Les eleccions al Parlament del 12 de maig també poden comportar un impacte considerable a la política espanyola, segons admet el president a l'exili i candidat de Junts, Carles Puigdemont. En l'entrevista amb ElNacional.cat feta des de Perpinyà i de la qual es va publicar aquest dissabte al vespre una primera part, Puigdemont valora la política d'acords del seu partit amb el govern de Pedro Sánchez i les converses que manté obertes a Suïssa amb l'aparell de mediació internacional. Assegura que no té intenció de negociar amb el socialista Salvador Illa després dels comicis del 12 de maig, però adverteix que Junts no continuarà fent costat al govern del PSOE en cas que es repeteixi al Parlament una operació com la de l'Ajuntament de Barcelona en què, després que Xavier Trias guanyés els comicis, es va veure apartat de l'alcaldia per un acord del PSC amb el PP i Barcelona en Comú.

🗣️ Recupera aquí l'entrevista íntegra a Carles Puigdemont | VÍDEO
 

🟡 Puigdemont: "Amb Junqueras no hi ha relació; a partir del 12-M em tocarà a mi liderar la represa"
 

💬 Puigdemont: "M'esparvera la regressió com a país, la mala qualitat del Govern i la pèrdua d'autoestima"
 

De quina manera el resultat de les eleccions catalanes pot afectar l'estabilitat del govern d'Espanya? Com pot condicionar el futur del govern de Pedro Sánchez?
Segons com, bastant. És a dir, si el senyor Illa fa un Collboni, ja sap quines són les conseqüències. És evident, això. Que algú compti amb els vots del Partit Popular i, per cert, també dels comuns, per fer una majoria per treure de l'alcaldia de Barcelona a qui més barcelonins van votar per ser alcalde, això ningú no entendria que passés al Parlament de Catalunya. No entendria ningú que nosaltres continuéssim donant suport a una persona que no va guanyar les eleccions, el senyor Pedro Sánchez, i que és president gràcies als nostres vots. Quin recorregut podria tenir l'acord amb el PSOE en aquestes condicions? No ens preocupa la nostra situació, ens preocupa què podem fer amb un partit que no compleix o que no respecta uns mínims. No podríem anar gaire lluny. No per nosaltres, per Catalunya. Què podem arrencar d'un govern que no és capaç de respectar una majoria de ciutadans, si és que és aquest el cas?

I si hi ha una majoria que doni el govern al PSC. Això no afectaria el suport de Junts al govern de Pedro Sánchez?
Depèn, depèn en quines condicions es faci això.

 

Si hi ha una victòria del PSC i es construeix un tripartit?
Si no hi ha una victòria de l'independentisme, si l'independentisme no és capaç de sumar una majoria al Parlament perquè els números no donen, no hi ha res a dir. És la voluntat dels ciutadans de Catalunya i, per tant, també legítimament, nosaltres decidirem. Està clar que en aquell context, com ja he dit abans, no seré jo qui condueixi la negociació amb el PSOE. Seran altres persones.

Sí, però en qualsevol cas, creu que això impedirà que Junts continuï fent costat al govern de Pedro Sánchez?
No ho sé. És un escenari que no hem contemplat. L'escenari que hem contemplat només és un: aquí hi haurà una majoria suficient perquè la presidència de la Generalitat l'assumeixi un independentista. I que perquè el senyor Illa pugui assumir la presidència li caldria una majoria absoluta molt gran, que ara, si no és amb el concurs del Partit Popular, la veig difícil.

No hi ha res a negociar amb Illa de la investidura. Si tenim una majoria sòlida, ell sabrà el que ha de fer

I si vostè guanyés les eleccions, però d'alguna manera necessités el suport del PSC, negociaria amb Salvador Illa?
No, no, no. És que no hi ha res a negociar des del punt de vista de la investidura. Si tenim una majoria sòlida, ell sabrà el que ha de fer, però no bescanviarem res amb el PSC. Ho sabia perfectament a Barcelona i Illa i Collboni van decidir pactar amb el PP. Jo només espero, pel bé dels catalans, que això no ho repeteixin a Catalunya. I no pel bé nostre, és que no ha anat bé a Barcelona: no hi ha pressupost a Barcelona, Barcelona té una majoria molt prima, molt precària, que no és capaç de tirar endavant els greus i importants desafiaments que té la ciutat. Jo no vull això per a Catalunya. Ell potser vol salvar el seu partit polític, que està en un moment difícil, i vol ocupar el poder pel poder, però amb qui farà els pressupostos? Com tirarà endavant els desafiaments que hi ha al país? Això no ho podrà fer. Per tant, jo espero que prevalgui l'interès català, l'interès del país, per damunt de l'interès del PSOE.

