La pròxima setmana, els líders de l’OTAN es reuniran a La Haia amb un objectiu principal: acordar un nou compromís d’inversió en defensa per als pròxims anys que el secretari general de l’aliança atlàntica, Mark Rutte, ha proposat que arribi al 5% del PIB, xifra que insistentment ha demanat els Estats Units i a la que alguns països, com Espanya, es resisteixen. De fet, el nom d’Espanya ha ressonat en boca de Donald Trump, i no precisament per bé. El president nord-americà ha titllat Espanya de ser un país famós per pagar poc, referint-se a la seva poca contribució a la despesa comuna de l’OTAN. “Espanya sempre ha pagat molt poc” i va assegurar que l’Aliança Atlàntica haurà de “lidiar amb Espanya” si Madrid no iguala el nivell de despesa de la resta de membres, subratllant que “Espanya ha de pagar el mateix que tothom”. La vicepresidenta segona Yolanda Díaz ha respost a Trump amb contundència aquest dissabte, i li ha recordat que “Espanya és un país lliure i sobirà” i que "no permetrem que des dels Estats Units ens donin lliçons". Díaz ha remarcat que "el temps de l'ordeno i mano al nostre país s'han acabat" i que Espanya “no consentirà” pressions externes, defensant la prioritat de la inversió social, els drets, les llibertats, la justícia social, l'ecologia i el feminisme enfront de les exigències d'augmentar la despesa militar.
La negativa espanyola
Sumar és el gran escull dins del Govern d'Espanya a l'hora d'aprovar l'augment de la despesa militar al 5% del PIB. L’executiu, liderat per Pedro Sánchez i amb la participació de Sumar, s'ha oposat fermament a aquesta exigència de l'OTAN i dels Estats Units. El president espanyol ja va comunicar per carta a Rutte dijous passat el rebuig d’Espanya a comprometre’s a aquest augment de la despesa en defensa i va considerar que arribar a aquest 5% no era “raonable” i era “contraproduent” pel país. Sánchez va deixar clar que aconseguir el 5% és incompatible amb l'estat del benestar a Espanya i amb la seva "visió del món", i va reivindicar el legítim dret de cada Govern a fer o no determinats "sacrificis", com elevar els impostos a la classe mitjana o retallar serveis públics i prestacions socials. Així, Espanya es convertia en l’únic país que feia oficial de manera contundent la seva negativa, el que ha generat un gran malestar en l’OTAN, que assenyala que “no hi ha exclusió possible” i que el nou compromís de despesa requereix el suport dels 32 aliats, el que converteix Espanya en el principal obstacle per tancar un pacte sobre el nou llindar en defensa. Altres països, però, també tenen reticències. Espanya no està sola en aquesta croada contra l’augment del 5% del PIB en despesa militar, però és l’únic que ha comunicat el seu rebuig de manera oficial.
Eslovàquia amenaça en marxar
El primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, també va qualificar aquest llindar del 5% del PIB com “irracional” i “absurd” i va amenaçar inclús d'abandonar l’OTAN si l’aliança aprova aquest augment, argumentant que suposaria pel seu país una despesa anual superior als 7.000 milions d’euros, quasi una cinquena part del pressupost estatal, la qual cosa es un risc per a les prioritats socials del país. Durant una reunió amb partits polítics i el president eslovac Peter Pellegrini, Fico va acusar els països occidentals d'impulsar una política "bel·licista" al servei de la indústria armamentística. Va plantejar que Eslovàquia s'enfronta a dues opcions: "Complir amb aquestes exigències de despesa militar o abandonar l'Aliança". No obstant això, va reconèixer que no té autoritat per a prendre una decisió tan transcendental de manera unilateral i que seria necessari un debat parlamentari o fins i tot un referèndum per a decidir una possible sortida de l'OTAN.
