Ferma! La Fiscalia Superior de Catalunya ha informat ElNacional.cat que no presentarà recurs contra la sentència que rebaixa de cinc anys a divuit mesos la presó a l’activista de Badalona Marcel Vivet, dictada la setmana passada per la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'acusació particular, exercida per l'agent dels Mossos ferit lleument, tampoc presentarà recurs. Per tant, la resolució és ferma i Vivet no córrer el perill d'haver d'entrar a una presó a complir el càstig, ja que sense antecedents, el mínim per ingressar es fixa en dos anys de presó, tot i que cada tribunal pot resoldre executar l’ingrés a un penal. El recurs en cassació, és a dir, davant del Tribunal Suprem, és tècnicament molt difícil, ha admès la fiscalia. A més, el recurs ha d’estar acotat a l’aplicació incorrecta d’una norma o delicte.

L’Audiència de Barcelona  va condemnar Marcel Vivet per haver ferit lleument un agent dels Mossos d’Esquadra en la protesta Holi contra la manifestació Jusapol, a Barcelona el 2018, a dos anys de presó per un delicte de desordres públics i a tres anys més per atemptat contra l'autoritat, i a pagar una multa de 600 euros per un delicte lleu de lesions a l’agent lesionat, al qual ha d'indemnitzar amb 1.511 euros. En la nova resolució, el TSJC, el condemna a un any de presó per desordres públics i a sis mesos per atemptat contra l’autoritat, a més d'una multa de 180 euros, i manté la indemnització a l'agent. La rebaixa és perquè no considera un objecte perillós el pal de la bandera amb el qual va picar el canell de l'agent, fet que agreujava les penes. El pal es va trencar en l'acció perquè era fràgil, segons el tribunal, que afirma que com que desconeix la seva naturalesa, no es pot aplicar un agreujant.

Reaccions

En saber-se la resolució, els companys de Vivet van mostrar la seva satisfacció amb el lema “Resistir és vèncer”. Amb tot, en el comunicat s’expressava que “és una vergonya” que no s’hagi dictat l’absolució de Vivet com  de l’Adrià Catasús, a qui la fiscalia li demana sis anys de presó per  participar en la mateixa protesta Holi i ferir al mateix agent dels Mossos. La defensa de Vivet, exercida per Carlos Hurtado, va exposar que els Mossos havien usat el mateix atestat per culpar als dos joves i demanava l’absolució de Vivet.  El TSJC, però, ha aclarit que eren dues accions diferents contra el mateix agent. En el primer cas, Vivet li va donar un cop al canell amb el pal de la bandera que li va provocar lesions lleus, i en el cas de Catasús, un cop al cap, que no li va provocar lesions.

Per la seva part, l'advocat José Antonio Bitos, que ha exercit l'acusació particular en nom de l'agent ferit en el tràmit final al TSJC, ha considerat satisfactòria la resolució del tribunal, ja que, tot i reduir la condemna de Vivet, valida l'acusació mantinguda pel mosso. Ha precisat que el tribunal ha mantingut la condemna pel delicte de lesions lleus, que la Generalitat volia excloure en el tràmit d'apel·lació. Ha afegit que s'ha descartat l'existència de la doble minuta policial i que "l'actuació de l'agent  de la Brimo va ser impecable". Vivet no haurà d'entrar a la presó a complir la condemna, però, no podrà  delinquir en tres anys, ha recordat.

Perjudicats

El cas Vivet ha estat el primer en el qual la Generalitat es va retirar com acusació particular, a petició de la CUP  en els casos dels delictes de desordres públics en manifestacions. No obstant això, en casos ja oberts ha perjudicat  certs manifestants, sobretot quan hi ha agents ferits perquè aquests han contractat advocats particulars, en lloc de la Generalitat, que han mantingut acusacions més altes o com la fiscalia. Vivet va anar a la darrera comissió parlamentària d'Interior, on el conseller Joan Ignasi Elena va explicar que  en entrar en el departament van acordar de retirar-se com a acusació. En apel·lació, però, la Generalitat no va demanar l'absolució de Vivet sinó rebaixar-li la condemna a sis mesos de presó.

Un cas polèmic també és el de la retirada de la Generalitat com a acusació particular pels disturbis a la Ciutadella en la investidura fallida de Carles Puigdemont el gener del 2018. L'Audiència de Barcelona va retardar el judici, previst el novembre passat, contra set independentistes. El tribunal va donar quinze dies als mossos lesionats perquè es busquessin un nou advocat i després es podria tornar a assenyalar nova data per a celebrar la vista. Les defenses van protestar pel retard en considerar que la Generalitat no representava formalment els agents i que aquests s'havien d'haver personat anteriorment. La fiscalia demana als manifestants tres anys de presó i la Generalitat els sol·licitava dos anys per atemptat i desordres, però no per lesions.

Mare
Marcel amb la seva mare, Anna Regalón, la setmana passada en conèixer la sentència del TSJC. / Carme Rocamora