Després de mesos d’inactivitat judicial sobre l’espionatge a l’independentisme català, aquest dimarts l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé i l’advocat Andreu Van den Eynde han declarat en el jutjat d’instrucció 24 de Barcelona haver estat víctimes de l’espionatge amb el programari Pegasus. “És un espionatge polític il·legal i volem saber qui ho va fer i perquè i on són les nostres dades”, ha afirmat Solé en sortir del jutjat, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Van den Eynde ha estat més explícit: “És un espionatge de caire governamental. És evident que hi ha una agència d'intel·ligència darrera”.

En l’interrogatori com a víctimes, la magistrada Maria Antònia Coscollola ha preguntat a l’eurodiputat i a l’advocat els danys que consideren que han patit amb aquesta intromissió a la seva intimitat a través del seu mòbil. Andreu Van den Eynde ha aportat una pericial sobre la infecció del seu mòbil, paral·lela a la que va destapar el grup de Citizen Lab, amb unes 65 persones afectades. L’advocat va ser infectat un cop el maig del 2020, en ple confinament, quan no funcionaven els jutjats, i té clar que el van espiar per veure què passava amb una part dels seus clients: responsables d’ERC a la presó i a l’exili. “Vam tenir reunions de molta transcendència política que ni puc explicar el contingut”, ha assegurat. En concret, l'advocat ha aportat un document amb 16 reunions de coordinació jurídica amb ERC, entre l'1 d'abril i el 22 de maig de 2020, properes en rebre l'atac.

Solé se n’assabenta en un documental

L’eurodiputat Jordí Solé té constància, amb la nova pericial que també aportarà al jutjat, que va ser espiat el juny de 2020, amb cinc atacs en dies diferents. “Parlàvem si havia d’ocupar el lloc d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu”, ha detallat Solé, a més de recordar que té un càrrec al partit republicà. El polític va saber que havia estat espiat el març passat, quan participava en l'enregistrament del documental sobre aquest espionatge polític; va entregar el seu mòbil i li van confirmar des del grup d'investigació canadenc que havia estat infectat amb Pegasus. Solé ha informat que el pròxim 6 d’octubre, els europarlamentaris afectats per Pegasus intervindran a la cambra d'Estrasburg. “Volem una investigació diligent i seriosa”, ha insistit.

Crítics amb la fiscalia

En la querella, Van den Eynde i Solé han demanat a la jutgessa que faci una comissió rogatòria a l’empresa NSO, amb seu a Israel i a Luxemburg, perquè detalli si l’Estat espanyol és el seu client, a més de les persones espiades. En ser preguntat pel paper de la fiscalia, l’advocat ha declarat que la fiscalia per ara “està en un pla formalista i no vol aprofundir els fets. Només vol saber si vam ser espiats, però no l’autoria”. El fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, per ara s’ha negat a fer comissió rogatòries a NSO, tant en el cas d’ERC, com en el de les querelles d’Òmnium i la CUP. Vol que els afectats portin els seus mòbils i que es comprovi per un altre pèrit si han estat infectats i el material sostret. En l’interrogatori, el fiscal ha preguntat als dos afectats si tenien constància que s’hagués usat alguna informació que tenien en el seu mòbil per tercers. L’advocat dels polítics d’ERC ha assegurat que una informació vital que tenia va arribar a un jutge i un fiscal del procés. Ara, caldrà veure si la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona ordena una comissió rogatòria a NSO, propietària de Pegasus.

 

Querelles aturades a Barcelona

Per ara, no hi ha hagut cap moviment d’investigació dels sis jutjats de Barcelona on tenen les querelles d’afectats per Pegasus, que van presentar des de la CUP, Òmnium, l’ANC i ERC (que té querelles en tres jutjats), i encara es discuteix la competència, que al final haurà de resoldre l’Audiència de Barcelona. El titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que des del 2020 té les querelles dels primers afectats, d’ERC, va dictar el sobreseïment parcial, tot i que ara hauria acceptat una d’aquestes querelles.