Els familiars i membres del grup de suport als set CDR empresonats denuncien un "muntatge policial de l'Estat" amb l'objectiu "d'atemorir" el moviment independentista. Ho han dit en una roda de premsa que s'ha celebrat a la plaça Sant Roc de Sabadell en què també han advertit que "l'independentisme no és terrorisme". A l'acte hi ha assistit milers de persones que han acabat omplint la cèntrica plaça sabadellenca. Entre d'altres s'han escoltat proclames com "vosaltres feixistes sou els terroristes", "llibertat" o "1-O, ni oblit ni perdó". Els set CDR empresonats estan investigats per delictes de pertinència a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls.

Una de les familiars dels detinguts ha carregat, en la lectura d'un comunicat, contra el tracte rebut, "amb llargs interrogatoris i sense advocats", assegurant que aquestes detencions pretenen copejar a l'independentisme, i ha recordat que aquestes persones estan vinculades als teixits associatius dels seus municipis. Ha apel·lat a respondre "com el 1-O, fent xarxa" i ha manifestat que la voluntat de l'operatiu policial ha estat amb la voluntat de tenir-los presos, atemorits i febles, però ha garantit que no cediran davant la injustícia.

Una altra membre del grup de suport als detinguts del dilluns ha ratllat l'operació de la Guàrdia Civil de "política" i feta en campanya preelectoral i ha exigit la llibertat dels detinguts i la retirada de tots els càrrecs, així com respecte per a les famílies per les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació.

"Un relat de violència"

Per la seva part, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha lamentat que l'Estat intenti construir "un relat de violència que a Catalunya no existeix". Paluzie ho ha dit en la concentració que més de 3.000 persones han dut a terme a Sabadell per fer costat als familiars dels CDR empresonats per la Guàrdia Civil.

La presidenta de l'ANC ha assegurat que a Espanya ara "ja hi ha set presos polítics més" i ha criticat que "s'hagi fet una aplicació encoberta de la llei antiterrorista", que des del seu punt de vista recorda molt a l'operació del jutge Garzón l'any 1992 i "que va acabar amb una condemna a l'Estat per part del Tribunal d'Estrasburg per no haver investigat tortures". Així mateix ha defensat el caràcter pacífic del moviment independentista.