La família de Guillem Agulló ha reclamat que se'l reconegui com a víctima de terrorisme, fet que suposaria llançar un missatge "contundent de la democràcia espanyola davant dels qui pretenen destruir-la". Agulló, activista antifeixista del País Valencià, va ser assassinat l'11 d'abril el 1993 a Montanejos (Alt Millars), quan tenia 18 anys. Mentre era de vacances, un grup de neonazis li van assestar una punyalada al cor i van marxar cantant el "Cara al sol", fent la salutació feixista. Els seus pares, Guillem i Carme, i la seva germana Betlem lamenten que l'extrema dreta valenciana va reivindicar "des del minut u" l'assassinat de Guillem "com un trofeu" i que el va fer servi per "intimidar la família, els amics i l'activisme d'esquerres valencià", amb pancartes, pintades i trucades telefòniques. A més, l'assetjament els ha arribat a desestabilitzar econòmicament.
Aquell mateix any, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucional que assenyalava que havia estat assassinat "per combatre el racisme i la violència feixista", i el 2016 la van refrendar i van crear uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que lluitessin contra la xenofòbia i el racisme —tot i que el PP i Vox els van suprimir el 2024. Tanmateix, la sentència del judici celebrat dos anys després, el 1995, va qualificar l'assassinat de simple "baralla juvenil" i quatre dels cinc acusats van ser absolts. L'únic condemnat per homicidi va ser el neonazi Pedro Cuevas, autor confés de l'apunyalament, que només va complir quatre dels catorze anys de presó als quals l'havien sentenciat.
Que l'Estat reconegui l'error
La família reconeix que s'ha aconseguit una "victòria social", amb molts premis, cançons, carrers, places, llibres i pel·lícules amb el nom i la història de Guillem, però encara queda "un compte pendent". "Que l'Estat reconegui que va fallar", diuen. Així, aquest dimecres han fet pública la carta que han enviat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, reclamant que Guillem Agulló sigui reconegut com a víctima de terrorisme. Una petició que té el suport de més de 200 personalitats del món de la cultura, la política i juristes.
A l'abril, quan feia 33 anys de l'assassinat, la família ja va reclamar a Interior el reconeixement, "de la mateixa manera que han estat reconegudes altres víctimes de l'extrema dreta, en circumstàncies semblants". Afirmen que només s'han demanat dos informes, a la Guàrdia Civil i a l'Audiència de Castelló, i que el de la Guàrdia Civil descarta que l'assassinat de Guillem sigui un atemptat terrorista. Aleshores, demanen informes pericials independents perquè consideren que hi ha "prou dades per considerar el reconeixement", i recorden que el Col·lectiu de Víctimes de Terrorisme (Covite) ha incorporat el seu cas al Mapa del Terror. En opinió de la família, com que el poder judicial "no va estar a l'altura", és l'hora que l'executiu estatal assumeixi "la seva responsabilitat, repari el mal i honori la memòria dels qui van ser injustament tractats". Finalment, alerten de la "normalització de la violència i els discursos d'odi de l'extrema dreta" i del perill "d'involució democràtica que la ultradreta pretén instal·lar".