La voluntat d’ERC d’impulsar una ponència conjunta per fer una llei electoral pròpia per a Catalunya ha reobert un vell debat. Al llarg dels anys, aquest ha estat un tema que ha propiciat tota mena de retrets entre els partits. I és que aquest desacord ha fet que actualment Catalunya sigui l’única comunitat autònoma sense una llei electoral pròpia i, per tant, l'única que continua regint-se per la Llei de Règim Electoral espanyola (Loreg).
Però per què no s’ha pogut elaborar una llei pròpia des que es va restablir el Parlament amb la Transició espanyola? El principal escull és clar: la distribució d’escons. Des de les primeres eleccions celebrades el 1980, els 135 escons s’han repartit de la següent manera: 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida.
Tot i que les diferències ja són notables, el cert és que tant Tarragona com Girona i Lleida segueixen estan sobrerepresentades. A tall d’exemple, un escó a Barcelona costa uns 65.000 vots, mentre que un a Lleida s’assoleix amb només 30.000.
Urnes de les eleccions del 14-F / Foto: ACN
Aquest sistema ha estat durament criticat pels partits unionistes, que històricament també han sigut els que s’han vist més perjudicats per aquest fet. Ara bé, cal recordar que a les eleccions espanyoles aquesta sobrerepresentació encara és més marcada, ja que mentre un escó a Soria costa uns 40.000 vots, un de madrileny puja fins als 130.000.
La proposta del PSC
Per impulsar una llei electoral pròpia cal que dues terceres parts del Parlament hi estiguin d'acord. És a dir, 90 dels 135 diputats. Aquests 90 escons es podrien assolir si les tres grans forces es posessin d'acord: el PSC, els mateixos republicans i Junts.
El model pel que aposten els socialistes i que ja van presentar el 2018 és un amb doble vot, similar al model alemany. Per una banda, una part dels diputats serien escollits com a representants territorials dels diferents districtes electorals que es creessin, i per l’altra s’introduiria una altra papereta per escollir el pes que ha de tenir el partit a la Cambra.
Imatge de les eleccions del 14-F, marcades per la pandèmia / Foto: Sergi Alcàzar
Fonts del partit han confirmat a ElNacional.cat que tot i que aquesta és la seva proposta, estan oberts a parlar del sistema. El que sí que han volgut deixar clar és que no estan disposats a fer una llei electoral sense escollir un sistema electoral.
I tot i que partits com Ciutadans havien donat suport a aquest model, des del partit taronja han aclarit a aquest diari que la seva intenció és que la llei es basi en el principi que tots els vots valguin el mateix. També ho reclama així el PP.
El punt de vista d'ERC
Qui tradicionalment s’ha mogut menys per dur a terme una llei electoral han estat CiU i ERC, els partits que més pes tenen en les circumscripcions sobrerepresentades.
Ara bé, aquest cop han estat els republicans els encarregats de reobrir el debat. Tanmateix, per ara no han aclarit quin sistema proposen i han insistit que a més de resoldre com es tradueixen els vots en escons, també cal una “reforma integral” que inclogui aspectes socials i feministes, obrir el debat sobre el vot jove (majors de 16 anys), millorar el vot exterior i garantir el dret a sufragi dels migrants.
El vot dels joves de 16 i 17 anys és una reivindicació històrica de les JERC / Foto: ACN
Per la seva banda, Junts fins ara no ha confirmat si signaran la ponència impulsada pels republicans, tot i que aquesta ja compta amb els suports necessaris, ja que té el del PSC, la CUP, els comuns i Ciutadans. Com s'ha dit, aquest és un tema delicat pels interessos dels postconvergents i estan pendents de negociar amb els seus socis de Govern com aborden la qüestió.
El darrer intent
Va ser el 2015, quan una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) va superar el primer tràmit al Parlament, però sense poder tirar endavant. El projecte canviava les quatre províncies per les set vegueries com a circumscripcions electorals i permetia als votants ordenar alguns dels candidats de les llistes segons les seves preferències.
El curiós és que també preveia la creació d'una Sindicatura Electoral pròpia per a Catalunya, cosa que va espantar el PSC per un possible aval a un referèndum d'autodeterminació, tal com afirma l'exdiputat d'ICV Jaume Bosch a elDiario.es.
La JEC ha marcat la política catalana durant els darrers anys / Foto: Europa Press
Certament, el fet que Catalunya tingui una Sindicatura Electoral pròpia podria haver canviat (i molt) alguns dels darrers episodis de la política catalana, que han estat marcats per les decisions de la Junta Electoral Provincial o la JEC.
Imatge principal: hemicicle del Parlament de Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar