La crisi al Govern de Pere Aragonès, provocada per la marxa de Junts, ha obligat a una redistribució de funcions a l'executiu i ha alterat els equilibris interns. En el nou gabinet que es va constituir dimarts la figura que emergeix amb més força és la consellera de Presidència, Laurà Vilagrà, que ha vist multiplicades les seves competències i ha quedat situada clarament com a indiscutible número dos del Govern. Des d'aquest dimarts, Vilagrà ha assumint, entre d'altres funcions, la maquinària interna de les polítiques digitals que tenia assignades el vicepresident Jordi Puigneró, la política de transparència i processos electorals, de Victòria Alsina, o la cobejada secretaria de difusió que depenia del departament d'Economia de Jaume Giró.
El president ha blindat Vilagrà al capdavant dels consellers i l'ha situat explícitament per davant d'altres noms destacats d'ERC com el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. En constituir-se el Govern el departament de Torrent es va enfilar al segon lloc en l'estructura de l'executiu, per davant de la conselleria d'Economia on encara es manté, però ara darrere d'una nova macroconselleria que ocupa Vilagrà.
Sense vicepresident
"Ella és la mà dreta del president", argumenta un dels seus col·laboradors, mentre altres veus atribueixen aquest moviment a la voluntat d'Aragonès de concentrar al voltant de Presidència, a través d'aquesta nova macroconsellera ubicada al Palau de la Generalitat, peces estratègiques de l'executiu.
Fonts del Govern asseguren que Aragonès s'hauria fins i tot plantejat nomenar Vilagrà vicepresidenta, però finalment va desestimar la idea. De fet, des que Jordi Pujol va abandonar el Govern de la Generalitat tots els presidents han comptat amb un vicepresident o un conseller primer, tret d'alguns moments puntuals com el parèntesi de sis mesos sense aquesta figura el 2006 quan Pasqual Maragall va expulsar ERC del seu tripartit. En tots els casos era el segon partit del Govern qui ocupava la vicepresidència o el paper de conseller primer. Ara, Aragonès prescindint d'aquesta figura deixa clar que el seu és un govern monocolor.
Propera a Junqueras i Rovira
Vilagrà va aterrar a la candidatura d'ERC al Parlament com a número dos d'Aragonès impulsada pel president del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira. Un cop al Govern va quedar encapsulada dins del nucli dur que envolta el president. De la seva conselleria depèn, entre d'altres, l'Oficina d'Estratègia i de Comunicació del President, que dirigeix Sergi Sabrià, un pes pesat del partit i exportaveu d'ERC al Parlament, on va deixar com a rastre del seu pas alguns dels episodis més agres de tensió amb Junts.
Des d'aquí durant el darrer any i mig, Vilagrà ha hagut de lidiar amb una de les patates calentes de la legislatura, les relacions amb l'Estat. Sobre ella ha recaigut la responsabilitat de liderar la part catalana de la taula de diàleg, amb uns resultats que fins ara no han aconseguit anar més enllà d'una fase del compromís polític sense concrecions. Igualment li ha tocat presidir la part catalana de la comissió bilateral Estat Generalitat, que el passat mes de febrer es va reunir a Barcelona, per anunciar, entre retrets, el traspàs, encara no consumat, del Turó de l'Home. També sota el seu paraigua va quedar la negociació amb el Comitè Olímpic Espanyol i el govern de l'Aragó pels Jocs Olímpics d'Hivern.
A banda de traginar amb les relacions amb l'Estat, la consellera ha assumit el paper de contrapunt més dur a Aragonès, en particular en la relació amb els fins ara socis. El darrer exemple ha estat aquest dilluns quan va comparar Junts amb Vox per haver qüestionat la legitimitat del Govern.
Consell tècnic
A partir d'ara, amb la remodelació de l'estructura del Govern provocada per la marxa de Junts, Vilagrà assumirà en solitari una de les peces clau de l'executiu, la coordinació i seguiment del Consell Tècnic, i ho farà sense les limitacions que imposava l'existència d'un vicepresident, a qui, correspon convocar i presidir aquest òrgan. El Consell Tècnic és l'espai en què els secretaris generals de tots els departaments han de donar compte dels projectes que tenen entre mans abans de rebre llum verda perquè arribin al Consell Executiu. Allà es concentra tota la informació sobre tot allò que es fa i es desfà al Govern.
A més, Vilagrà ha assumit de l'antic departament de Polítiques Digitals, les competències sobre "les telecomunicacions, les polítiques de ciberseguretat i de serveis d'identificació electrònic, i d'identitat i confiança digital", per la qual cosa depenen ara de la seva conselleria el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. També ha rebut del departament de Puigneró la direcció de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat, les responsabilitats sobre l'atenció ciutadana i la informació de serveis i els programes de l'Administració, així com la coordinació i direcció dels sistemes d'informació.
Processos electorals
Del departament d'Acció Exterior i Govern Obert que encapçalava la consellera Victòria Alsina ha assumit "les polítiques de transparència, bon govern, govern obert, dades obertes i participació i qualitat democràtica, i els processos electorals".
De les competències que Jaume Giró ostentava a la conselleria d'Economia i Hisenda ha rebut una peça clau en la relació amb els mitjans com és la "difusió de l'activitat del Govern de la Generalitat, i la gestió i comunicació corporativa i institucional de l'Administració de la Generalitat". De la secretaria de difusió depèn, entre d'altres, la publicitat institucional, amb l'impacte que això comporta damunt dels mitjans de comunicació.
De departament de Justícia que encapçalava Lourdes Ciuró, Vilagrà ha assumit "els afers religiosos", en una decisió que s'ha interpretat com la voluntat de deixar aquesta carpeta fora de l'àmbit d'actuació de la nova consellera de Justícia, l'exsecretària general de Podem a Catalunya Gemma Ubasart.
Tot plegat se sumarà a les funcions que ja tenia assignades aquest departament, com la representació jurídica del Govern, la coordinació interdepartamental, l'estratègia comunicativa del Govern, la cooperació amb l'Administració local i les relacions institucionals i amb el Parlament. En definitiva, una nova macroconselleria.