Marcel Vivet, de 27 anys i mestre de secundària, ha vist com la seva vida canviava. L'han condemnat a 5 anys de presó per, suposadament, colpejar un mosso d'esquadra. La seva paraula contra la de l'agent. Sense imatges que corroboressin la seva versió. Així va ser el judici. I el jutge es va creure el policia. Un judici marcat per l'acusació de la Generalitat de Catalunya, que ara ha entrat en qüestió i que va haver de ser ajornat per no coincidir amb la precampanya electoral. I un judici que es tanca amb una sentència que surt just abans dels indults als presos polítics. I un judici que ara té una branca en paral·lel amb una instrucció idèntica pels mateixos fets, la mateixa agressió a un mosso, però amb un protagonista diferent. 

Marcel Vivet - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

El cas d'en Marcel ha aixecat l'alarma per si altres casos similars s'estan gestant o ja s'han produït i ha aixecat l'opinió pública sobre que la repressió encara no ha acabat.

Quedem a Badalona, la seva ciutat. La conversa flueix a tocar de la Rambla i entre badalonins que passegen, trens que passen i l'aparició inesperada de Willy Toledo. L'actor viu a Badalona de fa poc i coneix en Marcel i el seu cas. La trobada trenca l'entrevista i alhora la fa encara més intensa i autèntica. 

 

 

El teu cas és conegut malauradament pels 5 anys de condemna, però com va ser el moment de l'agressió que es va jutjar?
El 2018, al cap d'un any de l'1-O, es va celebrar una mena de manifestació amb estètica de desfilada militar de la policia espanyola pels carrers de Barcelona que venia a celebrar la violència que havien exercit sobre el poble de Catalunya un any abans. I nosaltres, des de diverses entitats culturals, juvenils, polítiques de tot el país, vam decidir sortir al carrer per dir que no, que no podia ser aquesta reivindicació de la violència, no podia ser. Nosaltres volíem dir que seguíem dempeus un any després de l'1-O, malgrat tota la repressió, malgrat tota la piconadora per la qual van passar la sobirania de Catalunya, però que el poble de Catalunya seguia dempeus. I es va celebrar un holi festival per posar llum i color en contra de la foscor del feixisme i la seva violència, i allà, el cordó dels Mossos d'Esquadra, com és habitual en moltes manifestacions, va carregar contra els manifestants sense previ avís, amb completa desproporció, no hi havia cap raó de dissoldre la manifestació i van carregar contra nosaltres amb molta violència. Jo vaig marxar d'aquella manifestació perquè vaig sortir molt lesionat, vaig sortir amb hematomes, com tants altres manifestants. Va ser una manifestació on van obrir el cap de molts manifestants, van picar amb les porres al cap de molta gent i vaig marxar de la manifestació. Cinc mesos després, em van acusar d'haver agredit un mosso d'esquadra en aquella manifestació amb la bandera que jo portava reivindicant la meva organització, La Forja. 

El vas picar, el mosso?
Aquesta és una pregunta que em fan algunes vegades i sempre responc el mateix: jo he anat a judici per demostrar que no ho vaig fer, el resultat del judici és sobradament conegut. Ha estat una bogeria, ha estat una aberració, en què, descartant totes les proves gràfiques que hi ha, òbviament, d'una manifestació on hi havia milers de persones a plena llum del dia, només es queden amb el testimoni d'un sol mosso d'esquadra per intentar-me incriminar d'aquesta agressió. Jo segueixo reivindicant no només que jo no ho vaig fer, sinó que les manifestacions en què hem estat els últims anys sortint al carrer per reivindicar el dret a l'autodeterminació i els drets socials no han estat violentes, sinó que tota la violència ha vingut dels cossos suposadament de seguretat dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. 

En el teu cas és la teva paraula contra la del mosso. No hi ha imatges que tu puguis fer servir en la teva defensa...
Hi ha imatges. Fins i tot les imatges que la policia va prendre aquell dia les van descartar perquè no podien demostrar l'agressió. Hi ha moltes imatges, hi ha milers d'imatges d'aquella manifestació, i tothom pot veure clarament com la violència va venir del cordó de Mossos d'Esquadra. 

Són unes imatges que no s'accepten com a prova, tampoc s'accepten testimonis que puguin corroborar la teva versió i tu et trobes despullat davant la versió d'un mosso que acaba sent la veritat per al jutge que et condemna. Però hi ha una instrucció en paral·lel dels mateixos fets, per agredir de la mateixa manera el mateix mosso. En aquest punt, veus alguna sortida en el teu cas?
Esperem que aquest fet, que és una clara constitució de corrupció judicial, perquè estan acusant-me a mi i a un altre noi d'haver comès una mateixa acció, una mateixa agressió. A mi m'han condemnat ja, i encara està en marxa el procés judicial contra l'Adrià Catassús. Esperem que això faci trontollat tant la meva sentència com l'avenç del cas judicial contra l'Adrià Catassús. A més, em fa molta por que això pugui haver-se donat en més ocasions. Nosaltres ens n'hem adonat amb l'ajuda coordinada dels advocats d'Alerta Solidària, però, en quants més casos pot haver passat això? Quanta gent pot haver estat condemnada, més d'una persona, per la mateixa acció, per culpa d'atestats policials confeccionats expressament per a això?

