La llei de nets és un dels elements protagonistes d'aquesta precampanya electoral que va començar dilluns amb la convocatòria d'eleccions. Aquesta disposició addicional de la llei de memòria democràtica ja havia protagonitzat molts titulars a l'estiu. I ara, la decisió del Suprem de paralitzar la inscripció al cens dels descendents d'espanyols exiliats està al centre de la polèmica per les eleccions del 29N. Ara, la Fiscalia ha demanat a l'alt tribunal que permeti que els nacionalitzats a través d'aquesta llei puguin votar. Tant l'Advocacia de l'Estat com el ministeri fiscal es van manifestar en contra de la decisió de suspendre les inscripcions al CERA quan el Suprem va donar la raó a Vox i Iustitia Euoropa. Concretament, la Fiscalia ha demanat que s'aixequi la suspensió cautelar dels vots als nacionalitzats, considerant que, arran de la convocatòria electoral, hi ha "serioses dificultats" per complir amb la suspensió cautelar, segons expliquen fonts de l'ens.
En aquest sentit, recorden que, "per raons de seguretat jurídica i de legalitat, el cens que s'utilitza per a aquests comicis està tancat a dia 1 d'agost, amb mínimes possibilitats de modificacions". Davant d'aquest fet, la Fiscalia ha suggerit a la sala que "no es facin aquestes accions del cens almenys durant aquest procediment electoral". La llei de memòria democràtica fa anys que es va aprovar al Congrés, però la polèmica ha anat en augment a mesura que s'acostava la data de les eleccions i PP i Vox han anat clamant contra una possible tupinada electoral amb una modificació del cens a criteri de Pedro Sánchez a través de la incorporació de persones que s'han nacionalitzat a través de la coneguda com a llei de nets. Vox ho va portar als tribunals, però el PP, que té la banya posada contra el vot per correu, no. Segons expliquen fonts de la Fiscalia, també s'ha tornat a traslladar al Suprem la necessitat que es doni l'oportunitat de personar-se al procediment a les persones afectades per les mesures cautelars perquè puguin "defensar els seus interessos". És a dir, aquelles persones que s'han nacionalitzat a través de la llei i, a hores d'ara, no saben si podran votar en les eleccions del 29 de novembre.
La proposta de Iustitia Europa
Iustitia Europa, un dels partits que van portar aquesta llei als tribunals, ha posat sobre la taula la possibilitat que el Tribunal Suprem suspengui les eleccions del 29N, ja que, des de l'Advocacia de l'Estat, han plantejat que és impossible que es puguin revisar els expedients en tan poc temps. Davant d'això, Iustitia Europa afirma que "la suspensió temporal de la votació preserva el resultat útil de la tutela cautelar i protegeix simultàniament la integritat i la legitimitat del procés electoral". En el cas que el Suprem consideri "desproporcionada" la paralització dels comicis del 29 de novembre, la formació demana que es prenguin mesures per garantir la "traçabilitat" dels 163.020 vots dels descendents d'exiliats que van obtenir la nacionalitat a través de la llei de nets.