La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, ha ordenat a la Fiscalia Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que presenti la querella contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, pels delictes de desobediència i prevaricació.
El Ministeri Públic vol portar Forcadell als tribunals per les resolucions del Parlament instant el Govern català a organitzar el referèndum i el full de ruta de ruptura aprovat el juliol passat. El Tribunal Constitucional va anul·lar la votació i va requerir al Parlament que no es fessin les accions pertinents per tirar la ruptura endavant. El TC va demanar a la Fiscalia una comunicació sobre la presumpta desobediència de la presidenta del Parlament. L'alt tribunal traspassava, així, la decisió a la Fiscalia General de l'Estat perquè decidís si Forcadell va cometre un delicte en permetre la votació.
Avui la Fiscalia ha dit que sí que hi ha delicte i ha ordenat la investigació a la Fiscalia Superior de Catalunya, igual que va passar amb el cas 9-N quan es va presentar la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Els fiscals catalans hauran de fer el text que defensi els delictes i presentar-lo al Tribunal Superior de Justícia.
Resposta exprés
Carme Forcadell ha fet una primera reacció per twitter.
Convençuda que al #Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. Sempre defensaré la llibertat i el dret de participació dels diputats/des. -CF
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) 17 d’octubre de 2016
Querella a bombo i plateret
Ara fa una setmana la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, anunciava que assumia la màxima responsabilitat en la redacció del text i les decisions pertinents de la querella criminal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. I avançava que s'estaven estudiant els delictes de desobediència i prevaricació.
Ja a principis de setembre, Madrigal va alertar durant l'obertura del curs judicial del "menyspreu" dels independentistes a la Constitució per no acatar les sentències del TC. Justament per això va demanar "mantenir la integritat de la consciència intel·lectual, tal com va fet el TC en la sentència del 2 de desembre del 2015" –la sentència que anul·lava la resolució independentista aprovada pel Parlament el 9-N del 2015–.
En aquest sentit, la fiscal general de l'Estat va avisar que "ni la llei ni la Constitució són immutables" i va deixar anar que per això la construcció de l'Estat de Dret "mai no pot produir-se al marge de la llei i els procediments legals establerts".