Marcel Vivet - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Ara estàs en el primer tràmit de presentar el recurs
Ara presentarem un recurs contra aquesta sentència basant-nos en la duplicitat d'acusacions contra l'Adrià Catassús i contra mi, i basant-nos, també, en la clara politització d'aquesta sentència. És una sentència basada en un atestat policial molt criminalitzador, que parla d'una manifestació convocada i executada amb tàctiques de guerrilla urbana, quan es tractava d'un Holi festival, amb un relat que parla de les intencions dels manifestants d'anar a agredir directament el cos de policia, quan les imatges són ben clares: es tracta d'una manifestació festiva... I anirem a desmuntar totes aquestes tesis. I, per altra banda, s'ha de parlar de les proves que s'han descartat i que si s'haguessin valorat, haurien demostrat més la nostra versió, la versió de la defensa, que no pas la de l'acusació. En els pròxims dies haurem d'entregar aquest recurs i en els pròxims mesos esperem que es pugui resoldre positivament per a nosaltres.

Tenim una Generalitat que, per una banda, amb declaracions polítiques parla de tot el suport als manifestants, tot el suport al dret a manifestació, i, per altra banda, cedeix als interessos de sindicats d'ultradreta que estan integrats dins els Mossos d'Esquadra

Els funcionaris públics, i en aquest cas els Mossos ho són, tenen dret a una defensa per part de la institució. En aquest cas, de la Generalitat de Catalunya. Però el fet de defensar els interessos dels funcionaris per part de la Conselleria d'Interior, en aquest cas, ha esdevingut una arma de doble tall contra la ciutadania a l’hora d'acusar un ciutadà que s'està manifestant i es veu involucrat en uns aldarulls amb els Mossos d'Esquadra. Això hauria de canviar? De fet, això és pel que estan treballant els partits polítics. Però això és la solució a tot? O això està immers dins una situació de repressió que ve de més amunt?
És normal i s'entén que una institució com la Generalitat defensi els seus funcionaris. Imaginem-nos que un professor de l'escola pública per alguna raó fos agredit a la sortida de l'escola durant el seu horari laboral, és obvi. I fins i tot entenem que hi ha lleis que diuen que estan obligats des de la Generalitat a prestar assessorament jurídic als seus empleats. Però això no implica, en cap cas, que la Generalitat estigui obligada a presentar-se com a acusació particular. És a dir, la Generalitat pot prestar l'assessorament jurídic als mossos d'esquadra que ho necessitin, però això no implica que la Generalitat hagi de prendre partit a favor dels Mossos d'Esquadra en un cas com és el meu, i en altres casos, clarament polititzats per acusar manifestants. I a més, aquest relat amb el qual la Generalitat intenta jugar amb l'ambigüitat que la Generalitat intenta presentar-se com a acusació perquè hi estan obligats, realment no hi estan obligats. El fet és que la Generalitat el que està fent aquí és cedir als interessos dels sindicats policials, i els principals sindicats policials dels Mossos d'Esquadra són d'ideologia ultradretana i espanyolista, són els companys dels mateixos que es manifestaven aquell dia pels carrers de Barcelona. És a dir, als Mossos d'Esquadra, hi ha una gran part, amb molta importància i molt pes, que dona suport a les reivindicacions de la policia espanyola de Jusapol, la reivindicació de la violència i que, a més, està ideològicament i personalment, en el cas de molts agents, en contra d'aquests manifestants que suposadament han de defensar. Per tant, tenim una Generalitat que, per una banda, amb declaracions polítiques parla de tot el suport als manifestants, tot el suport al dret a manifestació i, per altra banda, cedeix als interessos de sindicats d'ultradreta que estan integrats dins els Mossos d'Esquadra. 

