Alerta. El titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona ha dictat el sobreseïment provisional de la investigació oberta sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i al regidor d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, per falta d’autor conegut i mentre s’esperen les diligències sol·licitades a l’estranger. L’advocat dels dos líders d’ERC, Andreu Van den Eynde, ha reclamat al magistrat José Antonio Cruz de Pablo que revoqui aquesta decisió i prorrogui la investigació oberta l’octubre 2020, i que assumeixi la resta de querelles de les noves víctimes que s’han presentat per l’espionatge massiu a l’independentisme català, segons ha certificat el grup Citizen Lab en la investigació CatalanGate. "Aquesta resolució pot frustrar les expectatives d'investigació que puguin tenir les víctimes", alerta l'advocat.

El magistrat Cruz de Pablo va dictar el sobreseïment de la primera causa de Pegasus el 18 de maig passat, dues setmanes després que els querellants d’Òmnium Cultural i de la CUP li presentessin els seus escrits i li van sol·licitar que investigués la vulneració dels seus drets a la intimitat i al secret de comunicacions. Sense avaluar la connexitat dels fets, els va enviar al deganat per tal que les seves querelles fossin repartides entre un dels 33 jutjats d’instrucció  que hi ha a Barcelona. La causa d’Òmnium va recaure en el jutjat d’instrucció 21, en el qual el fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, ha comunicat recentment al jutge que està d’acord que s’investigui l’autoria de la vulneració dels seus drets, però que no s’accepti la querella contra l’empresa NSO d’Israel i propietària de Pegasus, per falta de jurisdicció; és a dir, que està fora de l’estat espanyol. I la querella de la CUP, inicialment recaiguda en el jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, el fiscal considera que no s’ha d’acumular a la causa del jutjat d’instrucció 32 davant el desconeixement de si és el mateix autor. L’advocat Benet Salellas, en nom d’Òmnium i la CUP, demanava una ordre europea d’investigació a Luxemburg per reclamar informació de l’empresa NSO, en considerar-la autora de l’espionatge i de no vigilar el bon ús del seu programari maliciós, com assegura que fa en totes les vendes a governs.

Reclams

Ara, en el recurs de reforma de Torrent i Maragall, conegut avui, el penalista Andreu Van den  Eynde recorda al jutge que “legalment no existeix cap supòsit de sobreseïment previst per instruccions lentes”, i per això li demana que revoqui la interlocutòria de sobreseïment i “imprimeixi agilitat a la investigació”. També li exposa que la pròrroga de la investigació, recentment reformada, “ja no estableix cap raó taxada” i li permet fer-ho davant la impossibilitat d’acabar-la.

L’advocat  d’ERC li afegeix que no és una investigació que estigui pendent “només” de la recepció de comissions rogatòries, sinó que “hi ha nous factors d’interès per la causa”, com és “l’evidència de l’espionatge massiu” i la presentació de querelles per part de noves víctimes i, per tant, la petició de noves proves. “És de sentit comú que el sistema penal no pot mantenir obertes en paral·lel diferents investigacions pels mateixos fets i dirigides contra els mateixos organismes o persones i que no tindria sentit que 65 jutjats diferents (provisionalment es parla d’un espionatge massiu contra 65 persones) remetessin 65 comissions rogatòries per preguntar les mateixes dades”, afirma en el recurs.

Connexitat

El penalista insisteix que en les querelles d’espionatge existeix la “connexitat” i per això la causa de Torrent i Maragall, alertats per WhatsApp de la seva infecció, van juntes. També avança que les querelles dels nous afectats d’ERC han recaigut al jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, on ja ha demanat que s’unifiquin a la causa del jutjat d’instrucció 32. I la querella dels afectats de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també està al jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, segons fonts judicials.

Van den Eynde exposa que en la investigació de Torrent i Maragall s’espera una comissió rogatòria d’Israel perquè pregunti a NSO si va intervenir els mòbils de tots dos. I també que el 4 de febrer de 2021 es va rebre al jutjat la traducció de la comissió rogatòria d’Irlanda on s’indica que té als Estats Units la residència de dades reclamades, “sense que el jutjat hagi pres cap decisió sobre si instar la seva reclamació”. I després d’un any i mig sense cap acció, el jutge Cruz va demanar els mòbils de Torrent i Maragall, per si procedia la seva anàlisi, però sense encarregar-lo a cap pèrit. Les víctimes ja no disposen d’aquests aparells, que són del Parlament.

S’esperen més recursos de les víctimes per treure la investigació de l’espionatge massiu amb Pegasus de l’actual atzucac judicial.