Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, vol ser president de la Generalitat. Mai no ho ha negat, però aquest dimarts ho ha reconegut en la conferència "Una nova ambició nacional", que ha pronunciat des de l'Auditori de Barcelona i davant unes 600 persones. I ho vol ser tot i que està inhabilitat fins al 2031 pel seu paper com a vicepresident del Govern de l’1 d’octubre, referèndum que es va celebrar vuit anys enrere, mentre no se li apliqui la llei d’amnistia. “Sé que pot fer mandra, això d’escoltar el dirigent d’un partit polític dir que vol ser candidat a unes eleccions, que, en gran mesura també és allò que avui volem dir”, ha dit, tot just començar a parlar, després que ja s’hagués filtrat. I no ho ha tornat a repetir ni una sola ocasió durant la més d’una hora que ha durat el seu discurs. Durant la guerra fratricida d’ERC la tardor passada, el llavors Junqueras candidat repetia que no s’havia de parlar tant del partit sinó del país. I això és el que ha fet aquest dijous: analitzar el present i el futur de Catalunya. Però també parlant del passat, ja que no ha pogut evitar que li sortís la vena d'historiador i professor universitari a l'hora de posar exemples.
Les desigualtats, culpables de la por
Amb Esquerra com a partit de l’oposició tot i que alhora un dels principals socis de Salvador Illa, Junqueras ha aprofitat per esplaiar-se davant d’un públic disposat a escoltar-lo, des d’un escenari on lluïen una senyera i una estelada. De fons, el seu nom i firma en un escenari on Esquerra ha deixat enrere el groc llampant del postprocés i ha estrenat el taronja. L’exvicepresident del Govern s’ha referit en reiterades ocasions a la "batalla entre l’esperança i la por" i ha parlat directament sobre un dels principals reptes que té el país sobre la taula: el de la immigració: “Es diu que qui alimenta la por són determinades qüestions del dia a dia” ha començat, posant com exemple les persones nouvingudes al país i recordant que l’extrema dreta no només creix allà on n’hi ha, sinó també en països d’arreu del continent on aquest fenomen gairebé no existeix.
“Aquesta desesperança té un altre origen un factor molt més determinant. La principal raó és la desigualtat, la injustícia i els desequilibris en tots els seus àmbits”. No ha estat l'únic moment en què Junqueras ha parlat d'immigració durant l'acte, ja que s'hi ha tornat a referir al final de la seva intervenció: "Necessitem que aquells que han arribat no se sentin sempre de molt lluny, que no s'hi sentin tampoc els seus fills que han nascut aquí. I que ells també s'esforcin en entendre i estimar aquest país", ha manifestat.
Més pactes i aliances: una entesa nacional
Davant aquest repte que suposa la batalla “entre l’esperança i la por”, Junqueras ha posat sobre la taula la necessitat de teixir noves “aliances, pactes i enteses”, ja no només a escala internacional, sinó també entre els diferents sectors del país. No ha escatimat en exemples i ha subratllat la necessitat d’arribar a un nou contracte social: pacte de rendes, acords en matèria energètica o també en un dels principals reptes del país, l’habitatge. Ha estat llavors quan ha posat sobre la taula els dos grans pactes als quals ha arribat Esquerra amb els socialistes: Rodalies i un transport públic de qualitat i el nou model de finançament pel país. De nou, ha allargat la mà per arribar a pactes amb altres partits i agents socials davant del repte que suposa aquesta negociació i ha tornat a lamentar que, en diverses ocasions, els republicans hagin hagut de lluitar, segons ell, en solitari per aconseguir millores pel país.
“Necessitem majories molt àmplies, perquè quan una part està disposada eines no democràtiques, necessitem una eina democràtica reforçada”, ha plantejat el dirigent republicà, subratllant la necessitat d’una “entesa nacional per defensar la democràcia i l’estat del benestar”. Durant el seu discurs, Junqueras s’ha referit reiteradament a les famílies i sobretot als més petits, aquelles persones que neixen a la Catalunya d’avui i que viuran, probablement, la del segle XXII: “Les nostres dues majors conquestes són la democràcia i l’estat del benestar. És el millor que podem deixar a aquells que venen darrere nostre”, ha resolt.
"Si no som república, estarem subjectes a arbitrarietats"
Tot i subratllar la necessitat que el país tingui un nou finançament i un nou model de recaptació fiscal, la mare de tots els ous en la relació entre ERC i els socialistes, el president dels republicans ha llançat un avís: "Potser hi ha qui creu que un cop satisfeta la qüestió del finançament, ja hauran complert. S'equivoquen", ha començat, assegurant que "no hi ha cap garantia que quedi vigent, ni que funcioni, ni que s'actualitzi adequadament". "Al final, les competències només es poden garantir si disposes de totes les eines d'un Estat. Si nosaltres no som república, sempre estarem subjectes a arbitrarietats que puguin imposar els governs espanyols", ha reflexionat, la vigília de l'1 d'octubre.
Junqueristes, crítics i convidats
En aquest acte, on Junqueras ha explicat la seva "nova ambició nacional", hi ha hagut moltes cares conegudes, tant de dins del partit, com de fora. A banda de la secretària general del partit, Elisenda Alamany i pràcticament tota l'Executiva actual, renovada per Junqueras després del congrés, i junqueristes il·lustres com Joan Tardà o Gabriel Rufián, també hi ha hagut lloc per als crítics. Començant per Pere Aragonès, que durant la batalla campal en què es va convertir el congrés nacional per renovar la presidència es va posicionar del costat de la candidatura rival, la liderada per Xavier Godàs. Així, també hi havia consellers del seu Executiu, des de Joan Ignasi Elena o Ester Capella, que han fet costat a Junqueras, però també els més crítics amb ell, com Laura Vilagrà o Mertixell Serret. Carme Forcadell, que ha posat el crit al cel pel que considera que són "preses de pèl" dels socialistes als republicans, no ha faltat a la cita. Tampoc exdirigents del partit, com Ernest Benach, Joan Puigcercós i Joan Ridao.
En nom de Junts, ha assistit a la conferència Josep Rius; Lluïsa Moret, número dos de Salvador Illa, per part del PSC; i la coordinadora general dels comuns, Candela López. Esquerra havia convidat també representants de la societat civil, que han assistit a l'Auditori per escoltar la proposta de Junqueras, entre ells Òmnium, l'AMI, el Consell per la República, el CIEMEN, la Taula del Tercer Sector, o els líders de CCOO, UGT i l'Intersindical.