L’executiva de Junts per Catalunya ha acordat aquest dilluns al matí per majoria l’expulsió de Cristina Casol del grup parlamentari, segons ha avançat l'Ara i ha pogut confirmar a través de diverses fonts ElNacional.cat, a proposta de la permanent del partit. La decisió ha comptat amb 29 vots favorables, una abstenció i vuit en contra —entre ells, el de Laura Borràs—. Casol, que havia estat la número 2 de la llista dels juntaires per Lleida i és afí a Laura Borràs, passaria a ser diputada no adscrita, ja que ha manifestat que no té intenció de deixar l’acta. Ella ha assistit a la reunió perquè és membre de l'executiva. Amb aquest acord de l'òrgan de direcció del partit, la direcció del grup parlamentari haurà de procedir a l'expulsió de Casol com a parlamentària encara adscrita a Junts. La decisió ha evidenciat l'enfrontament entre sectors del partit, en un ambient de tensió. La reunió ha començat a les 10 del matí i s'ha allargat més de dues hores.
La diputada havia denunciat el grup de Junts al Parlament per assetjament per raó de gènere davant l’Oficina d’Igualtat de la cambra, qüestió que va quedar arxivada perquè no es van detectar “fets provats” —tot i que l’informe gestionat advertia d’un “masclisme arrelat” en el si del grup—. Després que quedés tancada, la majoria del grup parlamentari es va mobilitzar per demanar la dimissió de Casol i, en cas contrari, expulsar-la. De fet, més d’una vintena dels parlamentaris del grup (són 32) van signar una carta dirigida al secretari general Jordi Turull i al president i portaveu del grup, Albert Batet i Mònica Sales, expressant aquesta consideració.
Per a alguns dirigents, aquesta situació ja estava esdevenint “insostenible”. Fa quasi dues setmanes, en una reunió de la permanent de Junts, la majoria dels presents van assenyalar que la millor solució era la renúncia de Casol. La decisió es va voler postergar a una reunió del grup parlamentari el passat dimarts, on finalment es va fer una exposició cronològica d’aquest cas i on Albert Batet va anunciar que estudiaven prendre mesures legals per les “difamacions i filtracions” derivades del cas de Cristina Casol, però també del de la vicepresidenta del partit, Aurora Madaula. Finalment, es va acordar que aquest debat s’abordaria a l’executiva de la formació, tal com ha passat aquest dilluns. La decisió d'expulsar la diputada lleidatana ha evidenciat un xoc entre el sector turullista i borrassista. Mentre que els dirigents més propers a Turull han assenyalat durant l'executiva que aquestes "difamacions" eren "intolerables" i que havien afectat la imatge del partit, els més propers a Borràs han apuntat que és una decisió "desproporcionada". Aurora Madaula s'ha connectat telemàticament i ha estat de les més dures contra la decisió.
La cronologia dels casos de Cristina Casol i Aurora Madaula
Les denúncies per assetjament presentades per Cristina Casol i Aurora Madaula han tensat el grup. El novembre, Casol denunciava el grup parlamentari a l'Oficina d'Igualtat per assetjament per raó de gènere. A finals d'aquell mateix mes, en el marc del Parlament de les Dones, la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, va denunciar haver patit "violències masclistes silencioses" per part de companys de la formació. Des de les files del grup parlamentari, la majoria de diputats es van enfurismar pel que ells consideren que són "difamacions" i van expressar que "el debat i la discrepància política no és masclisme". Això també va tensar la relació amb la presidenta del Parlament, Anna Erra, ja que són les dues representants de Junts a l'òrgan rector de la cambra. Erra li va traslladar a la vicepresidenta del partit que "reflexionés" sobre la conveniència de seguir a la Mesa davant la "manca de confiança" entre ambdues. El cas de Madaula va arribar a través de tres vies diferents a la Comissió de Garanties de Junts: ella mateixa ho va denunciar —més tard, la va acabar retirant per "desconfiança" en aquest òrgan—; també van fer-ho 22 parlamentaris de Junts considerant que la vicepresidenta del partit estava fent "ús polític" de la violència masclista i, en aquesta mateixa línia, va presentar una denúncia la sectorial de Feminismes de Junts. Aquestes dues últimes parts consideren que es podria haver produït una vulneració del Codi Ètic de la formació per part de Madaula.
Al gener, es va conèixer que el Parlament havia arxivat el cas de Cristina Casol i fins a 26 dels 32 diputats juntaires van manifestar a la direcció que la lleidatana havia de dimitir. La setmana passada van intensificar el missatge amb la carta formal dirigida a Turull, Batet i Sales. Això va coincidir amb la notícia que Aurora Madaula havia elevat la seva denúncia a l'Oficina d'Igualtat del Parlament, investigació que durà a terme una empresa externa, com va passar amb el cas de Casol. Quan s'efectuï la seva expulsió del grup parlamentari de Junts, el partit es quedarà amb 31 escons i la lleidatana passarà al grup mixt com a no adscrita. Al grup mixt hi ha els tres diputats del Partit Popular i el també parlamentari no adscrit, Antonio Gallego (formava part de Vox). Aquesta decisió també obre una incògnita: a l'espera de saber la resolució del cas de Madaula, caldrà veure si se seguirà els mateixos passos que amb Casol.
Madaula trenca el silenci i expressa el seu suport a Casol
La vicepresidenta de Junts, Aurora Madaula, s'ha pronunciat unes hores més tard a través de X (anteriorment, Twitter) sobre l'expulsió de Cristina Casol. Madaula, de baixa mèdica, ha expressat que "trenca" el seu silenci per donar suport a la diputada lleidatana. A la piulada, la vicepresidenta juntaire ha denunciat que "tenim un problema si qui ha de fer les lleis no les coneix ni les aplica en els seus entorns". "La violència masclista dins l'àmbit polític està ben descrita i s'adiu molt amb aquesta situació", ha sentenciat.
