Aquesta setmana, Salvador Illa passarà pel seu examen anual com a president de la Generalitat al Parlament en el debat de política general, que acostumava a donar el tret d’inici al curs polític al país, però des de fa un parell d’anys ha passat del setembre a l’octubre. Dimarts el president farà el seu discurs davant la cambra i dimecres serà el torn dels grups de l'oposició, set en total i amb una relació ben diferent amb l’Executiu socialista en aquest primer any de legislatura on el Govern no ha pogut aprovar uns pressupostos. El principal grup de l’oposició, Junts per Catalunya, amb l’escó del seu president, Carles Puigdemont, encara buit mentre no se li aplica la llei d’amnistia, ha evitat qualsevol mena d’acord amb els socialistes hi ha impugnat bona part de la seva acció política durant aquest primer any de legislatura, amb fortes crítiques pel que descriuen com un “procés de desnacionalització” del país. Diferent és el cas d’ERC, que va començar la legislatura llançant-se els plats pel cap entre ells, també pel pacte d’investidura. Mesos més tard, no van ni començar a negociar els pressupostos amb el retorn d’Oriol Junqueras a la presidència, però han arribat a acords importants amb els socialistes, també amb els decrets d’ampliació de crèdit. Una situació semblant a la dels Comuns. Ni un ni altres consideren que es donin, actualment, les condicions per negociar els pressupostos per l’any vinent. Al galliner de la bancada esquerra s’hi troba la CUP, que s’ha reorganitzat amb aquest inici de curs i que, tot i que es continua situant als antípodes dels socialistes en molts aspectes, també hi ha arribat a alguns pactes puntuals. El PP i Vox han començat el curs com el van acabar, atacant a Illa com a guardià de Pedro Sánchez, mentre Aliança Catalana, amb només diputats aquesta legislatura, es dispara a les enquestes. Així, com arriba l’oposició a aquest inici de curs i que li reclamarà a un president de la Generalitat en minoria?
Junts vincula el debat de política general amb l'estabilitat de Sánchez
Junts per Catalunya arriba amb el debat de política general amb la mirada posada a Madrid. Des que el president Puigdemont va assegurar des de Prada que aquesta tardor "passarien coses que no s'han vist fins ara" i que haurien de prendre decisions, els juntaires s'han reunit dos cops a la taula de negociació amb verificador internacional que mantenen des de la legislatura espanyola. El resultat de les trobades és que no han anat bé, ja que els de Carles Puigdemont acusen els socialistes de diversos incompliments, com l'aplicació de la llei d'amnistia, l'oficialitat del català a la UE o la delegació de les competències d'immigració. De fet, aquest malestar el va traslladar el president Puigdemont al president Salvador Illa en la seva primera trobada a Brussel·les.
És per això que la seva portaveu al Parlament, Mònica Sales, va anunciar el passat 15 de setembre que vincularien l'actitud del PSC a Catalunya amb l'estabilitat de Sánchez. I és que volen acabar amb el "doble discurs" dels socialistes a Catalunya, Suïssa i Madrid. "No es pot construir a Suïssa i destruir a Catalunya. No tolerarem que el PSC torpedini l’esperit de l'acord de Brussel·les amb votacions al Parlament de la mà de PP i Vox", va dir Sales. I és que els juntaires esperen que els socialistes avalin les propostes de resolució de Junts, amb propostes com el concert econòmic, la llei d'enduriment contra la multireincidència, la lluita contra les ocupacions, l'oficialitat del català a la UE, la delegació de els competències en immigració, l'aplicació de la llei d'amnistia o la llengua catalana i la immersió a les escoles. Caldrà veure, però, quin és el nivell d'exigència del redactat dels juntaires.
Esquerra: amb candidat, sense negociar pressupostos i amb el finançament entre cella i cella
L’ERC que es trobarà Salvador Illa en aquest debat de política general no té massa cosa a veure amb la que hi havia fa un any: llavors, els vint diputats republicans l’acabaven d’investir, Junqueras feia campanya per tornar a la presidència de la formació, comandada per una Marta Rovira en funcions i el partit es trobava enmig d’una greu crisi interna, amb uns retrets que anaven escalant. Ara, Junqueras és el candidat (inhabilitat, de moment) del partit, Josep Maria Jové continua al capdavant del grup parlamentari, mentre que la portaveu ha canviat: Marta Vilalta, molt crítica amb Junqueras, va ser rellevada i substituïda per Ester Capella. Un any després, els republicans arriben en aquesta cita sense cap intenció de parlar de pressupostos i amb el model de finançament entre cella i cella. Malgrat que els entrebancs se’ls han trobat més a Madrid que no pas a Barcelona a l’hora de negociar, els republicans reclamen a l’Executiu més compromís i fermesa per fer moure al PSOE. Un any més tard, el missatge podria ser pràcticament idèntic: “El canvi de model de finançament és fonamental per nosaltres. Sense la voluntat no hi hauria hagut investidura. Sense la concreció del finançament singular no hi pot haver legislatura", li deia fa dotze mesos Jové al president. El finançament, però, no serà l’únic que els republicans posaran sobre la taula del president i insistiran en la resolució del conflicte polític, un tema que en els últims mesos ha quedat molt difuminat, si bé formava part de l’acord d’investidura a través de la posada en marxa d’una “convenció nacional” al Parlament sobre la qüestió. Segons fonts del partit, els republicans portaran també novetats en altres elements com habitatge, llengua, justícia o educació.
