La Fiscalia Superior de Catalunya va demanar que el president Carles Puigdemont declarés com a testimoni en una seu judicial belga per tal de garantir la seva autenticitat, així com evitar “un acte de propaganda”, en el judici a l'exconseller Miquel Buch i a l’exescorta del president Lluís Escolà, a l’Audiència de Barcelona, segons l’escrit del ministeri públic al qual ha tingut accés ElNacinal.cat. Puigdemont -qualificat de “fugat” pel Tribunal Suprem- va declarar aquest divendres i no va fer propaganda, sinó que va col·laborar amb la justícia espanyola i, a petició del president de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona, va fer de traductor a la fiscal i a una funcionària belga que eren amb ell, i preguntaven on era el traductor d'espanyol a francès per poder seguir l'interrogatori, tal com recull la normativa de cooperació judicial europea.

La secció 2a de l'Audiència de Barcelona va aprovar la declaració com a testimoni de Carles Puigdemont pel judici a Buch i Escolà el  16 de març de 2022, i no va ser fins 15 mesos després, el 13 de juny passat, que la Fiscalia va demanar al tribunal que emetés una ordre europea d’investigació per demanar la col·laboració de la justícia belga i que l’interrogatori del president Puigdemont es realitzés en un jutjat belga, en lloc del seu domicili o despatx a Waterloo. El tribunal havia aprovat que la videoconferència es fes amb el sistema Webex, amb el qual acostuma a treballar l’Administració de Justícia.

La defensa d’Escolà, exercida pels advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye i que havia demanat la declaració de Puigdemont, es va oposar a la petició de la Fiscalia i la va qualificar d' “inaudita perquè no expressa cap motiu d’indefensió o nul·litat", i perquè sosté que cal garantir "l'autenticitat en la identitat del testimoni" d'una persona pública com és un president de la Generalitat. També la considerava “extemporània”, ja que havien passat més de 15 mesos i no havia manifestat res fins a estar a les portes del judici, i la seva petició podia implicar un segon ajornament d’aquesta vista, que estava fixat el seu inici pel 28 de juny. 

De forma excepcional, l’Administració de Justícia espanyola ha estat ràpida i diligent i la cooperació amb les autoritats belgues, a través  l’enllaç de la magistrada Paloma Conde-Pumpido, va funcionar i la declaració de Puigdemont es va poder fer aquest divendres, tal com estava programat feia més d’un any.  Això no obstant, la declaració es va haver de suspendre unes hores perquè l’òrgan emissor, en aquest cas l’Audiència de Barcelona, havia d’aportar el traductor.

En “rebel·lia processal”

En l’escrit, el tinent fiscal Pedro Ariche expressa que la declaració de Carles Puigdemont com a testimoni en un judici és una “anòmala circumstància” perquè “és una persona en situació de rebel·lia processal que ha estat cridada a prestar testimoni a un òrgan judicial davant el qual -per motius obvis- no pot comparèixer en persona”. Tot i la ironia del número 2 de la Fiscalia Superior de Catalunya, Puigdemont està comparegut al Tribunal Suprem a través del seu advocat Gonzalo Boye, que va haver de lluitar amb recursos perquè el jutge instructor de la causa contra els líders catalans, Pablo Llarena, el reconegués com a part i li comuniqués les seves resolucions. Puigdemont es va exiliar en considerar que seria empresonat i que no tindria un judici just, com ha exposat al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que aquest dimecres haurà de resoldre si accepta la seva demanda, juntament amb Toni Comín i Clara Ponsatí, perquè se li mantingui la seva immunitat com a parlamentaris europeus.

El tinent fiscal hi argumentava que per tal que la prova del testimoni de Puigdemont sigui “objectivament idònia”, com fixa la doctrina del Tribunal Constitucional, s'havia de realitzar en seu judicial. I, com està a l'estranger, calia emetre una ordre europea d’investigació, per tal de "garantir els drets de les parts com l'autenticitat o intangibilitat o veracitat del mitjà de prova". I hi afegia: “Amb el compliment d’aquestes cauteles, es tracta també d’evitar que una declaració d’un testimoni pugui convertir-se en un acte diferent del pretès per la llei, instrumentalitzant-se, no per donar a conèixer els fets, sinó per generar un escenari o aprofitar l’entorn o el lloc des del qual es realitza com un acte de propaganda diferent de la seva vocació processal”.

 La imatge que va donar el president Puigdemont va trencar totes les previsions de la Fiscalia: un  testimoni seriós i col·laborador amb una justícia que el qualifica de pròfug. I, a més de defensar “els seus dos amics" i al “patriota” Escolà, Puigdemont va aprofitar la seva declaració per denunciar que l’Estat espanyol “ha incomplert la llei” sobre les prerrogatives que tenen els expresidents de la Generalitat per no permetre que tingui protecció a l’estranger.

“President, ha comès un delicte?”

En la sessió, el seu advocat, Gonzalo Boye va preguntar a Puigdemont: "President, ha comès algun delicte sobre els fets que es jutgen?" Pregunta que va posar en alerta a la fiscal belga, ja que això implica que el president hauria de declarar amb un advocat al costat per garantir el seu dret de defensa. El president de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona, José Carlos Iglesias, també ho va veure clar i va tallar de socarrell la pregunta i la va declarar impertinent, amb explicacions a les juristes belgues amb una traductora nerviosa i poc diligent al principi, ja que traduïa paraula a paraula cada pregunta, fins que va agafar ritme. Boye va justificar la pregunta perquè en l’escrit d’acusació, el fiscal sosté que Buch i Puigdemont van acordar que Escolà li faria d’escorta, mentre cobrava un sou com a assessor del llavors conseller Buch, del juliol de 2018 al març de 2019.

 El president del tribunal també va tallar el fiscal Ariche quan li va preguntar a Puigdemont si havia anat amb dos mossos que li feien d’escorta quan va ser detingut a Alemanya, i que al final l'Audiència Nacional els va  absoldre de l'acusació de permetre la seva fugida; van defensar que l'acompanyaven a entregar-se a les autoritats belgues quan Llarena va ordenar la seva detenció.

En l'interrogatori, el president Puigdemont va insistir que en la seva marxa a l’exili, l’octubre de 2017, i en aquests anys ha estat acompanyat “per amics”, com Escolà, i altres agents dels Mossos, però que la Generalitat no li ha posat cap servei de protecció, en ser-li prohibit pel govern espanyol.

El judici a Buch i Escolà es reprendrà el pròxim 13 de juliol amb el seu interrogatori i els informes finals. Inicialment, el fiscal demana 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació per a Miquel Buch pels delictes de malversació de fons i prevaricació i  4 anys i sis mesos de presó i 23 d’inhabilitació per a Lluís Escolà  com a cooperador necessari dels dos delictes.