa i la presidenta. I remarca que va ser el mateix ple del Parlament el que va decidir portar a votació les lleis per fer efectiu el referèndum i la posterior república.
"És a dir, les resolucions adoptades pel ple del Parlament i, molt especialment la Resolució 306/XI en els termes exposats, són el reflex d'un debat dels diputats parlamentaris fet amb
llibertat d'expressió i en exercici de la representació de la ciutadania (Art. 20 i 23 de la C.E., art. 10 del CEDH i art. 19 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics) i, en conseqüència, la Mesa del Parlament no té facultats per limitar aquest debat en seu parlamentària o determinar el contingut de les resolucions adoptades arran del mateix pel ple", diu l'escrit.
Seguirà ampliació