Alberto Núñez Feijóo insisteix a demanar Junts per Catalunya i el PNB que li donin suport en una moció de censura contra Pedro Sánchez que l’investeixi president del govern espanyol. Ho demana i ho demana, una vegada rere l’altra, però no fa el pas de presentar-la. I aquest dijous… ho ha tornat a demanar. En una roda de premsa des de Brussel·les, el líder del PP ha exhortat aquestes dues formacions catalana i basca a tombar el líder socialista a canvi d’eleccions immediates. Ho ha fet mentre, paral·lelament, el Congrés dels Diputats aprovava una reprovació encoberta de Pedro Sánchez; una qüestió de confiança fantasma: PP, Vox i Junts per Catalunya han donat llum verda a la moció registrada pels populars que havia contingut unes esmenes —vetades pel PSOE i el Sumar— que exigien eleccions generals anticipades. Els populars, a més, han decidit plantar batalla al Tribunal Constitucional i han recorregut contra aquesta censura dels socialistes i els yolandistes. Per la seva banda, el PNB s'ha abstingut en la votació.
A principis d’aquest mes de juny, Feijóo ja va proposar a aquestes dues formacions votar a favor d’una moció de censura amb el compromís que seria instrumental i que convocaria eleccions de forma “immediata”. Junts i PNB, però, no li segueixen el joc. És imprescindible que Vox estigui en aquesta equació. Fins ara, l’aritmètica que van deixar les eleccions del 23-J del 2023 ha fet asfixiant la governabilitat de Sánchez, però impossible i inviable la de Feijóo. Aquest dijous, hi ha tornat: “Junts, PNB, Vox i PP hem manifestat la necessitat de convocar immediatament unes eleccions generals; això suma 184 diputats i només se’n necessiten 176; no podem continuar prenent el pèl a la gent; fem-ho”, ha etzibat el cap de l’oposició.
En aquesta roda de premsa, el líder del PP ha denunciat “l’atrinxerament” del govern espanyol en ple setge judicial, amb un secretari d’Organització en llibertat provisional i l’altre amb empresonament preventiu a Soto del Real, amb l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero investigat per un cas de presumpta corrupció, amb una lupa sobre el PSOE per haver finançat il·legalment una trama de clavegueres per torpedinar investigacions judicials i amb l’entorn familiar de Sánchez també investigat i jutjat. Segons Feijóo, hi ha líders europeus que li han reclamat “explicacions” per l’escalada de casos de presumpta corrupció a l’estat espanyol.
El líder d’un partit finançat irregularment ha dit que “se li cau la cara de vergonya explicant que Espanya és el país amb més casos de corrupció de tota la Unió Europea”. En ser preguntat si hi ha contactes amb els socis de Sánchez per explorar una possible moció de censura, Feijóo ha respost que ell té "contactes en aquest moment en temps real amb totes les forces polítiques”. “I els estic traslladant que si realment el que diuen és el que estan disposats a fer, fem-ho", ha manifestat.
Reprovació fantasma del Congrés a Sánchez: Junts, PP i Vox aproven la moció que exigia eleccions
Mentrestant, el Congrés aprovava la moció del PP que havia contingut unes esmenes que reclamaven eleccions, però van ser vetades pel PSOE i Sumar. Anem a pams, perquè la història d’aquesta moció ha sigut complicada i hi ha hagut alguns girs de guió. En un primer moment, el partit d’Alberto Núñez Feijóo va registrar una moció conseqüència d’interpel·lació al vicepresident primer del govern espanyol i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.
En el text, el PP "censura l'anomalia" de no haver presentat aquesta legislatura uns pressupostos generals de l'Estat ni haver celebrat un Debat de l'Estat de la Nació; també constata "el bloqueig polític en el qual s'ha instal·lat" l'actual mandat amb el "menor nombre d'iniciatives legislatives aprovades en 33 mesos de l'actual període democràtic"; constata la "necessitat que el govern i el seu president assumeixin la responsabilitat política necessària pels múltiples casos de corrupció" en el PSOE.
Dimarts, Junts i PP van presentar una esmena cadascun a aquesta iniciativa per demanar a Sánchez que dissolgués les Corts i anticipés les eleccions generals. Però la Mesa del Congrés, presidida per la socialista mallorquina Francina Armengol, ho va vetar amb l’argument que la cambra s'hauria pronunciat sobre una prerrogativa que està únicament en mans del president del govern espanyol. Ara el PP ha mogut fitxa i ha decidit recórrer davant del Tribunal Constitucional aquesta censura.