La Fiscalia del Tribunal Constitucional ha demanat a l'òrgan judicial que desestimi el recurs del PSOE contra la sentència del Tribunal Suprem que va rebutjar revisar més de 30.000 vots nuls comptabilitzats a Madrid en les eleccions generals del passat 23 de juliol, que el tribunal de garanties resoldrà aquest dimarts. En el seu escrit remès al Constitucional, el Ministeri Fiscal esmena la seva posició atès que en el procediment davant el Tribunal Suprem va donar suport al recurs del PSOE "davant l'ajustat del resultat electoral" i per a "buidar qualsevol apunt de dubte raonable sobre la voluntat veritable i exacta" dels ciutadans.
Però ara, la Fiscalia s'oposa a la petició dels socialistes en entendre que els arguments exposats en la sentència del Suprem, que va avalar a la Junta Electoral Central, "s'ajusten a la doctrina que emana de la jurisprudència constitucional". El Suprem va considerar que no es donaven els requisits exigits en la doctrina ni s'havien aportat dades que verifiquin la rellevància del recompte en el resultat final. "La mera diferència numèrica en els resultats que s'addueix en aquest cas (1.200 vots) no és base suficient per a la revisió", va sentenciar el Suprem. I ara la Fiscalia explica que aquesta doctrina "no permet reconèixer l'existència d'un dret incondicionat, basat en la mera voluntat manifestada dels interessats, a la revisió per les Juntes Electorals dels vots declarats nuls i no protestats".
"Ni sostenir que tal suposat dret forma part del contingut essencial del dret fonamental a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics representatius", afegeix la Fiscalia en relació a l'article 23 de la Constitució. Per això, considera que les resolucions de la Sala de Vacances del Suprem i de l'administració electoral "no van vulnerar l'esmentat dret fonamental".
La resolució del TC, dimarts
Amb les al·legacions ja sobre la taula de la Fiscalia, PP i Vox, el Tribunal Constitucional resoldrà demà aquesta qüestió una vegada que ha rebutjat per unanimitat apartar a la magistrada Laura Díez, ponent del recurs del PSOE. El PP va argumentar que hi havia "absència d'imparcialitat objectiva" perquè Díez va ser alt càrrec del Govern, va treballar "sota els ordes directes" de Carmen Calvo i Félix Bolaños des del 4 de febrer de 2020 fins al 26 d'abril de 2022, i va ser designada magistrada en el TC pel mateix Govern, per la qual cosa veuen "interès a afavorir els interessos del PSOE i del ministre Bolaños". Però la Sala Segona del Constitucional ha inadmès la recusació del PP contra Laura Díez en entendre que els fets al·legats manquen de relació i no són susceptibles d'integrar la causa de recusació invocada pel PP, això és, tenir interès directe o indirecte en la causa.