El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publica aquest dimecres una enquesta sobre "qüestions d'actualitat" que, entre altres temes, aborda la crispació de la situació política. Segons el sondeig, el 86% dels espanyols assenyala que hi ha "força" o "molta" crispació i, a l'hora d'assenyalar autors, el missatge és contundent i clar: Vox, el PSOE, el PP i Unidas Podemos són més responsables d'aquesta tensió que els partits independentistes i nacionalistes. En concret, les formacions més culpables de la crispació són, a parer dels enquestats, Vox (11,5%) i el PSOE (10,8%). Per darrere d'aquests partits, hi ha el Partit Popular (6,2%) i Unidas Podemos (4,9%). La cinquena resposta amb més mencions és la que agrupa els partits independentistes i nacionalistes: un 1,9% dels espanyols els situa com a màxims artífexs d'aquesta situació de crispació, un percentatge clarament inferior al que reben les quatre formacions amb més representació al Congrés dels Diputats.
Altres respostes incloses a la pregunta que fa el CIS sobre "quin partit polític li sembla que fa més perquè hi hagi crispació a Espanya en aquests moments?" són "un altre partit" (1,5%), "els partits radicals o extremistes" (1%), "els partits de dretes, PP i Vox" (0,7%) i "la coalició del govern espanyol" (0,7%). Una altra opció que va rebre nombroses mencions és "tots per igual", amb un 11,7%. En termes generals, la responsabilitat de la crispació recau, en un grau més destacat, en els partits polítics (62,5%). A molta més distància, els espanyols també veuen com a autors d'aquest panorama als mitjans de comunicació i periodistes (13,7%). Sigui com sigui, la crispació és una preocupació majúscula per als enquestats: quasi vuit de cada deu indica que estan "força" o "molt" preocupats per això i el 90% destaca que és important "intentar reconduir" aquesta crispació.
Reclam de pactes d'Estat pel preu de l'energia i la transició energètica
Preguntats sobre el fet que els partits polítics "tinguin l'obligació d'arribar a consensos sobre temes importants que afectin els espanyols", un 92,2% ha respost que estan d'acord amb aquesta premissa. Entrant en possibles pactes d'Estat que puguin subscriure el PSOE i el Partit Popular, els participants de l'estudi assenyalen com a "força" o "molt" important acords en matèria del preu de l'energia (94,2%) i de transició energètica (90,4%). El llistat, de més a menys rellevància, el completen la gestió dels fons europeus (90,2%), la lluita contra la violència de gènere (89,3%), el pla de resposta als efectes econòmics de la guerra a Ucraïna (89,2%), la política exterior referent a Ucraïna (88,8%), la renovació del Consell General del Poder Judicial (85,6%) i la política exterior referent al Marroc i el Sàhara (82,2%).
En clau de governabilitat, un 70,1% és partidari que presideixi i formi executiu la llista amb més vots i escons. Només un 24,3% es mostren contraris a aquest plantejament. De fet, un de cada dos espanyols (52,4%) també veuria amb bons ulls que s'atorgués una prima d'un nombre de representants al Congrés a la primera força electoral. Altrament, el 89,1% creu que s'està produint un canvi climàtic, cosa que preocupa al 91% dels enquestats. Finalment, en relació amb la guerra a Ucraïna, hi ha un suport aclaparador al "deure" d'acollir refugiats als països europeus —entre ells, Espanya— del 94,2%. Pel que fa a la imposició de sancions a Rússia i Putin per aquest conflicte bèl·lic, el 87,1% ho recolzen. En canvi, els percentatges favorables a altres situacions, com que l'OTAN hagi de proporcionar material militar a Ucraïna (70,4%) o que el país ucraïnès pugui entrar a la Unió Europea (77,5%), són més baixos. On hi ha més igualtat és en la pregunta relacionada amb el fet que l'OTAN hagi d'intervenir militarment a Ucraïna si Rússia no cessa la seva intervenció: un 44,5% hi estan "molt" o "força" d'acord, mentre que un 43,4% ho rebutja. L'enquesta es va efectuar entre el 26 i 29 d'abril i es van fer 2.357 entrevistes telefòniques.