Fer un Collboni, el nou concepte de moda a la ciència política domèstica, ha irromput a la política catalana i espanyola encunyat pel president a l'exili, Carles Puigdemont. Era una de les idees força de l'entrevista publicada per ElNacional.cat aquest cap de setmana. "Si el senyor Illa fa un Collboni, ja sap quines són les conseqüències", va ser l'advertiment de Puigdemont en ser interrogat sobre l'impacte que les eleccions catalanes poden tenir en l'estabilitat del govern de Pedro Sánchez. El candidat de Junts advertia d'aquesta manera sobre els efectes d'un possible acord entre PSC i PP, a més dels comuns, al Parlament per investir el socialista Salvador Illa, però sobretot articulat amb l'objectiu d'impedir que la presidència caigui en mans de Junts.
I per què Puigdemont descriu aquesta mena d'acord com fer un Collboni? El president a l'exili es refereix en aquests termes al pacte a què van arribar PSC i PP, amb els vots imprescindibles dels comuns d'Ada Colau, per a la investidura de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, malgrat que el guanyador de les eleccions havia estat el candidat de Junts, Xavier Trias. L'objectiu del PP en fer costat al candidat socialista, amb qui manté una distància política sideral, era impedir que l'alcaldia de Barcelona fos encapçalada per un partit independentista. El mateix argument va ser esgrimit quatre anys abans per Manel Valls com a cap de llista de Ciutadans per investir Ada Colau, tot i que les eleccions les havia guanyat Ernest Maragall d'ERC.
La qüestió rellevant no seria, doncs, el pacte entre diferents partits per investir un candidat, sinó l'acord entre forces que mantenen posicions molt distants, fins i tot contraposades, per evitar que qui ha guanyat les eleccions sigui nomenat alcalde. El mes de maig de l'any passat, Trias va aconseguir 11 regidors; PSC, 10; els comuns, 9; ERC, 5; el PP, 4 i Vox, 2. La LOREG fixa que és nomenat alcalde qui guanya les eleccions, és a dir, Trias, tret que hi hagi un candidat alternatiu que disposi de la majoria absoluta del consistori. Això va obligar el PSC a recórrer als vots dels populars i els comuns per apartar l'alcaldable de Junts.
"És evident, això. Que algú compti amb els vots del Partit Popular i, per cert, també dels comuns, per fer una majoria per treure de l'alcaldia de Barcelona a qui més barcelonins van votar per ser alcalde, això ningú no entendria que passés al Parlament de Catalunya", va assegurar Puigdemont a l'entrevista, en què va advertir que un acord d'aquest tipus al Parlament tindria conseqüències en el suport que els diputats de Junts brinden a Pedro Sánchez al Congrés, el qual per cert, tampoc va ser el candidat més votat a les eleccions generals.
Salvador Illa ha replicat assegurant que ell també va patir aquesta mena d'aritmètica quan el 2021 no va aconseguir ser investit president tot i haver guanyat les eleccions al Parlament. En el seu cas, però, l'acord que van tancar ERC, Junts i la CUP per fer president Pere Aragonès no va sorprendre ningú, atès que les tres forces compartien l'ideari independentista i es tractava d'una entesa més que previsible. Per tant, no entraria a la nova categoria política denominada fer un Collboni.