 

 

T'ha trucat el conseller d'Interior, el president de la Generalitat o algú del Govern de Catalunya?
En cap moment. Els únics contactes que hem rebut en algun moment del procés judicial han estat directament des de la Conselleria d'Interior, no directament des del conseller, al meu advocat i a la meva mare per una mateixa raó: que m'intentessin convèncer del que a ells els anava bé políticament, que és que jo acceptés haver comès aquests delictes i ells, amb una imatge de magnanimitat, rebaixessin les seves acusacions d'acord amb la Fiscalia i així aconseguir que no hi hagués possibilitat d'una sentència condemnatòria a més de dos anys de presó. És a dir, per la seva pròpia imatge, pel seu propi interès, ens pressionen en l'àmbit personal, en l'àmbit sentimental, pressionen la meva mare perquè jo admeti haver comès uns delictes que no he comès i així ells poder-se'n sortir dient que aquest manifestant va cometre una agressió, però que ells, en defensa dels independentistes, no han acusat tan fort al final. Això és ridícul i miserable. I quan veuen que aquesta jugada no els surt, l'últim contacte que tenim amb Interior va ser que, el 18 de desembre, que era quan s'havia de celebrar el judici, dos mossos d'esquadra es posessin malalts per evitar que se celebrés el judici en precampanya electoral, perquè, òbviament, no hauria quedat gens bé condemnar un jove actiu en política que s'havia manifestat en una manifestació independentista des d'una Generalitat suposadament governada per partits independentistes.

 

 

I els grups parlamentaris o els representants dels partits polítics s'han posat en contacte amb tu per donar-te suport?
Jo he format part d'organitzacions de l'esquerra independentista. Aquí a Badalona formo part de La Forja, del casal Antoni Sala i Pont, de Guanyem Badalona i, per tant, he rebut des del primer moment el suport de Guanyem Badalona, de Guanyem Catalunya, de la CUP i de moltes candidatures municipalistes d'arreu de Catalunya i d'arreu de l'Estat.

Pressionen la meva mare perquè jo admeti haver comès uns delictes que no he comès i així ells poder-se'n sortir dient que aquest manifestant va cometre una agressió

Tu tens una implicació política, però et planteges tenir-la més gran? Anar a llistes, ser càrrec electe i lluitar des de dins del sistema?
Realment no m'ho he plantejat i tampoc se m'ha plantejat. Però, d'alguna manera o altra, he participat en llistes, a la cua, d'una manera simbòlica, per poder portar la veu del jovent independentista o del jovent organitzat a la ciutat. La meva intenció no ha estat en cap moment agafar cap posició de relleu. Ara, sí que és cert que el que em ve de gust a mi, al meu grup de suport, a la meva família, és que tot això els surti molt car i sigui un tret a la culata. Que en puguem fer molt de ressò, que puguem utilitzar tots aquests micròfons que se'ns estan posant davant. Això es tracta d'una lluita d'aquest estat feixista contra la dissidència, i que si justament ens persegueixen a mi i a 3.000 persones més només relacionades amb el procés independentista, és per una raó ben clara, és perquè volem desbancar-los dels seus privilegis, volem desbancar els multipropietaris, volem desbancar els grans burgesos d'aquest estat que són, al cap i a la fi, qui el governa i no realment aquests partits que es van tornant de tant en tant. La repressió ve contra nosaltres per això. Si nosaltres mirem més enllà, no es tracta tant d'una qüestió de partits, sinó més aviat de la configuració estructural d'aquest estat i del sistema en què vivim.

La teva condemna es fa pública pocs dies abans de concedir-se els indults. Els indults que sembla que no agraden a ningú, però que s'han acabat acceptant i els presos polítics han sortit de la presó. Però la repressió continua perquè encara hi ha uns exiliats i encara hi ha 3.000 persones algunes d'elles pendents de judici, algunes a punt d'asseure's al banc dels acusats, a banda de tot el cas del Tribunal de Comptes... I, a tot això, el procés independentista sembla ser que ha entrat en una parada tècnica... Quina anàlisi en fas?
Encara no es pot afirmar que sigui així, però realment té molta pinta i sembla molt que els indults hagin de ser el que has dit, que aquesta parada del procés independista vingui donada del procés espanyol. Jo no crec que sigui veritat que tothom estigui content dels indults. Justament, qui els ha executat és el govern espanyol i els ha executat d'una forma molt intel·ligent per donar-se una imatge d'estat de dret arreu del món, per donar-se una imatge d'estat garantista en què uns líders polítics no es mantenen a la presó, tot i que ja s'hi han passat uns anys i que els líders polítics poden ser reformats. Aquesta és la imatge que volen donar: reformats dels seus delictes que suposadament han comès. Jo amb la línia que més combrego és amb la línia de Jordi Cuixart, és la línia del "ho tornarem a fer", és la línia que a nosaltres no ens han de perdonar res. Hauríem de perdonar-los nosaltres quan per fi guanyem o potser no perdonar-los. El que haurem de fer algun dia és fer justícia de veritat, trencar aquest estat corrupte i dir-ho ben clar des d'ara, com ho porten dient molts lluitadors des de fa anys: trencar aquest estat, trencar amb aquest règim burgès i aristocràtic i sortir-ne constituint una república on haurem de lluitar molt per aconseguir que sigui una república de drets socials, però, al cap i a la fi, és una manera de trencar amb aquests poders més profunds de l'estat espanyol. Ara mateix, els poders més profunds no estan contents amb els indults perquè també suposen una maniobra d'afluixar contra els independentistes, no acabar-nos d'esclafar tan ràpid com voldrien, perquè, al cap i a la fi, és una mica la manera d'actuar dels poders de l'estat des de la Guerra Civil mateixa. El guanyar i acabar de guanyar esclafant i matant i matant i reprimint i reprimint sense parar. Això és el que volen fer amb nosaltres, i ara que s'han indultat els presos polítics, doncs estem una mica a l'estacada i no sabem què passarà. El meu cas és un cas flagrant, però és que en vindran molts i molts i molts més després de mi. Ara, com ho aconseguirem per fer tantes manifestacions per donar tant suport a tanta gent? Què farem? Hem de donar-hi una resposta política. Per això jo sempre he donat suport a l'amnistia com una resposta política a tota aquesta repressió i aquesta violència de l'Estat. 

