L’expresident del govern espanyol Felipe González ha assegurat aquest dimarts que ell no està d’acord que a Espanya hi hagi jutges que fan política, tal com va assenyalar la setmana passada Pedro Sánchez, en referència als magistrats que investiguen el seu entorn familiar. En una entrevista a Antena 3, l’exlíder del PSOE ha argumentat que la politització de la justícia sí que existeix, però només a conseqüència de la judicialització de la política. I ha posat com a exemple el procés, un conflicte polític que, a parer seu, s’hauria solucionat i s’hauria estalviat la seva judicialització si molt abans s’hagués aplicat l’article 155. "Cal veure què s’ha fet a Catalunya amb el jutge Llarena… maltractament i persecució; si un líder independentista hagués tingut aquella persecució humana i familiar, hauria cremat Troia", ha etzibat.
En aquesta entrevista, González ha estat preguntat per Carles Puigdemont i l’aplicació de la llei d’amnistia. "Jo no dono res per fet", ha contestat quan se li ha tret el tema del Tribunal Constitucional i el seu futur posicionament sobre aquesta llei. Ha opinat, també, que el president de la Generalitat a l’exili podria tornar ja a Catalunya perquè "amb allò que li queda de malversació no és probable que l’acabessin empresonant". Ha tornat, malgrat tot, a pronunciar-se en contra de la llei d’amnistia, però a favor dels indults als líders independentistes.
També ha criticat Pedro Sánchez per la seva voluntat de continuar governant sense pressupostos, encara que el Congrés dels Diputats li tombi els comptes del 2026 que ja ha assegurat que presentarà. "No es pot governar així", ha afirmat. I ha exemplificat que ell està d’acord amb l’augment de la despesa militar impulsada per l’actual president del govern espanyol, però ha reclamat transparència i poder “saber d’on surten aquests diners”. Per altra banda, també ha reivindicat que ell no trencaria mai les relacions diplomàtiques amb Israel, i que en el seu discurs seria molt crític amb l’administració de Benjamin Netanyahu però també amb Hamàs.
Aquest dilluns, de fet, va esclatar un nou conflicte diplomàtic entre Espanya i Israel a conseqüència d’una declaració institucional a primera hora de Pedro Sánchez en la qual anunciava mesures contra el genocidi a Gaza. La resposta del govern israelià va ser acusar el president espanyol de voler tapar els seus "greus escàndols de corrupció" amb la bandera de Palestina, i va prohibir l’entrada al seu país de les ministres Yolanda Díaz i Sira Rego. El Ministeri d’Exteriors d'Espanya, després d’això, va cridar a consultes a Madrid la seva ambaixadora a Tel-Aviv, després de les "calumnioses acusacions" d’Israel.
Més tard, en un altre acte, Sánchez va respondre a Netanyahu assegurant que el seu govern "no participarà en la banalització del mal". "Hem mantingut una posició inequívoca, que ha sigut condemnar sense embuts els atacs terroristes de Hamàs i demanar l’alliberament dels ostatges; no accepto que es digui que Espanya no ha condemnat els atacs ni exigit el retorn d’aquestes persones; però el que passa a Gaza té una paraula i és genocidi; no apartarem la mirada de la barbàrie; no participarem en la banalització del mal", va asseverar.