Espanya ha decidit suspendre indefinidament la compra dels caces F-35 Lightning II, el model estrella de cinquena generació fabricat per l’empresa nord-americana Lockheed Martin, i deixa en paper mullat els contactes preliminars que ja s’havien iniciat amb els Estats Units. Tot i que el govern espanyol s’ha compromès a assolir el 2% del PIB destinat a Defensa, la decisió d’invertir el 85% d’aquests recursos en projectes europeus fa incompatible incorporar l’avió de combat nord-americà com a peça clau de l’aviació espanyola, segons ha avançat El País. El Ministeri de Defensa havia arribat a formular una RFI (Request for Information) i els pressupostos del 2023 ja incloïen una partida inicial de 6.250 milions per substituir els actuals avions AV-8B i C-15M. No obstant això, tot aquest procés ha quedat congelat i Espanya renuncia de moment a l’aparell volador més avançat del món.
L’F-35 Lightning II és considerat l’avió de combat més avançat i letal del món, una joia tecnològica dissenyada per Lockheed Martin. Equipat amb el motor Pratt & Whitney F135 —el més potent mai fabricat—, pot assolir velocitats de fins a 1.960 km/h, combinant velocitat supersònica amb una capacitat d’invisibilitat sense precedents gràcies al seu sistema VLO Stealth. A més, els seus sensors generen imatges de gran abast del camp de batalla, cosa que ofereix al pilot una visió privilegiada i temps de reacció addicional, alhora que protegeix les tropes terrestres. El seu sofisticat "Sistema de guerra electrònica" detecta i neutralitza les amenaces, bloqueja radars i evita atacs, fet que permet operar en qualsevol entorn i contra qualsevol amenaça. Amb un cost unitari d’uns 80 milions de dòlars, l’F-35 simbolitza el màxim exponent del poder aeri contemporani, fruit d’un desenvolupament que va superar els 250.000 milions de dòlars en els primers anys del projecte.
La decisió d’abandonar l’adquisició dels F-35 es justifica, segons fonts de la Moncloa en declaracions a El País, per la voluntat del govern espanyol d’invertir el 85% dels nous fons de defensa dins d’Europa, de manera que redueixen així la dependència amb la indústria armamentística nord-americana. El president Pedro Sánchez ja va anunciar el passat abril una injecció addicional de 10.471 milions d’euros per a l’exercici del 2025 —fins a un total de 33.123 milions— amb l’objectiu d’assolir el compromís assumit amb l’OTAN d’arribar al 2% del PIB en despesa militar. Tot plegat, però, ha generat tensions amb els socis a l’esquerra del PSOE, especialment amb Sumar, que forma part del govern de coalició. Aquesta marxa enrere complica especialment els plans de l'Armada d'Espanya, que preveu donar de baixa els seus Harrier AV-8B l’any 2030. Es tracta d’un caça amb capacitat d’enlairament vertical des d’un portaavions, però que, amb prop de mig segle de servei, ja no disposa de recanvis disponibles al mercat. L’Armada, per tant, haurà d’esperar una nova solució.
Els EUA limitarien l’ús de l’F-35
La renúncia a l’F-35 arriba en un moment de tensió creixent entre els governs d’Espanya i dels Estats Units, marcat per les crítiques de Donald Trump a la falta d’autonomia militar dels aliats europeus. El president nord-americà insisteix que Europa ha de gastar més i que no pot defensar-se sola en l’actual context bèl·lic. Una dotzena de països europeus —entre els quals el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Polònia o Dinamarca— ja han fet cas al magnat republicà i han adquirit el caça de cinquena generació nord-americà, que podria convertir-se en l’avió de combat estàndard de la Unió Europea en la pròxima dècada. La paradoxa, però, és que Espanya ha optat per desmarcar-se d’aquesta dinàmica. I no només per qüestions polítiques o pressupostàries, sinó perquè els Estats Units limiten severament l’accés a les parts més crítiques del sistema —com la caixa negra de l’aparell— i podrien arribar a vetar-ne l’ús en cas de conflicte. A això s’hi afegeixen els costos elevats en infraestructures de manteniment i l’augment sobtat dels preus, que ja ha provocat polèmiques a països com Suïssa. Són les servituds d’una dependència tecnològica que Espanya ha decidit evitar.