El ministre Itàlia posa en dubte la raó de ser de l’OTAN
Itàlia i el Regne Unit també han mostrat dubtes i reticències davant la possibilitat de pujar la despesa fins al 5%, a causa dels seus elevats nivells de deute públic i dèficit fiscal. Tots dos països prefereixen allargar els terminis per qualsevol augment significatiu en la despesa militar. Itàlia, en un principi, va considerar l’objectiu d’arribar al 5% però ampliant el termini de compliment de 7 a 10 anys. El govern italià està explorant vies per a complir amb l'objectiu a través de mètodes comptables creatius, com incloure dins de la despesa de defensa partides de policia, forces de seguretat, serveis meteorològics i infraestructures civils que puguin tenir ús militar, com el pont de l'estret de Messina. El ministre de Defensa, Guido Crosetto, ha qualificat d'"impossible" aconseguir el 5% en el curt termini, assenyalant que Itàlia necessitaria almenys deu anys per a arribar si més no al 3,5%. Però Crosetto ha arribat fins i tot més lluny i, ha qüestionat la raó de ser de l’OTAN en els temps actuals. "Fa dos anys que explico a l'OTAN que l'OTAN ja no té raó de ser", va comentar el divendre en un discurs en la Universitat de Pàdua, unes polèmiques declaracions a quatre dies de què els caps d’estat i de govern es reuneixin a La Haia.
El Regne Unit, per la seva part, també afronta limitacions fiscals i econòmiques que dificulten un augment fins al 5% del seu PIB, tot i que històricament ha estat un dels països europeus amb més despesa miliar. Actualment, el Regne Unit ha experimentat una pèrdua d’atractiu fiscal per a residents multimilionaris després de l'eliminació del règim fiscal "non-dom", la qual cosa ha generat preocupació sobre la base tributària i la sostenibilitat de majors despeses públiques, inclòs el militar. En aquest context de la recent reforma fiscal i la pressió sobre la despesa social i altres serveis públics, el govern també és reticent a comprometre’s amb aquest objectiu. França, per la seva part, no ha donat suport a la proposta de Rutte. El president Emmanuel Macron ha plantejat com a objectiu augmentar la despesa en defensa fins al 3,5% del PIB, la qual cosa ja suposa un repte considerable donades les tensions pressupostàries i el dèficit públic del país. Actualment, França destina al voltant del 2% del seu PIB a defensa, i el debat intern mostra divisions polítiques sobre com finançar si més no aquest increment al 3,5%.
L’altre país que també s’ha mostrat obertament contrari és Suècia. El primer ministre, Pal Jonson, ha deixat clar que el país no contempla arribar al 5% del seu PIB. En el seu lloc, el Govern suec ha presentat i assegurat el suport unànime del Parlament a un pla per a invertir 300.000 milions de corones sueques (uns 27.200 milions d'euros) addicionals en defensa durant la dècada vinent, amb l'objectiu d'arribar al 3,5% del PIB en 2030.
Els que més gasten
A l’espera de la cimera a La Haia, cap país ha anunciat oficialment la seva disposició a arribar al 5%. Actualment, els països que més inverteixen i més s’apropen a aquest llindar són Polònia (4,12%) Estònia (3,43%), els Estats Units (3,38%), Letonia (3,15%) i Grècia (3,085). Rutte assegura que la proposta del 5% té un “ampli suport” dels països que formen l’aliança. En 2023, quan la guerra de Rússia contra Ucraïna entrava en el seu segon any, els dirigents de l'OTAN van acordar destinar almenys el 2% del PIB als pressupostos nacionals de Defensa. Fins ara, 22 dels 32 països membres ho han complert, i altres continuen lluitant per aconseguir l'objectiu.
Què proposa ara l’OTAN?
Ara, Rutte proposa que la nova despesa en defensa de l'Aliança passi del 2% acordat en la cimera de Gal·les de 2014 -que s'havia de complir en deu anys- al 5% del PIB, i ha argumentat que aquesta és la xifra necessària per a finançar els objectius de capacitats identificats i aprovats per unanimitat per tots els països de l'OTAN. Rutte ha proposat el següent desglossament: un 3,5% del PIB es dedicaria a capacitats militars pures i, l'1,5% restant, a altres despeses associades, com poden ser les inversions en ciberseguretat o infraestructures. Rutte havia suggerit inicialment que s'aconseguís per a 2032, però molts països han considerat que no era un objectiu realista, per la qual cosa actualment es parla de 2035 amb, a més, una clàusula de revisió intermèdia en 2029. La cimera de La Haia dimarts i dimecres vinent serà clau per copsar la posició dels 32 païssos que formen l'aliança.