El procés independentista no perjudica la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament. Així ho asseguren dos eurodiputats d’Irlanda i Holanda, països que també lluiten per aconseguir l’EMA. “En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida”, defensa a l’ACN l’eurodiputat holandès Paul Tang (foto), que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l’EMA. Per Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és “molt cínic” i fa als catalans “ostatges” de Madrid.

“És una mala estratègia”, diu Ní Riada, que lamenta que algunes veus des de l’Estat espanyol avisin als catalans que les opcions polítiques independentistes posen en risc la candidatura. Segons l’eurodiputada irlandesa, és “insostenible” vincular el suport a la candidatura a la situació política. 

Per l’holandès Tang, és “un argument poc convincent” assenyalar cap a una possible inestabilitat a Catalunya per rebutjar la candidatura de Barcelona. “Catalunya i Espanya ofereixen un ambient estable on l’EMA podria treballar perfectament”, defensa aquest laborista, que admet que, tot i això, “qualsevol argument pot entrar a la ronda de negociacions” un cop els estats hagin de prendre la decisió. Per un altre holandès, el conservador Jeroen Lenaers, mentre el govern espanyol defensi Barcelona, cap altre estat membre posarà en qüestió la candidatura pel procés d’independència. 

En tot cas, tant Ní Riada com Tang defensen que l’EMA s’instal·li a Dublín i Amsterdam, respectivament. “Idealment, estaria molt bé que estigués a Dublín i a Barcelona, però això no és realista, així que com a irlandesa, òbviament, la vull a Dublín”, defensa l’eurodiputada del Sinn Féin. Segons ella, Irlanda patirà “un impacte econòmic greu pel Brexit” i acollir l’Agència Europea del Medicament pot compensar el xoc. “A més, tenim uns treballadors altament formats i que l’anglès sigui una llengua comuna és bo per fer negocis a nivell global”, remarca. “Serà una decisió difícil, perquè Barcelona és una ciutat fantàstica, però Amsterdam té bones connexions internacionals, l'aeroport de Schipol, gent amb molta formació, que parla llengües. Som la porta d’entrada a Europa”, assegura Tang. 

L’EMA a Estrasburg?

L’obstacle més complicat per a Barcelona, de fet, podria no ser ni Amsterdam ni Dublín. Alguns eurodiputats volen situar l’EMA a Estrasburg, a França, a canvi de tancar la segona seu del Parlament Europeu, que actualment és en aquesta ciutat. “Prefereixo aquesta opció a la de Barcelona o Amsterdam”, admet l’holandès Paul Tang. “Seria una solució europea a un problema europeu, perquè Estrasburg ha esdevingut un símbol de la cara lletja de la Unió Europea”, afegeix, en referència al cost econòmic i mediambiental que suposa traslladar els 751 eurodiputats i tot el seu personal cada mes des de Brussel·les fins a la ciutat francesa per la celebració de les sessions plenàries. 

“Per a mi és absolutament inacceptable”, replica l’eurodiputada francesa Anne Sander, que és, precisament, d’Estrasburg. “De cap manera es pot substituir el Parlament per una agència del medicament”, remarca, assenyalant que, en tot cas, la ciutat alsaciana hauria d’acollir totes dues institucions, perquè “són complementàries”. “Si volem estalviar, repatriem totes les activitats del parlament a la seu d’Estrasburg, que costa 10 cèntims d’euro per ciutadà”, afirma Sander, optant, doncs, per tancar l’edifici parlamentari de Brussel·les.