Emilio Sánchez Ulled, que va ser fiscal en la causa sobre el 9N i en el cas Palau, serà el nou fiscal de sala coordinador de delictes contra l’Administració Pública. El fiscal de sala és la primera categoria de la Carrera Fiscal equiparada a la de magistrat de l’Alt Tribunal. I la Fiscalia de delictes contra l’Administració Pública es va crear fa uns mesos en el marc del Pla de Regeneració Democràtica impulsat per Pedro Sánchez el setembre del 2024 com a resposta als cinc dies de reflexió que es va prendre després que comencés la investigació contra Begoña Gómez. Un dels delictes que s’emmarquen en aquesta àrea és el de revelació de secrets, pel qual el fiscal general de l’Estat està sent investigat pel Tribunal Suprem. Sánchez Ulled podrà fixar les directrius per “coordinar les actuacions dels fiscals especialistes en tot el territori” i “unificar els criteris d’actuació”. Ara bé, fonts fiscals consultades per ElNacional.cat esgrimeixen que la seva intervenció en la causa del Suprem serà “nul·la” i recorden que Álvaro García Ortiz es va abstenir del cas com a fiscal general i, per tant, “no donarà cap instrucció” i “cap fiscal no li donarà compte del que fa”. La causa la continuarà portant la tinenta fiscal del Suprem i la seva mà dreta, María Ángeles Sánchez Conde.
El fiscal general de l’Estat ha proposat el nomenament d’Emilio Sánchez Ulled en la reunió d’avui del Consell Fiscal i ara haurà de ser ratificat pel Consell de Ministres. Tanmateix, ha xocat amb la fèrria negativa de la majoria de l’òrgan. El Consell Fiscal està format per dotze membres i set d’ells, els pertanyents a l’Associació de Fiscals (la majoritària i conservadora) i la de l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), s’han negat a participar en la deliberació i la votació. Per tant, Álvaro García Ortiz ha comptat només amb l’aval dels dos vocals de la Unió Progressista de Fiscals i els altres dos vocals nats. Des de la Fiscalia, defensen que la nova fiscalia especialitzada “no tindran competència jurisdiccional” i “reforçarà la lluita contra la corrupció de manera complementària” la Fiscalia Anticorrupció. Tanmateix, des de l’AF consideren que la creació d’aquesta figura “manca de justificació” perquè el seu àmbit competencial s’encavalca amb el de la Fiscalia Anticorrupció i perquè “suposarà que serà el fiscal general de l’Estat que valorarà si existeix o no l’especial transcendència” que justifiqui la intervenció d’una o una altra, cosa que “allunya la Fiscalia de l’eficàcia en la resposta penal”.
Així mateix, l’Associació de Fiscals ha plantat batalla per l’elecció d’Emilio Sánchez Ulled. Ahir va demanar per carta al fiscal general de l’Estat que s’abstingués de participar en aquesta proposta de nomenament a fi que “no comprometi més la imatge de la institució i no la sotmeti novament a escarni, posant en dubte la seva imparcialitat i neutralitat”. En l’escrit, van esgrimir que una causa d’abstenció és “tenir interès personal en l’assumpte que es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir” o pugui “produir conseqüències en l’esfera jurídica del funcionari actuant o li pugui reportar qualsevol classe de benefici o avantatge personal”. “És evident que la persona que formalment sigui proposada, pot adoptar, en el desenvolupament de les seves funcions, decisions interpretatives, entre altres, del delicte de revelació de secrets, en la mesura que les decisions i opinions que procedeixen de les àrees especialitzades de la Fiscalia serveixen de guia d’actuació”, va esgrimir la presidenta de l’AF, Cristina Dexeus.
Qui és Emilio Sánchez Ulled?
