El Parlament Europeu demanarà a Espanya que investigui les presumptes connexions de l'independentisme amb el Kremlin, en una resolució que s'aprovarà al ple aquest dijous i que ha estat consensuada entre la majoria de grups, inclosos socialistes i verds. El text acordat per les formacions majoritàries a l'Eurocambra expressa la "profunda preocupació" del Parlament Europeu per les "suposades relacions entre els secessionistes catalans i l'administració russa" i assenyala que, en cas de confirmar-se la ingerència russa a Catalunya, "formaria part d'una estratègia russa més àmplia per promoure la desestabilització interna i la desunió de la UE".
La resolució assenyala que Moscou ha organitzat "campanyes massives de desinformació a Catalunya" i apunta els "presumptes contactes i reunions entre agents russos i membres del moviment independentista" català. Per això, demana a les autoritats judicials competents que "investiguin efectivament les connexions dels diputats al Parlament Europeu presumptament associats amb el Kremlin i els intents de desestabilització i ingerència de Rússia a la UE". Malgrat que el text no fa cap menció directa al president a l'exili Carles Puigdemont, l'Eurocambra compra el relat de la justícia espanyola en el cas Volhov, que insisteix a implicar-lo en una trama russa.
Aquesta resolució arriba després que aquest dimarts se celebrés un debat a la Comissió Europea (CE) sobre les ingerències russes a la UE. El vicepresident de la CE, Margaritis Schinas, del PP europeu, va advertir dels "contactes regulars" i "visites organitzades" entre "un grup de secessionistes" catalans amb funcionaris russos entre el 2017 i el 2020 i va assegurar que el Kremlin busca "desestabilitzar les democràcies europees". En aquest sentit, Schinas va demanar a l'Eurocambra que fes una investigació interna sobre els casos d'interferència russa, després que sortís a la llum les acusacions contra l'eurodiputada letona Tatjana Zdanoka per col·laborar durant dues dècades amb el Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia.
La resolució acordada pels principals partits assenyala altres forces polítiques europees per presumptes vincles amb l'espionatge rus. A banda del cas de Zdanoka, l'Eurocambra denunciarà el suposat suport financer ofert per Moscou a Front Nacional a França, la Lega de Matteo Salvini a Itàlia o el partit d'extrema dreta austríac FPO, així com el suport a la campanya per a la sortida del Regne Unit de la UE. També fa esment que un treballador afiliat a l'ultra Alternativa per Alemanya i vinculat a un diputat alemany al Bundestag va ser identificat com a persona de contacte per al FSB rus.