Instants abans de la votació de la reforma laboral, al pati del Congrés, un dirigent socialista ho admetia sense embuts: “Algun cop m’han dit que aquests d’UPN són de centre… No, no, són de dretes. Molt de dretes”. Els tenia ben fitxats, ell mateix havia ajudat a aconseguir els seus dos vots favorables a canvi de no reprovar l’alcalde de Pamplona. El que no van calibrar tan bé és que, a més de ser “molt de dretes”, Sergio Sayas i Carlos García Adanero es rebel·larien i els deixarien amb el cul a l’aire, enganyant-los a ells però també als periodistes parlamentaris. L’error de càlcul va estar a punt d’acabar amb el projecte estrella de Yolanda Díaz. Però la justícia poètica va fer que un diputat del PP per Cáceres s’equivoqués en la votació telemàtica i acabés derogant… la reforma laboral del PP.
El primer avís a navegants: la que realment va estar a punt de ser derogada va ser la reforma laboral de Yolanda Diaz. O el que és el mateix: els experiments acostumen a sortir malament. Va ser una carambola irrepetible la que va impedir-ho. Lligat de peus i mans per la patronal, el govern espanyol no va acceptar tocar una sola coma del text. Ni tan sols tramitar-ho com a projecte de llei per a debatre-ho en més profunditat. Davant d’aquest cop de porta, La Moncloa va optar per buscar una majoria alternativa a la dels seus socis habituals (ERC, PNB i EH Bildu). Félix Bolaños va lligar Ciutadans i altres grups petits mentre Santos Cerdán va fer el mateix amb la direcció d’UPN (a esquenes dels dos diputats). El projecte estrella de la legislatura ha acabat salvant-se amb un vot erroni; amb una majoria que directament no existeix. Pel camí ha deixat tocada la que sí que existeix. Els republicans no amaguen el seu profund malestar i parlen de “moments molt desagradables”, com quan Yolanda Díaz va trucar-los per esbroncar-los després de la roda de premsa conjunta amb la CUP, EH Bildu i el BNG.
El que va passar durant la vigília del debat al Congrés dels Diputats és un bon “resum” de la negociació. El dimecres a les set de la tarda, quan no acabaven de sortir els números, l’equip de Yolanda Díaz va tornar a despenjar el telèfon per a trucar a Gabriel Rufián. Li deia que li enviava un cotxe i el convocava a una suposada reunió al Ministeri de Treball amb el ministre Félix Bolaños. Fins aquí la coincidència en les versions. Segons els republicans, el portaveu d’ERC, que no entenia res, va trucar al titular de la Presidència per saber si s’havien mogut en alguna cosa. I Bolaños, que tampoc no entenia res, li va respondre que no. Rufián va declinar l’oferta perquè era una pèrdua de temps. En canvi, des de l’entorn de la vicepresidenta segona asseguren que els va plantar i que ni tan sols va voler escoltar ofertes. Una síntesi del que han estat aquestes converses.
Els republicans ni tan sols volen fer servir el terme “negociació”. Constaten com sí que hi havia ofertes del Ministeri de Treball --molt poc ambicioses-- però que, quan després preguntaven al PSOE, els insistien que no hi hauria canvis de la reforma laboral, ni en el decret ni a posteriori. Eren ofertes unilaterals negades pel soci majoritari. Aquest no és l’únic hàndicap: tot allò que pactessin no ho podrien fer públic i haurien d’esperar, com a mínim, fins passades les eleccions de Castella i Lleó. Tot això enmig d'una campanya de pressió de Díaz, que anava difonent el que els republicans rebutjaven. “Ens ha trucat fins i tot el conserge de Podemos”, ironitza un dirigent republicà. En canvi, per part dels socialistes, “cap pressió”.
El Ministeri de Treball sosté que sí que hi ha hagut ofertes serioses que el PSOE acabaria signant, però que eren ignorades per ERC i quedaven sense resposta. De fet, en diversos moments de la negociació, l’equip de la vicepresidenta segona ha amenaçat de fer públics els documents per a retratar els republicans. “El PNB es va posar les mans al cap quan va saber el que havien rebutjat”, asseguren fonts de l’entorn de Díaz, que dimecres també es va reunir amb els jeltzales al seu despatx. Hi ha disparitat de versions sobre el que es va arribar a oferir, des de la prevalença dels convenis autonòmics per damunt dels estatals fins al reforçament de les inspeccions de treball.
Aquestes setmanes de “negociacions” per alguns i de “converses” per altres han deixat moltes ferides en les relacions d’ERC amb el govern espanyol, especialment amb Unidas Podemos i els comuns. Tampoc no hi ha ajudat el xantatge de La Moncloa, que aquesta mateixa setmana ha aconseguit aprovar la mascareta en exteriors (que decaurà dijous) colant-hi, al mateix decret, la “pagueta” per als jubilats amb les pensions més baixes. Sigui com sigui, pantalla passada. Totes les parts coincideixen que han pres mal i que ara toca “reconstruir” el bloc d’esquerres i plurinacional. Ho asseguren tant des del PSOE i Unidas Podemos com des d’ERC, el PNB i EH Bildu. “Haurem de deixar passar els dies i tornar a parlar. L’alternativa és la que és”, admetia, entre passadissos, un diputat republicà el mateix dijous del xoc. Ja ho advertia Pablo Iglesias després de la polèmica votació: “És una trampa”.
La dreta sense escrúpols
El segon avís a navegants: la dreta no té escrúpols. No en té a l’hora d’encoratjar els empresaris ramaders a assaltar violentament l’Ajuntament de Llorca. No en té a l’hora de comprar uns vots ja negociats i pactats, com és el cas d’Unió del Poble Navarrès. I no en té a l’hora de muntar campanyes de desinformació. Ja ho van fer amb les declaracions (falses) del ministre Alberto Garzón sobre la ramaderia espanyola. I ho estan fent ara amb la suposada “tupinada” –terme que primer va fer servir Vox i després Pablo Casado– aprofitant l’error d’un diputat seu per Cáceres. Ja han amenaçat de portar-ho al Tribunal Constitucional, on les majories són les que són. No seria la primera sorpresa després de dos estats d’alarma tombats per inconstitucionals. De moment, un tribunal ordinari ja ha obert diligències d'investigació.