Volen "reiniciar Espanya", superar el règim del 78, posar fi al que consideren una colonització partidista de les institucions i retornar el poder als ciutadans. Es defineixen com un partit polític sorgit de la societat civil, però també com un "antipartit", perquè asseguren que no volen limitar-se a substituir els polítics que governen, sinó canviar les regles del joc. Iustitia Europa és una formació relativament nova que ha guanyat visibilitat gràcies a les seves iniciatives judicials i que ara vol fer el salt a la política institucional. Amb les eleccions generals del 29 de novembre a l'horitzó, ha decidit presentar-se a les urnes amb un programa que combina propostes de regeneració democràtica, una crítica contundent al sistema polític espanyol i posicions molt definides sobre immigració, sobirania nacional, economia i institucions. Però qui hi ha realment darrere de Iustitia Europa? Qui n'és el líder? Quines causes judicials ha impulsat i què proposa exactament?
Què és Iustitia Europa i quan va néixer?
Iustitia Europa va néixer el setembre del 2023 de la mà de dos perfils força diferents: l'advocat Luis María Pardo, actual president i principal cara visible del partit, i Luis Jiménez, vinculat al món de la naturopatia i les teràpies alternatives. Jiménez, que va ser presentat com a vicepresident en els inicis del moviment, és autor de nombrosos llibres sobre teràpies florals i creador de l'Escuela Andalusí.
El seu manifest porta un títol que resumeix les seves aspiracions: "Per un reinici moral d'Espanya". La formació considera que no n'hi ha prou amb una alternança entre el PSOE i el PP i que cal una transformació constitucional per reforçar la participació directa dels ciutadans, la independència de la justícia i la responsabilitat dels càrrecs públics. Una de les seves singularitats és que ha fet de l'activitat judicial una eina central de projecció pública. El partit presenta denúncies, promou recursos i defensa el paper de l'acusació popular com a instrument perquè la societat civil pugui fiscalitzar els poders públics.
España ya tiene otra opción. El 78 también tiene rival. Luis dice que por fin puedes votar a un partido que nace de la sociedad civil para superar el régimen del 78. Tu voto es tuyo. Iustitia Europa ya es una opción. Otra España es posible. https://t.co/FP8vgYzynB
— Alonso de Contreras 🇪🇸⚔️ (@ForjaHonor) October 4, 2026
Qui és el líder, Luis María Pardo?
Al capdavant hi ha Luis María Pardo, advocat col·legiat a Madrid, fundador i president de la formació, i des del setembre del 2026 també candidat a la presidència del govern espanyol. La seva trajectòria professional és poc habitual en un dirigent polític. Segons la biografia publicada pel mateix partit, Pardo va ser guàrdia civil, actualment en excedència, i també va treballar de taxista abans de graduar-se en Dret per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Posteriorment, va orientar la seva activitat professional cap als àmbits penal, contenciós administratiu i internacional.
És un partit de dretes o d'esquerres?
Aquesta és una de les preguntes més interessants, perquè Iustitia Europa rebutja expressament situar-se en les categories ideològiques convencionals. En el seu manifest, defensa que la protecció de les llibertats públiques i els drets fonamentals hauria de constituir un espai de trobada per damunt de les ideologies. Ara bé, el fet que un partit es presenti com a transversal no significa que el seu programa sigui ideològicament neutre. Iustitia Europa defensa un reforç de la sobirania nacional davant la Unió Europea, una política migratòria molt restrictiva, una reducció important de la despesa administrativa, el rebuig de l'Agenda 2030 i una revisió de les polítiques climàtiques europees. També critica les polítiques educatives sobre gènere i aposta per una intervenció menor de l'Estat en el mercat de l'habitatge. Són posicions que coincideixen en diversos àmbits amb plantejaments de la dreta sobiranista, tot i que el partit insisteix a reivindicar una identitat pròpia i transversal.
En quins casos judicials està implicat?