En aquestes eleccions hi ha una altra candidatura que podria aconseguir representació, segons les enquestes, que és Aliança Catalana. Quina mena de relació poden tenir?
Jo no tinc cap relació amb l'Aliança Catalana. A més, crec que vaig llegir que la seva candidata està pregonant que jo he de tenir un vot de càstig. Nosaltres, la relació que tenim amb l'independentisme és amb els partits amb qui hem construït l'octubre del 2017. I aquesta és la primera necessitat que tenim de recompondre relacions. Nosaltres compartim un seguit de valors, de respecte a drets fonamentals, que amb qui els comparteixin nosaltres no tenim cap problema. Però no ens posem la bena abans de la ferida. Fa tres anys hi havia un altre partit polític que també tenia moltes opcions de sortir, el PDeCAT. Va treure zero diputats i 77.000 vots. No ens distraguem. Això no va ni de PDeCAT ni d'Aliança Catalana. Això va de si volem que Catalunya surti del forat i de la decadència on ha entrat, i aixecar la moral de la gent, l'esperança i la il·lusió. O la volem posar en mans del senyor Illa, que és un senyor que surt amb el no de casa: no a millorar el sistema de finançament, no al referèndum, va dir no a l'amnistia, diu no a moltes coses. I, a més a més, davant de Madrid el senyor Illa no és capaç de defensar el dels catalans a tantes coses que volem. És d'això que van les eleccions.

Durant aquests anys ha estat implacable amb el rei Felip VI. En cas que sigui investit president, anirà a reunir-se amb el Rei?
El normal seria que els caps d'estat es reunissin entre ells, això seria el normal. Jo crec que ells han de fer una reflexió sobre el rol que haurien hagut de tenir en un estat democràtic, on hi ha un conflicte i on la Constitució preveu que la monarquia té un paper arbitral, cosa que no va passar, evidentment, el 3 d'octubre. Ja veurem què farem en aquell moment. Hi ha una immensa majoria de gent a Catalunya, i hi compto gent no independentista, que vol viure en una república. Crec que tenen molts deures pendents a fer amb Catalunya.

No sé fins a quin punt Felip VI ha assumit el seu error o no, però segur que deuen fer les seves anàlisis

Ha denunciat repetidament la intervenció que va fer Felip VI al 3 d'octubre. Ha rebut alguna resposta des de la Zarzuela en algun moment?
No. Tampoc l'esperava, segurament ells tampoc tenen ganes de donar-me cap resposta. Jo he de dir que fins al 3 d'octubre hi tenia una relació correcta, perquè em semblava que la institució monàrquica s'havia de preservar de les lluites polítiques, creia que el seu rol era un altre. És evident que a partir del 3 d'octubre això canvia. Però un cap d'estat ha de ser neutre i ha de ser conciliador. I si hi ha un conflicte seriós, ha d'actuar per intentar veure si es pot trobar solucions a través de la negociació. Decantar-se per una part dels catalans i oblidar l'altra part crec que és un error. No sé fins a quin punt això és un error assumit o no, no hi he parlat, no hi tinc relació naturalment, com es pot imaginar, amb ells, però segur que deuen fer les seves anàlisis també internes, que avui dia m'agradaria conèixer.

