La fiscalia ha presentat també recursos contra l'autorització per a les sortides de Josep Rull i Jordi Turull de la presó en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. El recurs s'ha presentat a l'Audiència de Barcelona i s'ha conegut el mateix dia que el Tribunal Suprem ha decidit tombar el 100.2 de Carme Forcadell i ha obert la porta a revocar-li també el tercer grau.
Davant la decisió sobre el permís de Forcadell, l'Audiència Provincial de Barcelona ha enviat al Suprem els recursos contra el 100.2 de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Quim Forn.
Per contra, prèviament i mantenint les competències habituals en aquesta matèria, l'Audiència de Girona ja havia desestimat el recurs contra el 100.2 de Dolors Bassa mantenint les competències habituals en aquesta matèria.
Escrit del fiscal
En l'escrit, el fiscal recorda que es va oposar a l'aprovació de la proposta d'aplicar a Rull i Turull el règim de l'article 100.2 "per considerar que no concorren els requisits necessaris per a la seva concessió".
Recorda que Rull està condemnat a 10 anys i 6 mesos per delicte de sedició, que està ubicat com a delicte contra l'ordre públic i Turull a 13 anys pel mateix i per delicte de malversació de cabals públics, per la qual cosa "el bé jurídic a protegir és l'ordre públic i l'adequat funcionament dels serveis i institucions públiques".
Assegura que no només no hi ha una "veritable assumpció delictiva ni penediment dels fets comesos" sinó que continua "justificant la seva activitat delictiva".
Jordi Turull treballa a un bufet d'advocats de Terrassa / Sergi Alcàzar
Tractament per respectar la Constitució
"L'assumpció delictiva i el penediment constitueixen claus del procés de tractament i reinserció que s'ha de dur a terme als Centres Penitenciaris, doncs sens dubte té millor pronòstic el delinqüent que assumeix el delicte i es penedeix que no pas el que no ho fa, essent per això que l'intern ha de dur a terme al Centre Penitenciari un programa que l'ajudi a comprendre que els fets que va realitzar són constitutius de delicte, no per la seva ideologia, repetim legítima, sinó per la seva falta de respecte a la legalitat".
Argumenta que no hi ha hagut un programa de "tractament específic" i que treballar a les feines assumides a l'exterior no influirà de manera positiva en aquesta mancança.
De fet, considera que "els programes de tractament en tals casos serien aquells tendents a inculcar el respecte a la Constitució i a les lleis" i que, qüestionar això, equival a qüestionar la sentència del Tribunal Suprem.
Josep Rull treballa a la Mútua de Terrassa / Sergi Alcàzar