La normativa que regula a Espanya assumptes com el que afecta Joan Carles I, una llei orgànica sobre privilegis i immunitats aprovada el 2015 sota la presidència de Mariano Rajoy, indica que els caps d'Estat estrangers són “inviolables quan es troben al territori espanyol, durant tot el període de durada del seu mandat, amb independència que es trobin en visita oficial o privada” i “no podran ser objecte de cap manera de detenció”, segons ha informat El País.

No obstant això, la mateixa llei subratlla que, “una vegada finalitzat el mandat”, els excaps d'Estat “no podran fer valer la seva immunitat davant dels òrgans jurisdiccionals espanyols quan es tracti d'accions relacionades amb actes no realitzats en l'exercici de les seves funcions oficials durant el mandat”. És a dir, la immunitat no els protegeix en cap cas pels seus actes privats.

Certament, si Joan Carles I fos un ex cap d'Estat estranger acusat als tribunals espanyols d'assetjament, seguiment il·legal i difamació, delictes pels quals li ha denunciat Corinna Larsen al Regne Unit, no gaudiria d'immunitat. La norma que regula a Espanya aquest assumpte és una llei orgànica sobre privilegis i immunitats aprovada el 2015 sota la presidència de Rajoy i amb José Manuel García-Margallo com a ministre d'Exteriors.

Paper clau de la justícia britànica

Ara, la justícia britànica ha de decidir si pot actuar contra el rei emèrit, Joan Carles I, per la demanda de Corinna Larsen. El jutge britànic Matthew Nicklin, qui ha rebut la causa civil de Corina Larsen contra Joan Carles I, ha posat èmfasi des del primer moment a reclamar que l'Estat espanyol li aclareixi si gaudeix d'immunitat o no. I és que, per primera vegada, un tribunal del Regne Unit ha decidit revisar l'escut jurídic de defensa que el Govern espanyol va construir al voltant de la figura de Joan Carles I quan va abdicar el juny del 2014 per protegir-lo.

Tanmateix, el bufet jurídic encarregat de la defensa del rei emèrit, Clifford Chance, ha aconseguit que la justícia britànica es pronunciï finalment sobre l'estatus legal que gaudeix el Borbó des de fa més de set anys. Ara, en un termini no superior als dos mesos, les parts confien que el jutge es pronunciï sobre la immunitat o no del rei emèrit davant de la demanda de Corinna Larsen.

A més, el Reial decret 470/2014 de 13 de juny, redactat pel Govern de Mariano Rajoy, va prendre dues mesures cabdals: Joan Carles I manté  de manera vitalícia “l'ús amb caràcter honorífic del títol de Rei” i tant ell com Sofia de Borbó continuen sent membres de la Família Reial. Però, des de la defensa de Corina Larsen argumenten que “ningú no entén que Joan Carles I mantingui el rang de Cap de l'Estat després de la seva abdicació”. Es tracta d'un títol honorífic, com el que retenen els expresidents dels Estats Units". 

Amb tot, el termini que esperen les parts perquè el jutge es pronunciï sobre la immunitat del rei emèrit no superaria els dos mesos.

 

 

Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles/ Europa Press