Si les coses van com creiem i volem que vagin, la meva conversa amb Sánchez es produirà ja entre dos presidents

I amb Pedro Sánchez com estan les relacions? Perquè estava pendent d'una reunió que s'havia de fer. Quina previsió té de la conversa pendent amb Pedro Sánchez?
És una conversa pendent que jo vull tenir amb ell. Hi ha l'acord que aquesta conversa s'ha de fer. Però les circumstàncies no ho han permès. Ara tampoc crec que sigui el moment, en precampanya electoral. La volíem fer un cop s'hagués aprovat la llei d'amnistia, però després ja tenim tota l'ensopegada de les eleccions. L'hem de fer. Jo tinc ganes de fer-la, però la vull fer serenament, no per buscar una fotografia i dir, ja està, ja ens hem reunit. No, no. Hi ha moltes coses a parlar, moltíssimes coses a parlar. I probablement, si les coses van com creiem que aniran i com volem que vagin, aquesta conversa es produirà ja entre dos presidents.

Per tant hauria de ser ja una conversa o al Palau de la Generalitat o a la Moncloa. Aquesta serà la reunió?
Probablement, sí. Potser hi ha d'haver alguna altra abans, fora de focus, potser.

És clar que estic disposat a parlar amb Feijóo. No tindré mai cap problema a reunir-me amb ningú per defensar Catalunya

 

I amb Núñez Feijóo, com estan les relacions? Està disposat a parlar amb ell?
Jo no tinc cap relació amb el Núñez Feijóo. No tinc ni el seu número de telèfon. Però és clar que estic disposat a parlar amb qui tingui interès. Jo parlaré amb tothom. Jo no tindré mai cap problema a reunir-me amb ningú per defensar Catalunya. Mai l'he tingut. A mi em sorprèn que tots aquests anys no hagin enviat emissaris regulars per saber què pensen els catalans que estan exiliats. No ho trobo lògic això, qualsevol persona amb dos dits de front ho hauria fet: què pensa, què està passant, quins plans hi ha... Fins i tot el règim de Franco va fer-ho amb Santiago Carrillo dues vegades. El propi Carrillo m'ho va explicar a mi en una entrevista. Dues vegades van enviar emissaris a parlar amb Carrillo per veure quins plans tenia en aquell moment aquella persona que pintaven amb cua i banyes com un dimoni. Jo vull defensar Catalunya. El nostre objectiu no és decidir qui governa Espanya ni fer un front d'esquerres a Espanya... Espanya decidirà el que vulgui. Nosaltres defensarem Catalunya davant de qui sigui. I si un dia els espanyols decideixen que és el senyor Feijóo, com si fos un altre, nosaltres negociaríem amb ells, és clar que sí.

Les reunions amb mediació internacional s'estan produint, toquen temes de fons, i hi participo en totes. Tenim el deure de saber on podem arribar

De moment, ara amb qui estan negociant amb un mecanisme de mediació és amb el govern espanyol, com van les converses? Les poques coses que se saben és que s'està complint el calendari previst.
Sí. I no direm més que això, perquè aquest és l'acord al qual vam arribar. És un tema molt seriós, que ens prenem molt seriosament, i jo he de dir que agraeixo al PSOE també que se'l prengui seriosament. Per tant, la comunicació que es desprengui d'allò que fem a Suïssa la pactarem sempre abans. Simplement direm allò que hem convingut a dir, que és que les reunions s'estan produint, toquen temes de fons i es fan en presència d'un mecanisme de mediació internacional. I jo hi participo, a més a més, en totes elles. Tenim el deure que continuï i de saber fins on podem arribar. Nosaltres no hem compromès l'estabilitat de la legislatura, no hem compromès amb el vot a la investidura el suport als pressupostos com altres sí que han fet. Nosaltres hem explícitament dit no, negociarem cas a cas, nomenament a nomenament, llei a llei. I crec que ja s'han adonat de quina és la nostra metodologia, si no ho sabien.

Un dels punts que hi ha damunt la taula d'aquesta negociació és l'autodeterminació. L'objectiu és plantejar un nou referèndum?
El que nosaltres parlarem amb la negociació Suïssa es quedarà a Suïssa mentre no decidim que n'hem de fer comunicat públic. És un tema molt seriós, no és un tema electoral, no és un tema de titulars, és el tema. I hi dedicarem esforços, paciència, discreció màxima perquè hi hagi resultats positius. No n'explicarem res.