PP i Vox: atacar Illa per ferir Sánchez
Per PP i Vox, Illa és, sobretot, un fidel escuder de Pedro Sánchez, que aguanta a La Moncloa malgrat que el juny esclatés el greu escàndol del cas Cerdán que semblava que el faria caure, però només va trontollar. Per aquest motiu, sessió de control rere sessió de control són aquests dos partits els qui porten el nom del president del govern espanyol per criticar al president de la Generalitat, a qui descriuen com un líder independentista per les seves “cessions” al moviment, sobretot a Esquerra Republicana, els seus socis prioritaris. Fernández, crític amb els líders estatals del partit i que va intentar, sense sortir-se’n, posar per escrit que el PP no pogués pactar mai amb Junts per arribar a la presidència del govern espanyol, tornarà a fer gala del seu habitual sentit de l’humor àcid, mentre que Vox situarà la immigració i la inseguretat, lligant una cosa a l’altra, al centre del debat. Els diputats del partit d’ultra, començant pel seu líder, Ignacio Garriga, no perden ocasió de visitar aquelles viles de Catalunya on hi ha hagut enfrontaments o disturbis, sigui al Baix Llobregat o a Osona. Segons les últimes enquestes, a Catalunya es produiria un nou sorpasso, amb Vox passant per davant del PP, 16 diputats a 13. No seria el primer cop: el 2021, amb l’enfonsament dels populars i la irrupció dels de Garriga, es va donar aquesta situació. Entre les dues formacions, almenys al país, no hi ha gaires diferències i acostumen a votar el mateix en bona part de les iniciatives parlamentàries. Caldrà veure si aquest escenari es repeteix en les propostes de resolució que es votaran dijous i on posaran el focus.
Comuns: l’habitatge com a prioritat i element per collar el Govern
Els Comuns han recuperat en aquest inici de curs polític a la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach, que durant els últims mesos havia estat de baixa per motius de salut i que s’ha reincorporat al ple. Ells són, amb ERC, els grans socis del president Illa, tot i que com els republicans, no tenen intenció de posar-li les coses fàcils, almenys fins que no compleixi una sèrie de requisits que pivoten tots al voltant del problema de l’habitatge, el principal mal de cap dels catalans i dels veïns de Barcelona segons diferents baròmetres, que han convertit en el seu cavall de batalla. En una reunió aquesta passada setmana, els d’Albiach ja van traslladar al Govern que no hi havia hagut prou avenços en aquesta matèria tan sensible per a començar a negociar els pressupostos.
La CUP, davant nous pactes puntuals amb el PSC?
El final del curs polític no va ser tranquil per a la CUP i el començament, amb la nova presidenta del grup parlamentari, Pilar Castillejo, entre els retinguts pel Govern d’Israel com a membre de la Flotilla cap a Gaza, no sembla que hagi de ser diferent. Després de l’adeu de Laia Estrada, que va plegar per discrepàncies amb algunes de les posicions de la formació, representades per la diputada Laure Vega, caldrà veure si aquesta passa al costat es traduirà amb nous pactes, per puntuals que siguin, entre cupaires i socialistes, una entesa que pocs anys enrere semblava totalment impossible d’imaginar i que ja no és notícia. Més enllà de l’acord a l’abril per l’habitatge, fa pocs dies els cupaires s’hi van posar bé i van votar a favor d’un decret del Govern per adaptar l’Agència Tributària de Catalunya al nou finançament, malgrat que els seus vots no eren necessaris perquè la norma tirés endavant. Ara bé, la formació no deixarà de ser crítica amb el PSC i adverteixen que un pacte pels pressupostos ja són figues d’un altre paner.
Aliança Catalana, disparada a les enquestes
Malgrat formar part del grup mixt i amb només dues diputades, Aliança Catalana és el partit que està en boca de tothom, també del president de la Generalitat, Salvador Illa, que acostuma a penjar a les xarxes socials els talls de les seves intervencions contestant Sílvia Orriols (o Ignacio Garriga), alertant dels perills de la ultradreta i el seu odi cap a la immigració. En les últimes enquestes, Orriols ha sortit disparada i es podria arribar a disputar ser segona força amb dos partits contra els quals carrega constantment, Junts i ERC, titllant-los de “processistes”. La també alcaldessa de Ripoll ja va estar a l’ull de l’huracà durant la Diada nacional, organitzant una manifestació paral·lela a la de les entitats independentistes. Ara, amb el nou curs polític i amb l’embranzida de les enquestes, caldrà veure si encara guanya més protagonisme a la cambra, on ha protagonitzat algunes enganxades també amb membres de la Mesa del Parlament o de formacions com ERC (els seus atacs a la diputada Najat Driouech són una constant) o els Comuns.