Emilio Sánchez Ulled, que és fiscal des del 1994, és conseller de Justícia en la Representació Permanent d’Espanya davant de la Unió Europea des del juny del 2017. Prèviament, va exercir a Badalona, Manresa, Cornellà, Sabadell, Mataró i Barcelona. Entre el 2005 i el 2017, va ser fiscal Anticorrupció a Barcelona, un càrrec que el va portar a encarregar-se d’alguns casos mediàtics, com el judici del 9N, el cas Palau o el cas Hisenda que va acabar amb l’expresident del Barça Josep Lluís Núñez a la presó. A més, entre el 2000 i el 2002 va ser expert nacional de l’Oficina Europea Antifrau (OLAF) a Varsòvia (Polònia) i del 2007 al 2008 va ser responsable de les relacions de la Fiscalia Superior de Catalunya i de la Fiscalia Provincial de Barcelona amb els mitjans de comunicació. Així mateix, va ser president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), l’associació a la qual estava afiliat Álvaro García Ortiz abans de ser nomenat fiscal general de l’Estat.
En relació amb la consulta del 9N del 2014, el seu criteri va ser favorable a obrir diligències d’investigació, però sense ordenar la retirada de les urnes, que va ser el que va defensar el Ministeri Públic a tots els jutjats catalans on es van interposar denúncies per la consulta. Això va propiciar que l’aleshores fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, li encarregués la querella del 9N contra Artur Mas, un judici que el va posar sota el focus dels mitjans i va donar a conèixer la seva mordaç i irònica retòrica, que va quedar plasmada als informes finals de la vista oral. Més tard, al judici pel saqueig del Palau de la Música, els exresponsables de l’entitat cultural van acabar acusant Convergència del cobrament de comissions de la constructora Ferrovial gràcies a les negociacions d’última hora que el fiscal va mantenir amb les defenses per rebaixar-los la condemna per l’atenuant de confessió. Temps més tard, va considerar que la sentència va ser “pedagògica, socialment necessària i molt reveladora d'un mecanisme de corrupció política”.
Així mateix, va aconseguir portar a judici els exinspectors d’Hisenda acusats d’acceptar suborns d’empresaris i va deixar a un pas del banc dels acusats els exresponsables de l’Associació Catalana de Municipis. Finalment, també va investigar l’enregistrament de la conversa al restaurant La Camarga de Barcelona entre Alicia Sánchez-Camacho (exlíder del PP català) i Victòria Álvarez (exparella de Jordi Pujol Ferrusola) i les presumptes irregularitats en la contractació de l’Agència Catalana de l’Aigua i en l’entitat municipal Barcelona Regional quan la presidia l’exregidor de CiU Antoni Vives.
Fernando Rodríguez Rey, nou fiscal de sala Coordinador de Delictes Econòmics
D’altra banda, el fiscal general de l’Estat ha proposat el nomenament de Fernando Rodríguez Rey com a fiscal de sala coordinador de Delictes Econòmics. Era fiscal de sala delegat de Delictes Econòmics des del 2022 i ara estarà al capdavant d’una unitat especialitzada. Fiscal des del 1991, les seves primeres destinacions van ser la Fiscalia del TSJC i la Fiscalia Provincial de Barcelona i, durant catorze anys, va ser fiscal del servei de Delictes Econòmics en aquesta fiscalia. A més, va ser fiscal delegat de la Fiscalia Especial Anticorrupció i fiscal delegat d’Estrangeria a Catalunya. Allà, per exemple, va arxivar la investigació sobre l’actuació de la Policia Nacional i dels funcionaris del Centre d’Estrangers d’Immigrants de Barcelona durant el motí d’un grup d’interns el novembre del 2016 perquè no va apreciar extralimitació policial. Entre el 2018 i el 2020, va ser fiscal de sala cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat (el 2020 es va reunir amb el diputat socialdemòcrata letó Boriss Cilevičs en el marc de la investigació sobre l’1O) i del 2021 al 2022 va ser fiscal de sala delegat per a Delictes d’Odi i Discriminació.