I de cara a les eleccions, quina proposta farà Junts pel que fa al dret a l'autodeterminació?
No sorprendrà a ningú. Nosaltres, i així ho faig constar també en l'acord polític amb el PSOE, no renunciem —i és més, el considerem legítim i legal— al referèndum i la declaració d'independència. No hem renunciat a la unilateralitat i ens hem de preparar. Ens hem de preparar vol dir que hem de tenir majoria social i política. Avui no es dona la majoria social i política. Però hi ha els elements perquè es doni. A més a més podem aportar una cosa més, que és una preparació i una expertesa i un coneixement de nosaltres mateixos i també de l'adversari que no teníem el 2017. I podem aportar encara una cosa més, que és la sofisticació del coneixement internacional de què està passant a Catalunya. Perquè no ens hem dedicat a estar a l'exili senzillament a fer-la viu-viu. Nosaltres cada dia hem treballat a peu d'obra per internacionalitzar, per eixamplar el coneixement i per reflexionar sobre com podem preparar millor les coses que l'octubre del 2017, perquè surtin bé.

Sobre l'autodeterminació no hem de posar-nos pistoles al pit, ni amb calendaris, ni amb procediments.

I com es pot fer? Com es pot preparar?
Com es pot imaginar, ni és el moment de parlar-ne, ni crec que hàgim de posar-nos a pistoles al pit, ni amb calendaris, ni amb procediments. És molt seriós. Jo tinc ganes de fer-ho des del mateix dia 12 al vespre. Tinc clar que tot el que hem anat dient i fent és vàlid. I ara és el moment de portar-ho a la pràctica.

A mi em persegueixen, a tots els dossiers surt el meu nom, d'altres no hi surten. Hi ha persones molt abrandades que no tenen cap problema. I és perquè nosaltres no ens hem adormit

I com mobilitzarà el votant independentista que està decebut per com va acabar tot plegat?
No hi ha una fórmula màgica, però crec que li hem de parlar clar a aquesta gent. Jo estic molt orgullós del que vam fer, vam fer coses que són victòries històriques de Catalunya, com l'1 d'Octubre. També sabem el que hem après de tot això, sabem on tenim les nostres fortaleses i les nostres febleses, i també molt millor on les té el nostre adversari. Tenim una estructura a l'exterior sòlida, una xarxa relacional que no teníem el 2017. Quan diem que les coses les hem de fer millor, vol dir que no només no les hem de deixar de fer, sinó que quan les fem han de ser de manera més assertiva. Ningú tenia aleshores un manual d'instruccions, tampoc el tenim ara, però del coneixement i de l'expertesa, i sobretot de la resiliència, davant d'un estat espanyol que sabem com pot actuar, sí que en podem donar alguns exemples. A mi em persegueixen per tots els dossiers, a tots els dossiers surt el meu nom, d'altres no hi surten. Hi ha persones que van molt abrandades que no tenen cap problema, no surten en cap dossier. Per alguna cosa és, perquè nosaltres no ens hem adormit, ni el Consell de la República, ni la feina de l'exili, ni al Parlament Europeu, no ens hem adormit. I per això segurament els nostres noms apareixen a tots els dossiers que aixequen els jutges espanyols. I, de debò, sense unitat, sense poder restaurar en una mateixa taula la conversa que ens va portar a l'octubre del 2017, no podrem fer res. Amb totes les discrepàncies, que puc entendre, amb totes les crítiques, però crec que ens hem excedit amb l'autocrítica, amb l'autoflagel·lació... No hem estat derrotats. Hem fet coses grandioses amb molt pocs recursos. 

Però això no treu que hi ha encara gent enfadada.
Hi ha gent que està enfadada i gent enfadadíssima. Hi ha gent que segurament no anirà a votar, encara. Confio que siguin una minoria ja, perquè ens hi juguem molt, però ens hi juguem molt en termes fins i tot de nació. I ara és el moment de fer un cop de cap. Jo he decidit jugar-me-la en part per això. Jo no he buscat un pla B, jo no he buscat la seguretat del Parlament Europeu per si la cosa no va bé. Jo me la jugo, perquè crec que ara ens l'hem de jugar tots. Se la juga la número dos. Se la juga la gent que s'ha compromès a anar a la nostra llista i a assumir la responsabilitat de governar.