El segon debat de política general de Salvador Illa com a president de la Generalitat començarà aquest dimarts al Parlament marcat per les mateixes incògnites que ha hagut d'arrossegar el seu executiu durant 14 mesos de govern del PSC en solitari. Damunt l'hemicicle continuaran planant la inquietud davant la falta de pressupostos o els dubtes al voltant del compromís d’un nou finançament singular, que ja van protagonitzar el debat de política general de fa un any. En aquell ple, Illa va presentar la seva proposta estrella de la legislatura, el compromís sobre la construcció de 50.000 nous habitatges públics fins al 2030.
Fonts del Govern avancen que també aquest cop el president centrarà el seu discurs en "els problemes de la ciutadania i els reptes del país", com són l'habitatge, la seguretat, sanitat o l'educació. Això no obstant, per tirar endavant aquests projectes, Illa necessita aprovar els pressupostos de la Generalitat. En prendre possessió l'agost de l'any passat, va renunciar a presentar els comptes del 2024, però tampoc no va aconseguir els del 2025, com s'havia proposat; i es va veure obligat a prorrogar un cop més els pressupostos del 2023. Després d’uns mesos en què ha hagut d'alimentar les arques de la Generalitat a cop de suplement de crèdit -la qual cosa ha obligat la consellera d’Economia, Alícia Romero, a llargues negociacions amb els socis d'investidura, ERC i Comuns, fins a aprovar tres decrets que sumen un total de 3.936,7 milions d’euros-, el Govern encara no ha pogut concretar un calendari per a la presentació del projecte de pressupostos de l’any vinent, que segons la llei, hauria d’estar aprovat abans que acabi l’any.
Finançament
ERC adverteix que fins que no tingui tancat l’acord sobre el nou finançament no hi haurà negociació de pressupostos. Els Comuns tampoc no volen quedar enrere i aquest mateix dilluns advertien el Govern que si no es compleixen els acords pendents, essencialment en matèria d’habitatge, no s’asseuran a negociar els nous comptes. El posicionament dels Comuns no fa perdre la son a ningú al Palau de la Generalitat, segons admet el PSC, però molt més preocupant resulta l'exigència d’ERC. Oriol Junqueras, que aquesta setmana ha anunciat que tornarà a ser candidat a presidir la Generalitat, exigeix concretar el nou finançament singular, que ha de servir a Esquerra per explicar als seus votants les raons per les quals van obrir la porta del Palau de la Generalitat a Illa.
Això no obstant, per avançar en aquest tema, cal que el govern espanyol mogui peça, però ara mateix la Moncloa té prou feina a intentar preservar la imatge de Pedro Sánchez, assetjat per diferents casos d'irregularitats que afecten el seu entorn més proper, abans d'encetar un meló tan complicat com és el finançament autonòmic. Tampoc el fet que la ministra d’Hisenda i vicepresidenta, Maria Jesús Montero, hagi d’entomar en els pròxims mesos la candidatura del PSOE a la Junta d’Andalusia ajuda que avanci aquest tema, autèntic hit en les trifulgues electorals andaluses. Amb tot, Pedro Sánchez va assegurar el passat 21 de setembre a la Festa de la Rosa que hi haurà un nou finançament aquesta legislatura. L'endemà, des del Govern, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que s'acordaria abans d'acabar aquest any.
El calendari, però, no està resultant fàcil per a l'executiu d'Illa. De moment, el Govern ja ha hagut de renunciar al compromís tancat amb ERC d'assumir a partir de l'any vinent la gestió de l'IRPF des de la Generalitat i aquesta qüestió ha quedat ajornada fins al 2028.
"Normalització"
En aquests mesos, el discurs de la "normalització" política ha estat un dels motius recurrents del president després que el PSC va aconseguir trencar la majoria independentista al Parlament. Sens dubte, aquest argument tornarà a convertir-se en un dels protagonistes del seu discurs de dimarts, tot i que ensopega amb la negativa del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia als líders del procés, la qual cosa ha impedit el retorn del president Carles Puigdemont i manté inhabitat el líder d'ERC. Ben segur que Illa tornarà a reclamar l'aplicació de l'amnistia, com ho ha defensat en tota mena de fòrums des que aquesta llei ha rebut l'aval del Tribunal Constitucional.
Al fil d'aquest retorn a la normalitat, Illa insistirà a posar l'accent en la millora de la situació econòmica a Catalunya i les perspectives de creixement, a partir de la seva proposta de "prosperitat compartida". En aquest punt, el retorn d'empreses catalanes que havien traslladat la seva seu durant el procés, s'ha convertit també en un dels puntals d'aquest discurs.
Projecció exterior
En la intervenció del president hi haurà també presència per a la denúncia sobre la situació a Gaza. De fet, el conflicte d'Israel amb els palestins ja va aparèixer a les primeres pàgines del discurs de l'any passat. En política exterior, l'alineament del Govern amb la Moncloa és també absolut i el suport del ministeri d'Exteriors a la Generalitat ha girat com un mitjó amb relació a la situació viscuda pels anteriors executius catalans. El Ministeri s'ha convertit en un ferm aliat d'Illa en les seves sortides a l'exterior.
Precisament, el capítol de projecció exterior és un dels que més ha cuidat el president durant el darrer curs, amb viatges a la Xina, per reforçar els vincles econòmics amb la primera potència econòmica mundial, seguint el camí traçat per l'executiu de Pedro Sánchez; i prèviament amb una gira per Japó i Corea. El Govern ha anunciat l'obertura de tres noves delegacions a l'exterior a la Xina, Canadà i a la Mediterrània Oriental i aquest serà un dels arguments que exhibirà per acontentar els socis d'ERC. Les anades i vingudes a Brussel·les d'Illa han estat repetides, igual que a altres capitals europees, amb motiu del retorn de la Generalitat a les reunions del Comitè de Regions, després d'anys de baix perfil, i arran de la presidència dels anomenats Quatre motors per a Europa, que agrupa Catalunya, Llombardia, Alvèrnia-Roine-Alps i Baden-Württemberg. Aquesta mateixa setmana, Illa ha visitat el Vaticà on ha estat rebut pel papa Lleó XIV.
El president tornarà a pujar dimarts al faristol del Parlament per fer balanç del curs passat i exposar les línies mestres del vinent sabent que, després d'aquests primers 14 mesos de govern en solitari del PSC, els sondejos més benèvols, els del CEO, li pronostiquen un manteniment electoral, mentre que la darrera enquesta publicada, de La Vanguardia, li augura una caiguda de 6 diputats, la qual cosa el faria passar de 42 a 36 escons, tot i que manté la primera posició en un Parlament molt fragmentat. Això no obstant, Illa continua beneficiant-se per la incapacitat que ha demostrat l'oposició per articular una majoria sòlida. Al final l'oposició s'ha convertit en la gran aliada del president.