Aquest és un dels aspectes que millor explica la notorietat de la formació. Iustitia Europa ha intervingut en procediments que afecten tant dirigents del PSOE com del PP, i ha impulsat accions judicials sobre qüestions que van de la corrupció política als processos electorals. Entre les actuacions més destacades hi ha les següents:
-
La llei de nets i el dret de vot. Un dels procediments en què Iustitia Europa ha aconseguit més repercussió té a veure amb l'aplicació de l'anomenada llei de nets, vinculada a la llei de memòria democràtica, que ha facilitat l'adquisició de la nacionalitat espanyola a descendents de persones exiliades. El partit va recórrer contra decisions relacionades amb la incorporació d'aquests nous ciutadans al cens electoral, argumentant que hi havia riscos d'irregularitats. El Tribunal Suprem va adoptar mesures cautelars que afecten el dret de vot d'una part dels nacionalitzats, en un procediment en què també ha intervingut Vox. La suspensió afecta potencialment centenars de milers de persones. L'Advocacia de l'Estat ha recorregut contra la decisió i qüestiona que hi hagi un risc real de frau electoral. Ara, amb la convocatòria electoral, Iustitia Europa ha demanat al Suprem que suspengui les eleccions generals.
-
La crisi migratòria de Ceuta. Va denunciar l'entrada massiva de migrants davant l'Audiència Nacional, que va obrir diligències, i va traslladar el cas a la Cort Penal Internacional i a la Comissió Europea. El partit sosté que els fets podrien constituir una agressió organitzada contra la sobirania espanyola i reclama investigar les possibles responsabilitats del Marroc.
-
Cas Koldo, Ábalos i Cerdán. El partit va anunciar l'agost del 2024 la seva personació en el procediment com a acusació popular i ha defensat el dret de les acusacions populars a participar en les investigacions.
-
Cas Begoña Gómez. El maig del 2024 va comunicar la seva personació en la investigació sobre l'esposa de Pedro Sánchez, en què se li va exigir una fiança de 10.000 euros, amb l'objectiu d'investigar les possibles irregularitats relacionades amb la seva activitat professional.
-
Cas David Sánchez. També ha impulsat la seva participació en el procediment contra el germà del president del govern espanyol, relacionat amb la seva contractació a la Diputació de Badajoz.
-
Cas Pegasus. Va sol·licitar intervenir en el procediment de l'Audiència Nacional sobre l'espionatge amb el programa Pegasus per esclarir les responsabilitats derivades de les infeccions dels telèfons de Pedro Sánchez i altres membres del govern central.
-
Cas Montoro. El juliol del 2025 va presentar un escrit de personació com a acusació popular en la investigació sobre l'exministre d'Hisenda del PP Cristóbal Montoro i presumptes irregularitats relacionades amb empreses del sector gasístic que s'haurien beneficiat de decisions fiscals.
-
La dana de València. La formació també ha anunciat accions judicials relacionades amb la gestió política de les inundacions, dirigides contra diferents responsables institucionals, entre els quals Pedro Sánchez, Carlos Mazón i Teresa Ribera.
-
L'àtic d'Isabel Díaz Ayuso. Va denunciar la compra, per 6,3 milions d'euros, d'un àtic per part de l'empresa pública Planifica Madrid, dependent del govern d'Isabel Díaz Ayuso. L'immoble havia de servir com a despatx provisional de la presidenta madrilenya. La denúncia del partit va originar una investigació judicial sobre possibles irregularitats en l'operació, amb presumptes delictes de malversació i prevaricació.
-
Els dossiers de periodistes del Ministeri de l'Interior. Va denunciar l'existència de fitxes sobre periodistes i tertulians amb informació sobre la seva orientació política. El jutjat d'instrucció número 16 de Madrid va obrir diligències prèvies i va demanar un informe a la Fiscalia per determinar si corresponia iniciar una investigació penal.
- La gala de la Giralda de Sevilla. Una denúncia del partit ha motivat una investigació judicial sobre una gala privada celebrada en un espai monumental protegit i finançada parcialment amb diners públics de l'Ajuntament de Sevilla i de la Junta d'Andalusia.
Què proposa per canviar el sistema polític espanyol?
La proposta principal del partit és una reforma profunda de la Constitució del 1978. El seu programa, que anomena "contracte electoral", inclou l'elecció directa del president del govern espanyol, la substitució de les llistes electorals tancades per un sistema d'elecció directa de representants, la limitació dels mandats i la celebració de referèndums vinculants.
En l'àmbit judicial, proposa que els jutges escullin els membres del Consell General del Poder Judicial, revisar els sistemes de designació del Tribunal Constitucional i de la Fiscalia General de l'Estat, i eliminar aforaments i immunitats dels càrrecs públics.