Marcel Vivet - Sergi Alcazar

Foto: Sergi Alcàzar

Ara que s'han indultat els presos polítics, estem una mica a l'estacada

Cal un canvi de lideratges polítics perquè els actuals caps dels partits han passat per un procés, han arribat a un punt que ara caldria una renovació?
No és que calgui ara, és que cal de ja fa molt temps. Tal com hem après d'altres processos de repressió extrema de líders polítics d'altres països del món o d'altres nacions oprimides per l'estat espanyol com és Euskal Herria, des de la presó, un líder d'un partit polític, un líder polític, sigui de la fila que sigui, no pot exercir la direcció del seu partit. Desgraciadament és així. No es pot, perquè justament l'objectiu de la repressió és que tota la lluita política passi a ser antirepressiva. Nosaltres el que volem, des del carrer, des d'aquest país, el que seguim volent és constituir una república. És exercir el nostre dret d'autodeterminació. No ho volem des de dins de les presons. Ho volem des de tot arreu. La població ho ha de lluitar, això. I per tant, no podem tenir la direcció empresonada, amb tot el respecte cap a aquestes persones que, a més, han estat empresonades amb tot el suport de tota la població catalana pel que van fer i, per tant, amb tot el suport cap a aquestes persones que han estat injustament empresonades. Però ha de seguir la lluita al carrer i no pot ser condicionada per la repressió en cap moment. Hem de seguir endavant malgrat els pals que ens donin.

A tu ara et queda un camí de recursos, però vols fer vida "normal"?
És interessant que em preguntis això. Jo ara mateix estic a l'atur i, per tant, no tinc feina. Tot això m'ha enganxat en mig de no estar treballant. No tinc fills, no tinc moltes responsabilitats a la meva vida. No em vull ni imaginar algú de classe treballadora, que fa una jornada completa, arriba a casa i ha de cuidar de la seva família, potser ha de cuidar d'algun familiar en una situació de dependència, i que es trobi en una situació de repressió com la meva... A mi m'han enganxat en una situació en què em trobava molt fort i que, a més, he pogut respondre, he pogut atendre mitjans, he fet molta campanya per visibilitzar tota aquesta repressió. Però, a quanta gent li estan arruïnant la vida i té una situació d'impotència completa i absoluta i no pot respondre amb la mateixa força perquè, al cap i a la fi, la majoria de gent a qui estan reprimint són gent de classe treballadora que no poden dedicar les seves vides a fer política, que no poden dedicar les seves vides a respondre políticament a tot això. Jo vull seguir amb la meva vida normal, el curs que ve vull tornar a exercir de professor de secundària, però ara mateix m'ha enganxat relativament en un bon moment, en un moment amb temps lliure. Però, al cap i a la fi, què farem? Què fa tota aquesta gent que s'està quedant a l'estacada? 

Irromp Willy Toledo

A mitja entrevista, pel carrer Banyoles de Badalona, just a tocar de can Llaunes, passa Willy Toledo. Marcel Vivet el reconeix i atura la conversa i saluda l'actor, que s'avé a respondre a les preguntes d'ElNacional.cat.  

"No tenen cap complex d'arruïnar la vida a un jove i tancar-lo cinc anys a la presó per un delicte, que, en qualsevol cas, encara que l'hagués comès, com és possible que això representi cinc anys de presó? No tenen cap respecte per la vida de la gent ni per la seva llibertat", diu Toledo només posar-li el micròfon. "Necessiten donar exemple i és una advertència a la resta de joves que es mobilitzen", afegeix. 

"Hem superat el franquisme? Òbviament, no", conclou.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat