El judici pels quatre acusats de desordres públics davant la Guàrdia Civil de Manresa, en el marc de la Marxa per la Llibertat, el 2019, se celebrarà a l'Audiència Provincial a finals de gener del 2024, és a dir, més de quatre anys després dels fets. El grup de suport Bagencs per la Llibertat denuncia la "injustificable" dilatació del judici i ho qualifiquen de "despropòsit" "Estan immersos en un procés judicial des del 2019, a l'expectativa de quin serà el resultat. Amb la vida en un parèntesi", subratlla Eva Pous, advocada d'un dels acusats. A banda de desordres públics, també se'ls acusa de danys i atemptat contra l'autoritat i la fiscalia demana per a ells entre 7 i 10 anys i mig de presó. La Generalitat manté l'acusació pels mateixos delictes.

La Generalitat manté la seva acusació

Els quatre acusats són de Navarcles, Sant Vicenç de Castellet i Navàs. Cap d'ells té antecedents policials i, en el moment dels fets, tenien entre 18 i 30 anys. Per Eva Pous, advocada d'un dels acusats, fets com aquest demostren que el què s'intenta és "perseguir la dissidència, perseguir el dret a manifestació i intentar fer por a la població". A banda de la dilatació del procés, el grup Bagencs per la Llibertat considera que la identificació dels quatre acusats es va fer de forma "totalment gratuïta i aleatòria" i asseguren que no hi ha cap prova que els incrimini més enllà de l'atestat policial. També qualifiquen de "despropòsit" la petició de penes de la Fiscalia, que va dels 7 als 10 anys i mig de presó.

Per la seva banda, la Generalitat manté l'acusació per als quatre acusats i els demana penes de 2 anys i 3 mesos de presó, i unes multes de més de 6.000 euros de responsabilitat civil col·lectiva, i més de 12.000 euros per a cadascun. De manera que, en aquest cas i segons denuncia Pous, la Generalitat "continua incomplint l'acord amb la CUP de no ser acusació en moviments populars".

Més independentistes condemnats per manifestacions 

Si aquests fets del 2019 s'acabaran jutjant el 2024, aquesta mateixa setmana s'ha dictat la sentència dels 7 del 30-G, acusats d'atemptat contra l'autoritat en la investidura fallida de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, el 30 de gener de 2018. És a dir, també amb 5 anys de diferència. En el seu cas, un dels acusats va quedar absolt i els altres cinc van ser condemnats a penes de presó d'entre cinc mesos i un any de presó per atemptat contra l'autoritat. En el seu cas, però, la Generalitat es va retirar del procediment, fent que el judici s'endarrerís gairebé un any. L'advocat de la Generalitat va explicar llavors que retiraven l'acusació per ordre de la Conselleria d'Interior, que estava personada en representació dels agents que van denunciar lesions: "El criteri determinant de la nostra actuació era l'existència de lesions i en aquest moment no se'n pot determinar l'autoria".