Era 2018, després que una dolguda Corinna Larsen afirmés en les gravacions del comissari José Manuel Villarejo que Joan Carles I havia percebut deu anys enrere, el 2008, una comissió a canvi d'intermediar en la licitació per la construcció d'un AVE cap a la Meca. Llavors es van obrir les primeres diligències preprocessals fins que avui, la Fiscalia Anticorrupció ha acordat arxivar la investigació pel pagament d'aquestes comissions milionàries. Segons publica el diari El Mundo, el Ministeri Públic no ha pogut determinar la comissió d'un delicte de corrupció en les transaccions internacionals, tal com es recull en el decret d'arxivament. Anticorrupció recorda que ha intentat determinar durant els últims anys si aquest "pagament de comissions per part d'empreses espanyoles pel contracte de construcció d'alta velocitat que unia les ciutats de Medina i La Meca, a l'Aràbia Saudita, per un valor de 80 milions d'euros" es va arribar a produir.
En aquest sentit, El Mundo cita fonts fiscals que sostenen que Anticorrupció ha acordat el sobreseïment de les diligències d'investigació després que l'Aràbia Saudita respongués, via una Comissió Rogatòria a l'organisme, assenyalant que no hi ha indicis de cap mena de delicte en l'operació d'aquest tren d'alta velocitat. A més, es van negar a entregar a Espanya la documentació bancària que havia reclamat el fiscal Luis Pastor. Tot va començar l'octubre de 2011, quan el ministeri de Transports saudita i l'organisme gestors dels seus ferrocarrils, el SRO, va adjudicar al consorci àrab-espanyol Al Shoula la fase II del projecte que havia de portar l'AVE a la Meca. El contracte es va signar el gener del 2012 i aquest fixava un preu de 6.487.914.772 euros per la seva execució. Quatre anys d'investigació després, ara s'ha acordat l'arxivament de les diligències després que "no s'hagi pogut determinar la possible comissió de l'il·lícit penal per la determinació de la qual van ser incoades", recull el diari.
Indicis delictius
La cara més visible de les comissions per l'AVE a la Meca era el rei emèrit. Però, la part per la qual se l'investigava, el presumpte cobrament de 65 milions que venien del rei saudita a canvi de fer d'intermediari es va remetre a la Fiscalia del Suprem, que ja ho havia arxivat per manca d'indicis.
Amb tot, el mes de juny de 2020, la Fiscalia sí que veia indicis delictius de blanqueig de capitals i frau fiscal a la Hisenda Pública en l'emèrit Joan Carles per la seva participació en la construcció de l'AVE. El fiscal en cap anticorrupció, Alejandor Luzón, va emetre llavors un decret on comunicava a Dolores Delgado, llavors fiscal general de l'Estat, que la investigació sobre l'AVE a l'Aràbia Saudita afectava el rei emèrit i es veien indicis de delictes i que, per tant, la causa havia de passar al Tribunal Suprem, ja que Joan Carles és aforat. En aquell mateix decret, el fiscal considerava que no es pot perseguir el Rei pel presumpte cobrament de la comissió de 100 milions de dòlars per l'AVE a la Meca perquè el pagament es va fer l'any 2008, quan el monarca emèrit encara era inviolable, però apuntava que es poden investigar els moviments d'aquests diners a partir del juny del 2014, just quan va abdicar i això comporta la possible existència de comptes bancaris a Suïssa a nom de diversos testaferros.
Un regal enverinat
A principis de març, tanmateix, a banda d'arxivar tots els delictes fiscals de l'emèrit, la Fiscalia va fer el mateix amb aquest possible cas de corrupció. Llavors, el ministeri assenyalava que la investigació no ha pogut establir, "ni tan sols de manera indiciària", cap vincle entre aquest ingrés i l'adjudicació del projecte d'AVE a La Meca ni, per tant, amb el pagament de cap comissió. En aquest sentit, s'especula que "es tractaria d'un regal que podria haver estat rebut en consideració de cap de l'Estat, títol que Joan Carles de Borbó ostentava el 2008 i susceptible d'integrar el delicte de suborn". Però aquest possible delicte també estaria "clarament prescrit". Pel que fa a un possible delicte de blanqueig de diners, també s'assegura que estaria cobert per la inviolabilitat.