Cap delicte. La Fiscalia de Madrid ha conclòs que les manifestacions que va fer el secretari d’Estat de Justícia, Antonio Julián Rodríguez, a una emissora de ràdio i la portaveu del Govern, la periodista Patricia Plaja en roda de premsa, sobre l'actuació del jutge Manuel García-Castellón "no integren el delicte de calúmnies" perquè "formen part de la llibertat d'expressió i es realitzen "en un context clarament polític". Sense citar-lo pel nom, Rodríguez i Plaja van criticar el magistrat de l'Audiència Nacional perquè davant un imminent acord entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, el jutge va dictar el 6 de novembre passat una resolució en què imputava per terrorisme 12 investigats per les accions de Tsunami Democràtic, i per primer cop, incloïa el president a l'exili Carles Puigdemont.
La Fiscalia de Madrid va obrir unes diligències d’investigació després que la Fiscalia General de l’Estat li comuniqués que el jutge de Tsunami Democràtic volia demanar empara al Poder Judicial per les crítiques rebudes. La fiscal investigadora, Ana Galdeano, ha analitzat les declaracions del secretari d’Estat de Justícia i de la portaveu del Govern i conclou que no encaixen en cap delicte, i per això el 17 de novembre passat signa el decret d'arxivament de les diligències, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Això no obstant, indica que afirmacions realitzades per altres persones, fins i tot per magistrats, podrien encaixar en el delicte contra el dret de l’honor, del qual només pot presentar denuncia la persona que es considera afectada.
Declaracions "genèriques"
Per a García-Castellón, en les declaracions de Rodríguez i de Plaja “es pot inferir la intenció d’influir en el procediment judicial, així com d’inquietar-lo o pertorbar-lo en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals", segons la queixa presentada al Consell General del Poder Judicial, que va admetre a tràmit la seva petició d’empara i l’ha de resoldre.
En concret, la portaveu del Govern va afirmar l’endemà de la polèmica resolució: “Aquells a qui els toca impartir justícia, alguns, no tots, busquen no només condicionar negociacions polítiques sinó castigar-les, prevaricant. I el 8 de novembre el secretari d’Estat de Justícia va afirmar en una ràdio: “Jo no tinc ni idea de si té raó o no, però quina casualitat que fos aquest dia, escolta. Mira que podia haver sigut un any i mig abans o un any i mig després, doncs no. Ha de ser just enmig de les negociacions. Si això no és influir, que vingui Déu i ho vegi...”
La fiscal afirma que aquestes afirmacions no encaixen en el delicte de calúmnies perquè són “imputacions genèriques”, i cal que es detallin les accions calumnioses. A més, hi cita jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que en el context polític cal permetre la llibertat d’expressió i que la via penal és la darrera acció.
Lawfare i l'OTAN
Des de Junts i ERC sí que s'ha denunciat que el jutge de Tsunami Democràtic està cometent lawfare contra l'independentisme català. L'advocat Gonzalo Boye, en nom de Josep Lluís Alay, li acaba de reclamar informació de tota la instrucció feta, i que va estar molts mesos en secret.
A més, l'advocat Benet Salellas, en nom dels investigats Oriol Soler i Oleguer Serra, ha recusat el jutge per falta d'imparcialitat. Inicialment, la sala penal de l'Audiència Nacional la va admetre, i poc després la va rebutjar per una qüestió de forma en analitzar la recusació, la qual haurà de tornar a analitzar en un nou recurs.
Sense frens, aquest dilluns, el jutge García-Castellón per internacionalitzar el cas de Tsunami, ha demanat a l'OTAN si la protesta massiva a l'aeroport del Prat contra la sentència del Procés, el 14 de setembre de 2019, va afectar la zona de l'espai aeri. Una petició feta quatre anys després dels fets i sense esperar que el Tribunal Suprem li digui si veu indicis per investigar Puigdemont perquè és aforat al Parlament Europeu, si es queda tota la causa de Tsunami o si no hi veu el delicte de terrorisme per enlloc, com la Fiscalia.