Una de les seves propostes més singulars és convertir els compromisos electorals en obligacions jurídicament vinculants. Això significaria que els partits i representants que incomplissin les promeses assumides davant dels electors podrien perdre salaris, dietes, subvencions i fins i tot ser destituïts dels seus càrrecs. La idea implicaria canvis profunds en el sistema de representació política. En el model constitucional actual, els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu, és a dir, no poden quedar jurídicament obligats a votar o actuar d'acord amb instruccions dels electors.
Què defensa en immigració, economia i política internacional?
Més enllà de la regeneració institucional, el programa electoral revela una agenda política molt concreta. En immigració, defensa endurir el control de les fronteres, reforçar les tanques de Ceuta i Melilla i recórrer a les Forces Armades per impedir les entrades irregulars. També proposa reforçar les repatriacions i restringir l'actuació dels vaixells d'organitzacions no governamentals que participen en rescats de migrants.
En economia, aposta per retallar la despesa política i administrativa, reformar el sistema de subvencions, eliminar les aportacions públiques als partits i establir una quota zero per als autònoms durant quatre anys. En habitatge, prioritza la propietat privada davant les polítiques d'intervenció del mercat.
També proposa retirar-se del Pacte Verd Europeu, apostar per l'energia nuclear i el gas, suprimir les subvencions a les energies renovables i revisar bona part de les polítiques ambientals europees.
En educació, rebutja els continguts que considera ideològics, especialment els relacionats amb el gènere i l'Agenda 2030. En sanitat, defensa incorporar teràpies naturals al sistema sanitari, una proposta que hauria d'anar acompanyada de garanties d'eficàcia i seguretat basades en evidència científica.
En política internacional, reclama una recuperació de sobirania davant la Unió Europea i planteja referèndums sobre la continuïtat d'Espanya tant a la UE com a l'OTAN.
Per què porta el nom d'Europa i rebutja la UE?
La resposta és que el partit diferencia Europa de les institucions que la governen. Distingeix entre Europa com a realitat geogràfica, històrica i cultural i la Unió Europea com a estructura política i institucional. Reivindica la identitat europea, però rebutja el model polític construït al voltant de Brussel·les, que considera excessivament burocràtic i perjudicial per a la sobirania dels estats. "Més Espanya i menys Unió Europea" és un dels seus lemes, i el mateix Luis María Pardo ha arribat a afirmar que "el perill d'Europa és la Unió Europea". Aquesta posició es tradueix en propostes com abandonar el Pacte Verd Europeu, recuperar competències estatals i convocar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a la UE. Així, el nom del partit no expressa necessàriament adhesió al projecte comunitari actual, sinó una determinada idea d'Europa.
Qui dona suport al partit i com es finança?
Iustitia Europa assegura que es finança mitjançant aportacions dels ciutadans, sense recórrer a recursos públics ni al finançament bancari. Amb vista a la campanya del 29 de novembre, ha impulsat una recaptació amb un objectiu de 50.000 euros. El partit també ha organitzat actes per presentar el seu projecte en diverses ciutats espanyoles. El maig del 2025 va celebrar una trobada a Barcelona, al Catalonia Ramblas, que, segons la mateixa formació, va reunir més de 250 persones. Posteriorment, va organitzar presentacions a les Canàries i en altres punts de l'Estat.
Entre les seves connexions públiques destaca la relació amb l'associació ultracatòlica Hazte Oír, que el maig del 2025 va concedir un reconeixement a Luis María Pardo per la seva activitat contra la corrupció. Això acredita un vincle públic entre l'organització i el dirigent, tot i que no permet concloure que Hazte Oír controli o financi el partit. Pel que fa a l'estructura interna, a banda dels seus fundadors i de la presidència de Pardo, la informació pública consultada no permet establir un mapa complet i verificat dels seus responsables orgànics, donants o principals suports econòmics.
Un partit que vol passar dels tribunals a les urnes
Amb les eleccions generals del 29 de novembre, Iustitia Europa afronta una nova etapa. Fins ara, la seva principal via per intervenir en la vida pública ha estat la judicial. Ara aspira a traslladar aquesta projecció a les institucions representatives. El partit concorre amb Luis María Pardo al capdavant de la candidatura per Madrid i amb una proposta que combina reformes institucionals, sobiranisme espanyol i rebuig a diverses polítiques europees. La seva estratègia es basa a reivindicar la independència respecte dels partits tradicionals i convertir la desconfiança ciutadana envers el sistema polític en participació electoral.