Gran part dels 473 tripulants de la Global Sumud Flotilla, detinguts per l’exèrcit israelià quan intentaven trencar el bloqueig naval sobre la Franja de Gaza, han estat traslladats a la presó de Saharonim, una instal·lació remota al desert del Nègueb, a tocar de la frontera amb Egipte. Aquest centre, concebut inicialment per detenir immigrants en situació irregular, s’ha convertit en el lloc de reclusió per als activistes internacionals mentre s’avalua la seva situació judicial. Segons l’equip jurídic de la Flotilla, les primeres audiències s’han celebrat sense la presència d’advocats, fet que denuncien com una “violació del dret fonamental a la defensa”. Els tripulants van ser remolcats al port d’Asdod poc després de ser interceptats, i d’allà traslladats a Saharonim, on romanen a l’espera que es decideixi si continuen detinguts o si són posats en llibertat sota fiança a l’espera de la seva deportació.
El centre penitenciari de Saharonim està situat literalment al mig del desert, lluny de qualsevol nucli urbà. La ciutat més propera és Beerxeba, a més d’una hora de distància per carretera. Aquest aïllament no és casual, ja que la presó és coneguda per ser el centre on el govern de Benjamin Netanyahu envia habitualment persones migrants en situació irregular i sol·licitants d’asil. Està ubicada a Ketziot, una localitat remota del Nègueb, a tocar de la frontera amb Egipte. Segons ha explicat a l’agència Efe l’advocat Gonen Ben Itzhak, que defensa nou ciutadans italians que viatjaven a la Flotilla, “Saharonim va ser construïda específicament per retenir immigrants, en el moment en què Israel intentava aturar els qui arribaven per buscar feina”. Per a l’advocat, la decisió de portar-hi ara els voluntaris de la Flotilla no és innocent, sinó que respon a un càlcul logístic. “És molt lluny i molt difícil d’arribar-hi”, ha assegurat.
Saharonim va obrir les portes l’any 2007 amb l’objectiu declarat de “donar resposta a la població d’infiltrats que entraven al territori de l’Estat d’Israel a través de la frontera amb Egipte”, segons el Servei Penitenciari israelià. Aquells primers detinguts eren, en gran part, persones procedents d’Eritrea, el Sudan i altres països africans, que buscaven asil o una oportunitat laboral. Amb el temps, la presó s’ha convertit en la més gran de les quatre instal·lacions previstes per a aquest tipus de custòdia, amb una capacitat total de fins a 8.000 persones. Inicialment concebuda com una presó tradicional, amb el pas dels anys es va ampliar per incloure espais específics per retenir treballadors migrants considerats “il·legals” per les autoritats israelianes. Avui dia, la majoria dels qui hi estan reclosos són anomenats “residents”, una categoria jurídica difusa que ha estat denunciada per organitzacions de drets humans.
Amb un historial polèmic
Amb un historial ple de controvèrsies, la presó de Saharonim ha estat al centre del debat sobre el tracte que Israel dona als migrants i sol·licitants d’asil. El 24 de juny del 2013, 350 detinguts —principalment eritreus— van iniciar una vaga de fam als blocs 3 i 4 per denunciar les seves condicions de reclusió. En una carta escrita en hebreu, un dels vaguistes relatava com havien fugit de persecucions, tortures i violacions al Sinaí amb l’esperança de trobar protecció a Israel, però van acabar patint un “càstig dur” sense saber per què. Davant d’aquesta situació, el setembre del mateix any el Tribunal Suprem d’Israel va declarar inconstitucional l’empresonament prolongat de migrants africans i va ordenar l’alliberament dels reclosos en un termini de 90 dies. Tot i això, el govern va respondre amb una nova legislació que permetia la seva detenció durant un any i preveia mesures com la retenció indefinida en centres “oberts”, sense revisió judicial. A principis del 2014, 2.500 persones —incloent-hi 41 nens— hi estaven empresonades.