El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a Luxemburg, farà públiques dimecres vinent les dues sentències que han de resoldre si els eurodiputats a l’exili Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poden mantenir la seva immunitat parlamentària o si es permet la seva entrega a l’Estat espanyol. La resolució, però, arribarà després de canvis importants al Codi Penal que poden deixar en paper mullat les dues resolucions. La derogació del delicte de sedició per part del govern espanyol, el desembre passat, ha obligat el Tribunal Suprem a actualitzar el processament de Puigdemont, Comín i Ponsatí i, el març passat va eliminar la sedició en concurs amb malversació i va incorporar la malversació agreujada i la desobediència.

Això significa, segons la defensa dels polítics de Junts, exercida per Gonzalo Boye, que si el TGUE no els accepta la demanda i els retira la immunitat, el jutge del Suprem, Pablo Llarena, hauria de tornar a demanar un suplicatori a la cambra europea amb els nous delictes, que en el cas de Ponsatí només és el de desobediència. Si Llarena no fa aquest pas previ i reactiva l’euroordre de detenció, els polítics catalans tornaran a demanar mesures cautelars per mantenir la immunitat, a més, recórrer contra la sentència davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així doncs, queda molt partit per jugar, i per a la tornada del president Puigdemont a Catalunya ja no es posa data.

Les dues sentències

El tribunal resoldrà dimecres la demanda T-115/20, en la qual els eurodiputats Puigdemont i Comín van sol·licitar que s’anul·li la decisió del 10 de desembre del 2019, de l'aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli, de no comunicar al ple i remetre a la comissió competent la demanda d’empara de la seva immunitat, que va presentar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, davant la tercera euroordre de detenció del jutge Llarena.

En la segona demanda, la T-272/21, el tribunal ha de resoldre si la Comissió d'Afers Jurídics (JURI) del Parlament Europeu va actuar correctament o no quan va tramitar el suplicatori demanat pel jutge Pablo Llarena per aixecar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. La defensa de l’exili sosté que el president de la comissió JURI, Adrián Vázquez, eurodiputat de Cs, va actuar amb manca d’imparcialitat, i que el ponent de l'expedient, l'eurodiputat ultra  Angel Dzhambazki, es va encarregar dels tres suplicatoris alhora, saltant-se el reglament de la Cambra perquè s'han de tramitar de manera individual. Per això, l’exili demana l’anul·lació d’aquest suplicatori.

Quedar-se en els llimbs

Hi ha dues resolucions possibles: que el TGUE accepti la demanda dels catalans o que la rebutgi. Amb tot, el TGUE també podria resoldre que no es pronuncia sobre les demandes en considerar que les reclamacions han estat superades per les reformes penals a l’Estat espanyol i pel nou processament dels europarlamentaris, una situació que la defensa espera que no passi perquè podria deixar els tres polítics independentistes en llimbs jurídics. La defensa fins i tot assegura que preferiria una negativa del TGUE, en la qual entre línies accepti algunes de les seves al·legacions, com ja va fer el TJUE amb les prejudicials de Lluís Puig, en la qual va obrir la porta a reclamar que el Tribunal Suprem no és l’òrgan determinat per la llei per jutjar-lo.

Nou suplicatori

La defensa de Puigdemont admet que una sentència negativa aquest dimecres a Luxemburg, pugui comportar que el jutge instructor emeti una nova euroordre de manera immediata. Això no obstant, insisteix que el delicte de sedició, pel qual s’ha demanat autorització a l’Eurocambra per jutjar els eurodiputats, ja no existeix, i que s’hi ha afegit un delicte de malversació agreujada que no es contemplava al suplicatori que es va tramitar a l'eurocambra.

En cas que davant d’una sentència a favor de l’Estat espanyol, Llarena decidís emetre una nova euroordre, la defensa de Puigdemont respondria, per tant, reclamant la necessitat de tramitar un nou suplicatori davant de l’Eurocambra, per aixecar la immunitat per jutjar Puigdemont i Comín específicament per desobediència i malversació agreujada, que són els delictes que ara se’ls imputen. En qualsevol cas, els advocats de Puigdemont tornaran a demanar mesures cautelars per garantir que no els detinguin.

Un nou suplicatori, a més, trobaria una situació també diferent a l’Eurocambra, atès que en aquests mesos, i arran de la sentència sobre la denegació de l'extradició de Lluís Puig per part de Bèlgica, el TJUE ha acceptat la possibilitat de denegar l’euroordre davant d’un risc de vulneració de drets fonamentals, i fins i tot ha detallat que es pugui contemplar una deficiència “que afecti la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones”, que en aquest cas serien els polítics independentistes perseguits per la justícia espanyola.

Puigdemont, cap victòria al TGUE

La defensa de Puigdemont admet que mai no ha guanyat cap dels casos que ha presentat davant del TGUE, que les seves victòries sempre han arribat a través del tribunal de cassació, el TJUE. En qualsevol cas, no hi haurà dubte sobre la decisió del tribunal, que serà a favor o en contra d’estimar la denúncia, però subratlla també que els arguments amb què es desplegui la decisió, sigui en el sentit que sigui, poden aportar claus per preveure en quin sentit es desenvoluparà el cas.

Dimecres, els eurodiputats i els seus advocats compareixeran en roda de premsa, a la seu de l'Eurocambra, on estaran acompanyats de representants dels tres principals partits independentistes catalans, Junts, ERC i la CUP, així com del Consell de la República, Òmnium Cultural, l'ANC, l'AMI, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Intersindical.