La famosa ordinalitat que reclama Catalunya i que s'ha convertit en una de les claus de la proposta de finançament que avui s'ha presentat requereix no perdre posicions en el nivell de renda per càpita a conseqüència de l'aplicació dels mecanismes d'anivellament entre territoris. O, en paraules del líder d'ERC, Oriol Junqueras: "Si Catalunya és la tercera a aportar, també serà la tercera a rebre". Fins ara, Catalunya era la tercera a l'hora d'aportar, però queia fins a la desena posició un cop s'aplicaven els criteris de finançament. Segons la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, la proposta que s'ha presentat aquest divendres garanteix el principi d'ordinalitat per a Catalunya. Però, com sempre, tot depèn del prisma a través del qual es miri.
Segons les dades facilitades pel Govern de Salvador Illa, el nou model garanteix l'ordinalitat perquè Catalunya serà la tercera comunitat a aportar i la tercera a rebre, atès que els nous criteris la situen en un índex relatiu de 104,14% amb relació a la resta de territoris. Tanmateix, si no s'apliquen en el càlcul els criteris de població ajustada i es calcula senzillament a partir de la població real, segons les dades facilitades pel Govern, Catalunya cau fins a la novena posició a l'hora de rebre.
Població ajustada
A què es deu aquesta diferència? Els criteris de població ajustada s'apliquen per adaptar el finançament a les singularitats de cada territori. En aquest càlcul la població real del padró representa un 30%. A partir d'aquí s'apliquen diferents factors de correcció com la població protegida equivalent -que contempla 20 grups diferents d'edat amb les seves corresponents necessitats- i que pondera un 38%; el criteri d'habitants en edat escolar, 17%; població en edat universitària i alumnes desplaçats, 3,8%; necessitats de serveis socials en el cas de persones majors de 65 anys, 7%; serveis socials en el cas de persones sense prestació, 1,5%; la superfície del territori pondera un 1,6%; la dispersió un 0,5%; la insularitat, un 0,5%; i els denominats costos fixos, que "reconeix les dificultats d'algunes autonomies per arribar a economies d'escala arran de la seva escassa població", un 0,4%.
ERC va reclamar tenir en compte per calcular el finançament la diferència del cost de la vida, que castiga de manera molt especial Catalunya, però finalment no ha aconseguit incorporar-ho.
Població real
Un cop s'apliquen aquests criteris, es compleix el principi d'ordinalitat. Però, si en comptes de fer el càlcul a partir de la població ajustada, es calcula a partir de la població real, el resultat és molt menys favorable, atès que, segons les dades del Govern de la Generalitat, Catalunya passa de ser la tercera en aportar a novena a l'hora de rebre.
Això no obstant, segons el Govern, tot i aconseguir pujar només una posició, de la desena que ocupa actualment, a la novena, amb el nou model Catalunya aconsegueix mantenir-se per sobre la mitjana, amb un 100,69%. "Catalunya se situaria per primer cop per sobre de la mitjana des del 2009", asseguren fonts de l'executiu.
En el cas del model actualment vigent, Catalunya és la tercera a l'hora d'aportar i la desena a l'hora de rebre, tant si s'aplicaven els criteris de correcció com si es calcula a partir de la població real.
L'ordinalitat real també es podria veure afectada, segons han advertit experts en finançament, per altres mecanismes com el Fons de Compensació Interterritorial, creat per corregir els desequilibris entre territoris, i que queda fora del càlcul del model, atès que depèn de l'Estat i s'estableix a través dels pressupostos generals. Però això, seria obrir altres carpetes.