A l'Estat se li acumulen les denúncies en les Nacions Unides. Els familiars dels presos polítics, agrupats en l'entitat Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), al costat de Human Rights Catalunya i l'Institut Internacional per a l'Acció No-violenta (NOVACT) han presentat dues declaracions escrites al Consell de Drets Humans de l'ONU per denunciar la "vulneració" de Drets Humans a Catalunya.

Els documents, a què ha tingut accés El Nacional, posen en relleu la preocupació per la retallada de llibertats a Catalunya, després de l'aplicació del 155 i la repressió policial de l'1-O. En aquest sentit, s'assenyalen com a greuges les més de mil persones ferides en la jornada del referèndum sobre la independència, els centenars de cessaments en la Generalitat i la investigació dels alcaldes que van facilitar la votació. També posa èmfasi en l'empresonament de polítics i activistes independentistes, així com els que se n'han anat a l'exili.

Els textos, presentats dimecres passat a instàncies internacionals, fins i tot assenyalen que no es tracta d'un conflicte d'àmbit català, sinó que ha arribat a tenir repercussions en el conjunt d'Espanya. En aquest sentit, s'arriben a denunciar les "violacions de drets" per part de les autoritats i institucions espanyoles.

Aquesta mateixa setmana, la repressió policial arribarà a les Nacions Unides amb la presentació d'un informe a partir d'imatges i testimonis de més de cent organitzacions sobre l'1-O, sota el títol Violació dels Drets Civils i Polítics.

Demanen ajuda a la UE

En un primer text, La lluita de Catalunya sota les brutalitats de l'Estat d'Espanya, es fa un inventari dels greus dificultats que han afrontat les institucions catalanes després de les decisions del govern espanyol a partir de l'1-O, entre les que s'esmenten des de tancament de pàgines web sobre el referèndum fins a la clausura del Parlament i el cessament del Govern.

Davant de les detencions i empresonament dels líders independentistes, els signants consideren que "la independència judicial i la imparcialitat estan seriosament
compromeses a Espanya". En aquest sentit, parlen d'una "desproporció" que ha estat vista per altres països europeus, com Bèlgica, que van descartar l'extradició de Puigdemont per rebel·lió.

Per aquesta raó, demanen "l'ajuda" de la Unió Europea contra "l'autoritarisme". Insisteixen que no es tracta d'un "assumpte intern" espanyol, sinó que el cas català ja té "una dimensió europea i fins i tot internacional".

Tracte "inhumà" i "degradant"

En l'altre dels documents, Abusos dels drets civils i polítics a Espanya, especialment a Catalunya, se centra en els incidents que van tenir lloc entre setembre i octubre, abans i després del referèndum de l'1 d'octubre. Els denunciants recullen el que consideren "violacions de drets civils i polítics" mitjançant un tracte que arriben a qualificar "d'inhumà" i "degradant".

Exposen que en la jornada prèvies a la celebració del referèndum es van violar drets fonamentals com a dret de lliure reunió, llibertat d'expressió, llibertat d'informació i comunicació i difusió d'idees; i també a la llibertat de premsa. Aquesta afectació, segons assenyalen, va tenir va colpejar especialment al Parlament i els seus diputats, als membres del Parlament i als alcaldes que van facilitar el referèndum.

Els signants del text exposen que l'actuació política i la repressió, no només a Catalunya sinó en el conjunt de l'Espanya, mitjançant la retallada de llibertats entra en plena contradicció amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ratificat per Espanya, així com altres textos fonamentals com el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea o la mateixa Constitució espanyola.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat